Mesures sobre Reforma Horària i racionalització horària als programes electorals dels partits pel 21D

Avís important ***

Mesura 82 del programa electoral de Ciutadans 

Impulsar una Llei d’Horaris Racionals de Catalunya. Desenvolupar la llei d’horaris racionals de Catalunya i premiar les empreses que flexibilitzin els horaris. Fomentarem que les empreses adoptin polítiques reals de concilació de la vida laboral i de la familiar. Desenvoluparem la llei d'horaris racionals de Catalunya i premiarem les empreses que flexibilitzin els horaris i permetin els pares i les mares amb fills en edat escolar adaptar la jornada perquè coincideixi amb la del centre educatiu. Així mateix, recompensarem aquelles que animin els treballadors a sol·licitar reduccions de jornada per a la cura dels fills o dels familiars amb dependència. 

https://www.ciudadanos-cs.org/propuestas-para-catalunya

Mesura 227 del programa electoral de la CUP-CC

Maternitat i paternitat amb suspensió obligatòria de 6 mesos per a la mare i de 6 mesos per al pare, amb una retribució de 1200 € per part del sistema de Seguretat Social.

Treballar per a la reducció de la jornada laboral: una regulació que tingui com a fita les 30 hores setmanals a curt termini i que aquestes siguin constituciona­litzades. Una mesura transitòria immediata a les 35 hores setmanals els 2 dies de descans setmanal, l’accés a la jubilació ordinària als 60 anys, un any sabàtic voluntari i pagat cada 10 de treballats amb dret a conservar el mateix lloc de feina.

http://dempeus.cat/wp-content/uploads/2017/12/programaelectoralCUP21D.pdf

Mesura 2.1. del Programa electoral de En Comú Podem

Un pla que afavoreixi la conciliació personal i faciliti la desmercantilització de la vida, en l’horitzó de la plena ocupació, en sectors de transició energètica i ecològica i de l’estat del benestar. Repartir el treball mitjançant la reducció generalitzada de la jornada laboral, per llei, sense reducció de sous. Penalitzar les empreses que realitzin hores extra. Combatre la feminització del treball involuntari a temps parcial. Fomentar noves formes de repartiment sense biaix de gènere, com ara permisos retribuïts de maternitat i paternitat obligatoris i intransferibles, jubilacions parcials amb noves contractacions, etc. Promoció del dret a la conciliació i la corresponsabilitat,

http://catalunyaencomupodem.cat/content/uploads/2017/12/PROGRAMA-
ELECTORAL_cat.pdf

Mesura 50 del programa ERC

Implementar el Pacte per a la Reforma Horària. El temps com a factor de benestar i creixemet. La reforma horària és una iniciativa ciutadana que proposa l’impuls de canvis horaris perquè puguem gaudir de més llibertat en la gestió del nostre temps. Perquè sincronitzant els nostres hàbits horaris amb els de la resta del món i amb un ritme més ordenat, aconseguirem guanyartemps al temps i, en definitiva, millorar en salut i qualitat de vida. La reforma horària impulsa uns hàbits horaris cívics, potenciant la igualtat entre les persones, les nostres capacitats de bona relació i, sobretot, la nostra salut i benestar.
http://www.esquerra.cat/parlament2017/programa.pdf

Mesura pàg. 46 del programa de Junts per Catalunya

Apostar per la implementació d’una reforma horària per una organització del temps que millori el benestar social i la qualitat de vida, i redueixi la desigualtat entre homes i dones. Treballarem, plegats, per tal que en els propers anys tendim a avançar l’hora d’anar a dormir i recuperar el son perdut, a incrementar el teletreball, reduir a una hora el temps per dinar a la feina, reduir l’absentisme laboral injustificat, a avançar els horaris de l’activitat extraescolar, a avançar l’horari dels espais informatius a la televisió i a eliminar l’oferta televisiva destinada a infants i adolescents en horari nocturn. A augmentar la compactació horària dels comerços, a disminuir el temps esmerçat en desplaçaments de residència a la feina i a incrementar l’oferta de transport públic i col·lectiu en els horaris de màxima afluència. 

https://juntspercatalunya.cat/programa-electoral/

Mesura 131-133 del programa electoral de PP Catalunya

131. Impulsarem, amb el Govern d'Espanya, una reforma horària realista i desenvoluparem una política integral en tots els àmbits per aconseguir que homes i dones puguin viure en plenitud i coresponsabilitat seva vida familiar, professional i personal.

132. Facilitarem que les empreses puguin desenvolupar polítiques de conciliació.

133. Acompanyarem fiscalment a les empreses que respectin i promoguin un clima favorable a la maternitat i a la paternitat.
http://www.ppcatalunya.com/ca/programa-electoral/

Mesura 3.7 IGUALTAT HOME – DONA O3 P7 del programa electoral del PSC

Prioritzar el Pacte Català per a la Reforma Horària com a eix clau per assolir la igualtat de condicions de dones i homes en el món laboral. 
• Prioritzar el Pacte Català per a la Reforma Horària, com a eix clau per assolir la igualtat de condicions de dones i homes en el món laboral, amb garanties de major conciliació personal i laboral de les dones i de corresponsabilitat familiar dels home.
• Promoure l'ús del permís parental per tal de fomentar la corresponsabilitat familiar dels homes.
• Posar en marxa mesures des de l'àmbit públic que permetin una revisió a fons dels horaris dels diferents serveis i equipaments públic.
• I impulsar els pactes del temps en l'àmbit local, com a fórmula que permet adaptar els horaris a les diferents realitats locals. http://www.socialistes.cat/pagina/eleccions-2017-programa-electoral

***(Avís: si veieu errors u omissions importants, si us plau, feu-nos-les arribar al correu cristinagonzalez@reformahoraria.cat. Hem intentat manterir aproximadament la mateixa llargària als textos de cada partit i l'ordre és alfabètic)

Demanda als partits la incorporació en els programes electorals de la implementació del Pacte per a la Reforma Horària

Amb motiu de les properes eleccions al Parlament de Catalunya del #21D, la Reforma Horària demana als partits polítics que s’hi presenten que incorporin al seu programa electoral la implementació del Pacte per a la Reforma Horària.

El Pacte estableix un acord per aconseguir que les persones puguin viure amb uns horaris més racionals i saludables i que Catalunya s’equipari a la mitjana europea en els àmbits de la salut, organitzacions, serveis públics, educació, cultura i oci, comerç i consum i mobilitat.    

Signat el passat 17 de juliol per 110 actors institucionals i organitzacions, el Pacte per a la Reforma Horària és el resultat de tres anys i mig de treballs d’experts i de l’acord de tots els agents implicats de diferents àmbits com el comerç, l’administració, el teixit productiu, els serveis sanitaris, la mobilitat, la cultura, l’educació o l'àudiovisual. Amb la signatura del Pacte per a la Reforma Horària, el govern i les organitzacions signants es van comprometre a assumir l’Objectiu 2025, que ens ha de portar, a partir de la signatura i durant els propers anys, a assolir els indicadors de la mitjana europea.

Actors institucionals i les organitzacions representatives van signar el Pacte per a la Reforma Horària el juliol passat.

La carta de compromisos cap a l’Objectiu 2025 contempla com a propòsits, entre d'altres, recuperar les dues hores de desfasament horari en relació a la resta del món, impulsar una nova cultura del temps a les organitzacions a favor de models més eficients i més flexibles per atendre les noves necessitats socials, i consolidar el factor temps com a nova mesura de llibertat, equitat i benestar.

Algunes de les mesures als diferents àmbits que incorpora el Pacte per tal d’assolir l’Objectiu 2025 són les següents:

Salut
– Avançament de l’hora d’anar a dormir
– Recuperació del temps de son perdut
– Reducció de l’estrès de les persones treballadores, especialment el femení

Organitzacions
– Augment dels mecanismes de flexibilitat laboral pactada
– Increment del teletreball
– Reducció a un màxim d’una hora la pausa per dinar a les organitzacions
– Avançament de la finalització de la jornada laboral
– Augment de la productivitat per hora treballada
– Millora de la competitivitat de les organitzacions
– Reducció de l’absentisme laboral injustificat
– Aplicació de la bossa d’hores
– Reducció de la rotació a les organitzacions
– Augment del número de persones treballadores que fan els àpats en una franja horària saludable

Serveis públics
– Avançament del tancament dels equipaments i edificis públics
– Augment dels pactes del temps als municipis
– Augment de les gestions administratives realitzades online
– Avançament de l’horari de finalització de l’activitat pública

Educació
– Incorporació del dinar en l’horari dels instituts
– Avançament dels horaris de l’activitat extraescolar
– Avançament de l’horari de finalització de les activitats extraescolars
– Avançament de l’horari de finalització dels estudis superiors

Cultura i oci
– Equiparació de l’hora punta televisiva
– Avançament de l’horari dels espais informatius a la televisió
– Avançament de l’hora de finalització de l’activitat físic-esportiva
– Eliminació de l’oferta televisiva destinada a infants i adolescents en horari nocturn

Comerç i consum
- Augment de la compactació horària dels comerços
- Consolidació d'una franja horària de consum responsable

Mobilitat
- Disminució del temps esmerçat en desplaçaments de residpencia feina
- Reducció de l'accidentalitat in itinere
- Increment de l'oferta de transport públic i col·lectiu en els horaris de màxima afluència

Enquesta sobre els horaris a les entitats/associacions

Base de dades de les principals bones practiques de reforma horària

Diagnòstic de la Reforma Horària al Tercer Sector de Catalunya

Des de la Generalitat de Catalunya s’ha impulsat un seguit de propostes de canvi per tal d’humanitzar els horaris existents per a la ciutadania. Aquestes mesures es van vertebrar amb la creació d’un Consell Assessor per a la Reforma Horària ja fa dos anys i amb la redacció d’un Pacte per a la Reforma Horària, al juliol d’aquest any.

Per continuar en aquesta mateixa línia, des del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya s’està engegant un projecte que té com a objectiu recollir les principals bones pràctiques existents en el sector en relació a l’organització horària i a la gestió del temps a les entitats i associacions. 

També es vol facilitar a les organitzacions tot un seguit d’oportunitats de millora per racionalitzar els horaris i ser més eficients. L’objectiu final és construir una base de dades de bones pràctiques per al Tercer sector a Catalunya.

Per aquest motiu, des de Reforma Horària volem contactar amb associacions de Catalunya per tal de portar a terme un diagnòstic de diferents factors relatius a la reforma horària. 

Per facilitar aquesta tasca, adjuntem formulari que permet recollir bones pràctiques en diversos indicadors, gràcies a l’Inventari Reforma Horària. 

Si sou una entitat o associació del Tercer Sector, podeu omplir el formulari per tal de que passeu a formar part d’aquesta base de dades i donar visibilitat a les mesures que ja heu implementat en relació a la reforma horària.

El novembre el Parlament Europeu votarà una moció de resolució per posar fi al canvi d'hora dos cops l'any

La Reforma Horària demana a les instàncies europees competents la supressió del canvi d’hora d’estiu i d’hivern

El novembre entrant s'espera que el Parlament Europeu voti una moció de resolució que demanarà a la Comissió Europea que posi fi al canvi biannual del rellotge. En un debat celebrat l'octubre passat, diputats europeus de totes les parts i de gairebé tots els estats membres van defensar el final del reglament del canvi d'hora dos cops l'any. La Unió Europea no seria la primera regió en aturar aquest hàbit de canvi de l'hora dels rellotges, Islàndia, Bielorrússia, Rússia i Turquia ja ho han fet.

Precisament, ara fa uns dies es va dur a terme una roda de premsa al Parlament Europeu, amb el títol "The time has come to stop the biannual clock change", amb la reforma dels horaris i el canvi dels horaris dos cops l'any com a temes centrals. En l'acte es va constatar el "desordre en l'horari internacional" que suposa el canvi d'hora, per una banda, i es va subratllar com, realment, el canvi d'hora no implica un estalvi d'energia.
A més, es va presentar l’anàlisi fet per l' European Parliamentary Research Service (EPRS) sobre la reforma horària (adjunt), amb els principals punts a destacar:
1. Els beneficis del canvi d’hora són marginals: el que s'estalvia de llum, es gasta en consum d'energia.
2. Existeixen desaventatge amb el canvi d'hora: Es detallen els desavantatges: més accidents de trànsit i laborals, problemes de salut, etc.

A més en la roda de premsa es va preveure que es presenti una Proposta de Resolució sobre la reforma dels horaris, ja que existeix un fort recolzament per part d'alguns estats membres (fins i tot diversos països estan recollint signatures).  Alguns exemples de països que han recollit signatures són:
- Finlàndia, amb un 42% de la població en contra del canvi d'hora. Ho consideren un afer polític.
- Polònia, amb un 60% de la població en contra del canvi d'hora. Consideren que la Directiva s'hauria d'esmenar.

En l'acte també es va constatar que encara hi ha molta reticència per part dels governants a posicionar-se en contra del canvi d'hora, per tant, cal augmentar la consciència fent difusió dels desavantatges que suposa per a la societat.

La Reforma Horària demana la supresió del canvi d'hora

Canviem l'hora dues vegades l'any. La pràctica d'endarrerir el rellotge una hora a l'hivern i avançar-lo en estiu es va generalitzar de manera desigual a partir de 1974, al produir-se la primera crisi del petroli en la resposta alguns països van decidir avançar els rellotges per poder aprofitar millor la llum del sol i, per tant, consumir menys electricitat en il·luminació.
S'aplica com a directiva des de 1981 i ha estat renovada successivament cada quatre anys, segons recorda el Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme. Des de l'aprovació de la Novena Directiva, pel Parlament Europeu i Consell de la Unió, al gener de 2001, aquest canvi s'aplica amb caràcter indefinit. Aquesta Directiva està incorporada a l'ordenament jurídic espanyol per Reial decret 236/2002, d'1 de març.

Des de la Reforma Horària, pensem que quan la mesura es va implementar, encendre o apagar el llum una hora abans implicava un canvi significatiu en l'ús d'energia. Però avui dia, en què l'energia es fa servir en pràcticament tots els àmbits -aire condicionat, calefacció, equips de música i televisió, electrodomèstics, ordinadors- la diferència no és significativa. A més pensem que el cos humà triga molt més d'un dia a adaptar-se a les variacions horàries, el que es tradueix en molèsties, especialment en infants i gent gran.
Aquesta mesura no s'ha de confondre amb altres qüestions que afecten a la Reforma Horària com:

• La recuperació de les dues hores de desfassament horari en relació a la resta del món

• L'impuls d'una nova cultura del temps a les organtizacions a favor de models més eficients i més flexibles per atendre les noves complexitats socials 

• La recuperació del fus GMT en el marc d'una reordenació global europea 

La matinada d'aquest diumenge 29 d'octubre acaba l'horari d'estiu i els rellotges s'endarreriran una hora. Així, a les 03.00 hores tornaran a ser les 02.00, de manera que la nit tindrà una hora més, en compliment de la Directiva Europea que regeix el denominat canvi d'hora i que afecta tots els Estats de la Unió Europea.

L'1 d'octubre entren en vigor els nous horaris comercials favorables a la Reforma Horària

L'1 d'octubre es posen en marxa els nous horaris comercials fruit de l'aprovació de la nova Llei de Comerç. Entre d'altres mesures, la llei estableix que durant 8 mesos l'any, d'octubre a maig, els comerços tancaran una hora abans. Amb la nova Llei de comerç, serveis i fires l'horari comercial passa de les 22h a les 21h a l'hivern, el que suposa un primer pas en la consolidació dels objectius de la reforma horària.

La nova llei diferencia entre hivern i estiu, ja que no es podrà obrir entre les 21:00 i les 6:00 hores d'octubre a maig, i entre les 22:00 i les 7:00 de juny a setembre. 

El Comerç al Pacte per a la Reforma Horària

El passat 17 de juliol es va signar el Pacte per a la Reforma Horària, que incorpora el següent compromís en l'àmbit del comerç:

El teixit comercial i les diverses organitzacions que representen el consum projecten impulsar la reforma horària partint de la promoció d’una nova franja majoritària de consum que permeti un canvi de tendència en els hàbits de consum. Aquesta proposta s’emmarca en la idea d’equilibri entre la llibertat i l’autosuficiència de la ciutadania en les seves relacions de consum i el respecte de les persones treballadores en el món del comerç. Per la naturalesa del comerç, aquest s’adaptarà a les mesures d’acceleració quan el sector i la resta d’àmbits li ho permetin i en garanteixin la viabilitat i estabilitat.

Pel que fa les propostes del Pacte per a la Reforma Horària i l'Objectiu 2025, s'aposta per un canvi de tendència en la franja horària del consum majoritari fins a les 19.30 hores, tan aviat com s’hagin assolit canvis en l’estructura
de la jornada laboral de la majoria de la societat que propiciïn impulsar un canvi en els seus hàbits de compra.

A més, s'aposta pel foment d’un horari de compra responsable a partir de la modificació dels hàbits de consum de la ciutadania i de l’oferta per part dels comerços, adaptant-se a les noves necessitats i formes de compra.

El Parlament aprova uns nous horaris comercials favorables a la Reforma Horària

El Parlament ha aprovat aquesta setmana uns nous horaris comercials favorables a la Reforma Horària. Entre d'altres mesures, la llei estableix que durant 8 mesos l'any, d'octubre a maig, els comerços tancaran una hora abans. Amb la nova Llei de comerç, serveis i fires l'horari comercial passa de les 22h a les 21h a l'hivern, el que suposa un primer pas cap a la conciliació horària.

La nova llei diferencia entre hivern i estiu, ja que no es podrà obrir entre les 21:00 i les 6:00 hores d'octubre a maig, i entre les 22:00 i les 7:00 de juny a setembre. Pel que fa als horaris comercials, dona llibertat d'horaris però amplia el nombre màxim d'hores que pot obrir un establiment comercial de 72 a 75 hores setmanals.

El Comerç al Pacte per a la Reforma Horària

El passat 17 de juliol es va signar el Pacte per a la Reforma Horària, que incorpora el següent compromís en l'àmbit del comerç: 

El teixit comercial i les diverses organitzacions que representen el consum projecten impulsar la reforma horària partint de la promoció d’una nova franja majoritària de consum que permeti un canvi de tendència en els hàbits de consum. Aquesta proposta s’emmarca en la idea d’equilibri entre la llibertat i l’autosuficiència de la ciutadania en les seves relacions de consum i el respecte de les persones treballadores en el món del comerç. Per la naturalesa del comerç, aquest s’adaptarà a les mesures d’acceleració quan el sector i la resta d’àmbits li ho permetin i en garanteixin la viabilitat i estabilitat.

Pel que fa les propostes del Pacte per a la Reforma Horària i l'Objectiu 2025, s'aposta per un canvi de tendència en la franja horària del consum majoritari fins a les 19.30 hores, tan aviat com s’hagin assolit canvis en l’estructura
de la jornada laboral de la majoria de la societat que propiciïn impulsar un canvi en els seus hàbits de compra.

A més, s'aposta pel foment d’un horari de compra responsable a partir de la modificació dels hàbits de consum de la ciutadania i de l’oferta per part dels comerços, adaptant-se a les noves necessitats i formes de compra.

La campanya de la Reforma Horària, guanyadora de quatre premis Laus

El passat 30 de juny es va celebrar al Disseny Hub de Barcelona la cerimònia de lliurament dels premis Laus que l’Associació de Dissenyadors Gràfics atorga anualment des de l’any 1964.

La campanya de la Reforma Horària, realitzada per l’agència de publicitat Usted amb il·lustracions de l’artista Magoz, va ser reconeguda amb quatre premis, entre ells un Or a la millor campanya de publicitat en premsa.

La feina d’il·lustració realitzada per Magoz va ser reconeguda amb un Plata, mentre que l’spot i l’animació que José Lorenzo va fer per produir-lo van ser guardonats amb dos Bronzes.

(Text: Agència Usted)

La campanya de la Reforma Horària als Laus

Or per Publicitat en premsa

Plata per Il·lustració

Bronze per Spot

Bronze per Animació

Agència de publicitat: Usted

Il·lustracions: Magoz

110 organitzacions i entitats juntament amb el govern de la Generalitat han signat el Pacte per a la Reforma Horària

110 organitzacions i entitats juntament amb el govern de la Generalitat han signat avui el Pacte per a la Reforma Horària. A la signatura han participat els representants de les diferents institucions i organitzacions que han pres part en els treballs del Consell Assessor per a la Reforma Horària i a les taules quadrangulars. La signatura del Pacte, feta al Palau de la Generalitat, ha estat encapçalada pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont. El conseller de la presidència i portaveu del Govern, Jordi Turull, ha signat el Pacte en nom del govern. A part de la signatura, a l'acte també s'ha mostrat el vídeo fet expressament per visualitzar la tasca feta durant aquests anys.

Entre els signataris del Pacte hi ha l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya; els actors socials (CCOO, UGT, Unió Sindical Obrera de Catalunya, FEPIME Catalunya, PIMEC, la Confederació Patronal Tercer Sector de Catalunya), l'Associació de Botiguers i Comerciants de Catalunya (ABCCAT); AEDIPE Catalunya; el Cercle d'Economia; l'Associació de Famílies nombroses de Catalunya; els Col·legis oficials de Periodistes, Politòlegs i Sociòlegs, de Psicologia; la Coordinadora d'Usuaris de la Sanitat, Salut, Consum i Alimentació; la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; les quatre Diputacions; la FAPAC (Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Aumnes de Catalunya; FACUA; 12 universitats catalanes i altres entitats fins a sumar-ne 110.

El President de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha destacat “l’esforç i la generositat de totes les parts que han participat en un pacte transformador i generador de canvis estructurals.” Per Puigedemont, “arribar a pactes d’envergadura, que són transformadors i generen canvis profunds en una societat, no és mai senzill, ni cosa de pocs, i demana molt de temps”; però, sobretot, “requereix una condició indispensable i és tenir la voluntat d’arribar-hi, sense això és impossible”, ha afirmat el president. Per poder incorporar els beneficis humans que poden representar aquests canvis, "ens hi hem d'adaptar abans que ens adaptin a nosaltres", ha puntualitzat Puigdemont. Jordi Turull ha remarcat la data d'avui com un dia en què "culmina l'acció que es va engegar fa tres anys i mig gràcies a un grup d'experts que es van preguntar: I si poguéssim afegir temps a la nostra vida?" A més, ha destacat: "Amb la Reforma Horària guanyem tots en equitat entre dones i homes, ja que es guanyarà coresponsabilitat pel que fa a la cura de fills i a persones depenents; en salut perquè suposa uns horaris més saludables i en benestar perquè millorarà la nostra activitat econòmica, acadèmica, de competitivitat i productivitat." Finalment, Turull ha subratllat: "Avui signem un Pacte que ha ser la brúixola que ha de guiar les nostres polítiques públiques com a Govern per aconseguir fer realitat la nova cultura del temps”.

El Pacte per a la Reforma Horària és el resultat de tres anys i mig de treballs d’experts i de l’acord de tots els agents implicats de diferents àmbits com el comerç, l’Administració, el treball, la sanitat, la cultura o l’educació. Amb la signatura del Pacte per a la Reforma Horària, el govern i les organitzacions signants s’han compromès a assumir l’Objectiu 2025, que ens ha de portar, a partir del 17 de juliol i durant els propers anys, a equiparar a la mitjana europea els indicadors dels àmbits de la salut, organitzacions, serveis públics, educació, cultura i oci, comerç i consum i mobilitat.

La carta de compromisos cap a l’objectiu 2025, que s’inclou en el Pacte per a la Reforma Horària, contempla, entre d’altres, el següents propòsits: recuperar les dues hores de desfasament horari en relació a la resta del món; impulsar una nova cultura del temps a les organitzacions a favor de models més eficients i més flexibles per atendre les noves necessitats socials, i consolidar el factor temps com a nova mesura de llibertat, equitat i benestar. Un cop signat el Pacte, hi ha hagut una fotografia institucional amb tots els participants, a la Galeria Gòtica del Palau. El secretari de Difusió i Atenció Ciutadana, Antoni Molons, el secretari de Comunicació del Govern i Mitjans de Comunicació, Miquel Gamisans, el secretari general de l’Esport, Gerard Figueras, i el director general de Relacions Laborals i Qualitat en el Treball, Enric Vinaixa, també han assistit a l’acte. La signatura del Pacte culmina la tasca feta pels impulsors de la Reforma Horària i el CARH durant gairebé quatre anys, des que es va gestar a la tardor de 2013 i es va presentar el 29 de gener de 2014.

Signataris del pacte Agrupació Escolar Catalana (AEC) Agrupament de Botiguers i Comerciants de Catalunya (ABCCAT) Ajuntament de Barcelona Associació Cases Colònies i Albergs Catalunya (ACCAC) Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura (ACELLEC) Associació Catalana de Direcció de Recursos Humans (AEDIPE Catalunya) Associació Catalana de l’Empresa Familiar (ASCEF) Associació Catalana de Municipis (ACM) Associació Catalana de Protocol I Relacions Institucionals (ACPRI) Associació Catalana de Ràdio (ACR) Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC) Associació d’Empresaris de Clubs Catalans de Fitness (ADECAF) Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya (ADETCA) Associació d’Entitats Sanitàries i Socials – La Unió Associació de Consumidors de la Província de Barcelona (ACPB) Associació de Consumidors de Mitjans Audiovisuals (TAC) Associació de Directius de l’Educació de Catalunya (AXIA) Associació de Famílies Nombroses de Catalunya (FANOC) Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC) Associació de Televisions de Proximitat de Catalunya Associació Joves Dirigents Catalans (Jo-DiC) Associació Patronal del Consorci de Salut i Social de Catalunya Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP) Associació per la Prevenció d’Accidents de Trànsit (PAT) Associació Salut i Família Ca la Dona Catalan Sports Cluster (INDESCAT) Cercle d’Economia Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya Col·legi de Llicenciats en Educació Física i Ciències de l’Activitat Física i l’Esport de Catalunya (COPLEFC) Col·legi de Periodistes de Catalunya Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya (COLPIS) Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya (COOOC) Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC) Col·legi Professional de l’Audiovisual de Catalunya Comissions Obreres de Catalunya (CCOO) Confederació d’Associacions Cristianes de Pares d’Alumnes de Catalunya Confederació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Catalunya (CONFAVC) Confederació de Centres Autònoms d’Ensenyament de Catalunya Confederació de Cooperatives de Catalunya (COOPCAT) Confederació, Patronal Tercer Sector Social de Catalunya Consell d’Empreses Distribuïdores d’Alimentació de Catalunya (CEDAC) Consell de Col·legi de Farmacèutics de Catalunya Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya Consell de Col·legis de Graduats Socials de Catalunya Consell de Col·legis de Metges de Catalunya Consell de l’Advocacia Catalana (CAC) Consell General de Cambres de Catalunya Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) Coordinadora d’Usuaris de la Sanitat, Salut, Consum i Alimentació (CUS) Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) Diputació de Barcelona Diputació de Girona Diputació de Lleida Diputació de Tarragona Dones Directives i Professionals de l’Acció Social (DDiPAS) ESADE Business & Law School FACUA Catalunya - Consumidors en acció Federació Catalana d’Associacions d’Activitats de Restaurants i Musicals (FECASARM) Federació Catalana de Centres d’Ensenyament Federació Catalana de Locals d’Oci Nocturn (FECALON) Federació d’AMPES de l’Agrupació Escolar Catalana (AFAEC) Federació d’Associacions de Pares i Mares de les Escoles Lliures de Catalunya (FAPEL) Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC) Federació d’Entitats d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (FEDAIA) Federació de Comerç de Lleida (FECOM) Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (FMRPC) Federació de Municipis de Catalunya (FMC) Federació Salut Mental Catalunya (SMC) Federació Unió Cívica de Consumidors i Mestresses de Catalunya (UNAE) FEPIME Catalunya Foment del Treball Nacional Fundació Catalana de l’Esplai (FUNDESPLAI) Fundació Escola Cristiana de Catalunya Fundació Factor Humà Fundació Jaume Bofill Gestiona, Associació Catalana de Gestors d’Equipaments Esportius Públics de Catalunya Gremi d’Empresaris de Cinemes de Catalunya Gremi de Restauració de Barcelona I Catalunya Gremio de Discotecas de Barcelona IESE Business School - Centro de Investigación, I-Wil, Mujer y Liderazgo Iniciativa empresarial per al desenvolupament de la responsabilitat social a Catalunya (Respon.cat) Metges de Catalunya Organització de Consumidors i Usuàries de Catalunya (OCUC) PIMEC Secretariat de l’Escola Rural de Catalunya Sindicat d’Infermeria SATSE Catalunya Societat Catalana de Gnomònica Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya Unió d’Entitats de Retail de Catalunya (RETAIL.cat) Unió de Consells Esportius de Catalunya (UCEC) Unió de Federació Esportives de Catalunya (UFEC) Unió de Pagesos Unió General de Treballadors de Catalunya (UGT) Unió Sindical Obrera de Catalunya (USOC) Universitat Abat Oliba (CEU) Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Universitat de Barcelona (UB) Universitat de Girona (UdG) Universitat de Lleida (UdL) Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) Universitat Pompeu Fabra (UPF) Universitat Ramon Llull (URL) Universitat Rovira i Virgili (URV) Universitat Internacional de Catalunya (UIC) Xarxa Audiovisual Local (XAL)

110 organitzacions i agents socials, juntament amb el govern, signaran dilluns 17 de juliol el Pacte per a la Reforma Horària

Fins a 110 organitzacions i agents socials, juntament amb el govern, signaran dilluns 17 de juliol el Pacte per a la Reforma Horària. La signatura tindrà lloc al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, a les 10:30 h. 

Amb la signatura del Pacte per a la Reforma Horària, el govern i les organitzacions signants es comprometen a assumir l’Objectiu 2025, que ens ha de portar, a partir del 17 de juliol i durant els propers anys, a equiparar a la mitjana europea els indicadors dels àmbits de la salut, organitzacions, serveis públics, educació, cultura i oci, comerç i consum i mobilitat.        

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, encapçalarà dilluns vinent, 17 de juliol, l’acte de signatura del Pacte per a la Reforma Horària, un compromís per assolir el que s’anomena Objectiu 2025, que ha de permetre que a Catalunya, en els propers anys, ens equiparem amb una sèrie d’indicadors europeus, i aconseguir així que les persones puguin viure uns horaris més racionals i saludables.

Hi prendran part els representants de les diferents institucions i organitzacions que han participat en els treballs del Consell Assessor per a la Reforma Horària, que signaran l’acord. 

L’acte el clourà el president amb el seu parlament. El conseller de la presidència i portaveu del Govern, Jordi Turull, signarà en nom del govern el Pacte per la Reforma Horària i hi prendran part els representants de les diferents institucions i organitzacions que han participat en els treballs del Consell Assessor per a la Reforma Horària, que signaran l’acord. 

El secretari de Difusió i Atenció  Ciutadana, Antoni Molons, el secretari de Comunicació del Govern i Mitjans de Comunicació, Miquel Gamisans, el secretari general de l’Esport, Gerard Figueras, i el director general de Relacions Laborals i Qualitat en el Treball, Enric Vinaixa, també hi assistiran.

El Pacte per a la Reforma Horària és el resultat de tres anys i mig de treballs d’experts i de l’acord de tots els agents implicats de diferents àmbits com el comerç, l’Administració, el treball, la sanitat, la cultura o l’educació. 

La carta de compromisos cap a l’objectiu 2025, que s’inclou en el Pacte per a la Reforma Horària, contempla, entre d’altres, el següents propòsits: recuperar les dues hores de desfasament horari en relació a la resta del món; impulsar una nova cultura del temps a les organitzacions a favor de models més eficients i més flexibles per atendre les noves necessitats socials, i consolidar el factor temps com a nova mesura de llibertat, equitat i benestar. 

Un cop signat el Pacte, hi haurà una fotografia institucional amb tots els participants, a la Galeria Gòtica del Palau.

El Pacte per a la Reforma Horària se signarà el juliol per aconseguir l'objectiu 2025 des d'aquest any

El futur Pacte per la Reforma Horària que se signarà al juliol es compromet a assolir el que s’anomena l’Objectiu 2025, que recull la feina feta fins ara i pretén avançar per aconseguir la racionalització horària. La signatura comptarà amb el suport dels diferents actors que fins ara han participat en els treballs del Consell Assessor per a la Reforma Horària. L’Objectiu 2025 ens ha de portar en els propers anys a equiparar una sèrie d'indicadors amb la mitjana europea, allà on sigui possible. La carta de compromisos cap a l’objectiu 2025, que s’inclourà en el Pacte per a la Reforma Horària, és el propòsit en què les institucions i organitzacions promotores del Pacte es comprometen a: 1. Recuperar les dues hores de desfasament horari en relació a la resta del món. 2. Impulsar una nova cultura del temps a les organitzacions a favor de models més eficients i més flexibles per atendre les noves necessitats socials. 3. Consolidar el factor temps com a nova mesura de llibertat, equitat i benestar.

A més, l'Objectiu 2025 vol contribuir a: – Augmentar els nivells de benestar social de la ciutadania i protegir-ne la salut, especialment la dels col·lectius més vulnerables. – Fer una distribució més racional del temps en la vida quotidiana. – Assolir uns nivells més alts de conciliació de la vida familiar, laboral i personal. – Afavorir la pràctica d’activitats que contribueixin a l’adopció d’hàbits més saludables. – Millorar el rendiment escolar. – Incrementar el temps per al descans. – Assolir els objectius de coresponsabilitat i d'equitat de gènere. – Afavorir la participació ciutadana en iniciatives i organitzacions de la societat civil i en la gestió dels afers públics. – Millorar la productivitat i la competitivitat de les empreses. – Incrementar el rendiment laboral, afavorir la millora en la presa de decisions i reduir la sinistralitat laboral. – Fer possible la sostenibilitat energètica per l’estalvi d’energia derivat de la compactació d’horaris i per la reducció dels desplaçaments al lloc de treball.

Per aconseguir-ho, la Reforma Horària proposa compactar la jornada laboral per avançar l’hora de sortida de la feina, introduir horaris laborals més flexibles d’entrada i sortida, avançar les hores dels àpats, tant del dinar com del sopar i sincronitzar els horaris de les empreses, institucions i actors socials i culturals. L’Objectiu 2025 ens ha de portar en els propers anys a equiparar els següents indicadors amb la mitjana europea, allà on sigui possible, de forma que se segueixi una tendència a: Salut – Avançament de l’hora d’anar a dormir – Recuperació del temps de son perdut – Reducció de l’estrès de les persones treballadores, especialment el femení

Organitzacions – Augment dels mecanismes de flexibilitat laboral pactada – Increment del teletreball – Reducció a un màxim d’una hora la pausa per dinar a les organitzacions – Avançament de la finalització de la jornada laboral – Augment de la productivitat per hora treballada – Millora de la competitivitat de les organitzacions – Reducció de l’absentisme laboral injustificat – Aplicació de la bossa d’hores – Reducció de la rotació a les organitzacions – Augment del número de persones treballadores que fan els àpats en una franja horària saludable Serveis públics – Avançament del tancament dels equipaments i edificis públics – Augment dels pactes del temps als municipis – Augment de les gestions administratives realitzades online – Avançament de l’horari de finalització de l’activitat pública

Educació – Incorporació del dinar en l’horari dels instituts – Avançament dels horaris de l’activitat extraescolar – Avançament de l’horari de finalització de les activitats extraescolars – Avançament de l’horari de finalització dels estudis superiors Cultura i oci – Equiparació de l’hora punta televisiva – Avançament de l’horari dels espais informatius a la televisió – Avançament de l’hora de finalització de l’activitat físic-esportiva – Eliminació de l’oferta televisiva destinada a infants i adolescents en horari nocturn

Comerç i consum – Augment de la compactació horària dels comerços – Consolidació d’una franja horària de consum responsable Mobilitat – Disminució del temps esmerçat en desplaçaments de residència a feina – Reducció de l’accidentalitat in itinere – Increment de l’oferta de transport públic i col·lectiu en els horaris màxima afluència Per tal d’assolir l’Objectiu 2025, el Pacte per a la Reforma Horària actuarà a través d’eixos d’acceleració i mesures d’acceleració. Els promotors fan una crida a tots els actors en tots els seus graus i qualitats a fer possible l’acceleració horària. L’èxit de la reforma horària dependrà de la resposta positiva i proactiva de la ciutadania i del compromís explícit de les organitzacions i territoris.

Finalitza la 4a. Setmana dels Horaris amb el compromís de sindicats i patronals d’aplicar des d’aquest any mesures per a la Reforma Horària

Sindicats i patronals, juntament amb el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, s’han compromès a adoptar mesures de Reforma Horària des d’aquest any per aconseguir l’objectiu 2025; és a dir, que la Reforma Horària s’hagi implantat llavors al 100%. Així, el juliol i la signatura del Pacte per a la Reforma Horària donarà el tret de sortida per arribar a l'objectiu complert el 2025.

A més, la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa ha anunciat el “Projecte 100/18”, que preveu aconseguir fins a finals de 2018 el compromís de 100 bones pràctiques. El  2017 es farà un primer recull i el 2018, la resta. Aquests compromisos s’han anunciat en la cloenda de la 4a. Setmana dels Horaris, celebrada aquest migdia al Palau Moja, on han intervingut els agents socials, el secretari general del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, Josep Ginesta i la consellera Dolors Bassa.

Enric Vinaixa (al mig); Yesika Aguilar; César Sánchez; Alba Garcia; Eva M Gajardo i Itziar Ruedas. 

Per part de CC.OO, Alba Garcia va anunciar: "Calen mesures a tots els ámbits, que no siguin parcials, per humanitzar els usos dels temps socials. els canvis depenen de la societat i les polítiques públiques." Sobre el temps, la secretària de Dones, Diversitat i Polítiques LGTBI de CC.OO, va subratllar: "El temps és un bé escàs, que requereix una valoració individual, però cal canviar l'actual model d'usos del temps, perquè ara és caòtic." 

Des del sindicat d’UGT, Eva M. Gajardo, ha puntualitzat: "Calen acords que afectin a un nivell més global i no només d'alguns sectors, sinó hi poden haver desajustos". I ha subratllat: "Al centre de la nostra vida no hauríem de posar el treball, sinó la nostra vida. I al voltant de la vida, hi hauria de ser el treball."

A FEPIME, César Sánchez ha destacat com “les empreses petites, un cop estan conscienciades, són les que poden fer el canvi cap a la Reforma Horària més ràpidament."

Per part de PIMEC, Itziar Ruedas ha explicat que “amb la reforma horària i darrera d'ordenar el temps de treball a les organitzacions hi ha guanys per les persones i les empreses.” I ha destacat que "s’ha de canviar de la cultura del presencialisme a la cultura dels resultats.”

Des de Foment del Treball, Javier Ibars ha explicat que hi ha “molta feina a fer ara en negociació col·lectiva i també amb infraestructures”, però que es farà.

La consellera Dolors Bassa també ha demanat que es portin a la negociació col·lectiva les mesures que tenen l’objectiu de racionalitzar els horaris per contribuir a la conciliació de la vida personal, familiar i laboral de les persones i, en especial, afavorir la igualtat entre homes i dones.

Dolors Bassa, de Treball, Afers Socials i Famílies; i Fabian Mohedano, promotor de la Reforma Horària

Bassa ha apostat per promoure la inclusió de clàusules sobre temes de treball remunerat als convenis col·lectius, acords o pactes en l’àmbit públic i privat amb la finalitat de possibilitar la conciliació de la vida personal, familiar i laboral buscant l’equilibri entre les necessitats de les persones i les empreses. Arran de l’acord aprovat en el Consell de Relacions Laborals (CRL), la consellera Bassa ha explicat que els sindicats confeccionaran unes Guies Sindicals per formar persones responsables de negociar convenis col·lectius per incloure-hi les mesures.

Quant a Josep Ginesta, el secretari general del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, ha subratllat que en el 2018 ja hi haurà empreses implicades en la Reforma Horària, ha destacat que les mesures que s’impulsaran, "malgrat semblar senzilles, comporten una sèrie de transformacions socials”. 

A més, Ginesta ha valorat el fet que “una bona gestió col·lectiva del temps ens acosta a majors quotes de llibertat individual” i ha anunciat: “El Pacte 2025 és un horitzó, la nostra feina ja ha començat des del primer dia i el 2025 serà el nostre destí.“ Sobre aquest punt, Fabian Mohedano, promotor de la Reforma Horària ha insistit: “L'objectiu 2025 és fer les mesures públiques i el canvi cap a Reforma Horària amb l'objectiu de tenir-les al 100% el 2025.”