|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
5 de juny 2020
Ampli acord per impulsar les polítiques del temps a l’agenda local i global i per organitzar la International Time Use Week el 2020 i 2021
2 de juny 2020
Signatura de l’Acord de col·laboració per l’organització de la International Time Use Week 2020 i 2021
|
|
|
|
|
|
|
4 de maig 2020
El Consell Assessor per a la Reforma Horària valora positivament la nova iniciativa internacional
Les coordinadores de la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society (BTUI), Marta Junqué i Ariadna Güell, van presentar el projecte i les properes fites de la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society al Consell Assessor per a la Reforma Horària (CARH) al gener. Durant la reunió del CARH, celebrada al Palau de la Generalitat amb el director de l’Oficina per a la Reforma Horària del Govern, Alexis Serra i presidida per la nova presidenta del CARH, Elvira Méndez, les representants de la BTUI van subratllar els objectius de la BCN Time Use Initiative for a Healthy Society, que segueix el llegat de la Iniciativa per a la Reforma Horària: ser un actor internacional de referència per a l’impuls de polítiques de benestar relacionades amb l'ús del temps. El CARH va valorar molt positivament la nova iniciativa internacional i va demanar continuar informat.
  |
| Elvira Méndez, nova presidenta del CARH; el director de l’Oficina per a la Reforma Horària del Govern, Alexis Serra i Esther Sànchez, anterior presidenta del CARH |
Nova presidència del CARH
A la reunió també es va presentar Elvira Méndez, directora general de l’Associació Salut i Família i membre del Consell Assessor per a la Reforma Horària, com a nova presidenta del CARH. Méndez pren el relleu a Esther Sánchez com a segona presidenta del CARH (2016-2020), després que aquesta assumís el càrrec en substitució de Fabian Mohedano (2015-2016), promotor de la Iniciativa per a la Reforma Horària (2014-2018). El Consell Executiu del govern va acordar el nomenament d’Elvira Méndez el passat 26 de novembre del 2019.
Com canvia l’ús del temps a causa de la COVID-19? Recopilació de les experiències de recerca més rellevants sobre el tema
Està clar que l’esclat de pandèmia COVID-19 està tenint un impacte enorme
en la nostra vida diària d’una manera que no havíem experimentat mai; també ens
està afectant específicament la nostra vida respecte al nostre ús del temps, ja
que desenvolupem tota vida laboral i personal a casa en el marc d’un bloqueig
massiu i de circumstàncies estressants o, si més no, incertes.
Només amb abast de l’Estat Espanyol, alguns investigadors de la Universidad Politécnica de Madrid han publicat un qüestionari sobre usos del temps durant el confinament. QUIT UAB (Centre d’Estudis Sociològics sobre la vida diària i el treball de la Universitat Autònoma de Barcelona) també té una enquesta pròpia per capturar com afecta el confinament a la distribució del temps i del treball a casa durant el confinament per la COVID19, només d’abast de l’àrea catalana.
La Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society espera que es posin en marxa moltes més diverses iniciatives al respecte i creu fermament que totes poden contribuir a obtenir informació rellevant per tal que aquesta crisi es converteixi també en una oportunitat per a obtenir més informació sobre els efectes d’un ús del temps diferent en el nostre benestar i en la consecució d’una societat més sana, independentment de les circumstàncies.
Per tant, l’ús del temps durant la crisi de la COVID-19 s’ha convertit en
un fenomen de recerca important i s’han llançat diverses enquestes i investigacions
arreu del món, moltes d’elles amb l’objectiu de captar els canvis més immediats
provocats en la gestió del temps per part de la pandèmia, però també sobre com
afecta el nostre benestar en general.
La Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society té la missió
d’aglutinar la informació, les accions i les activitats de xarxes més
rellevants relacionades amb les polítiques d’ús del temps tant a nivell local
com internacional. Així doncs, atès el context pandèmic actual, ha recopilat la
informació sobre les principals iniciatives de recerca relacionades amb les
polítiques d’ús del temps i la crisi de la COVID-19.
Per començar, el grup de recerca de temps, cultura i societat TOR amb
seu a la Vrije Universiteit de Brussel.les, ha llançat una enquesta per
saber com el coronavirus afecta la vida diària, mentre que el CEAS
UMayor (Centro de Economía y Políticas
Sociales de la Universidad Mayor) de Santiago de Chile ha llançat una de
semblant però només per habitants al país andí.
Només amb abast de l’Estat Espanyol, alguns investigadors de la Universidad Politécnica de Madrid han publicat un qüestionari sobre usos del temps durant el confinament. QUIT UAB (Centre d’Estudis Sociològics sobre la vida diària i el treball de la Universitat Autònoma de Barcelona) també té una enquesta pròpia per capturar com afecta el confinament a la distribució del temps i del treball a casa durant el confinament per la COVID19, només d’abast de l’àrea catalana.
La Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society espera que es posin en marxa moltes més diverses iniciatives al respecte i creu fermament que totes poden contribuir a obtenir informació rellevant per tal que aquesta crisi es converteixi també en una oportunitat per a obtenir més informació sobre els efectes d’un ús del temps diferent en el nostre benestar i en la consecució d’una societat més sana, independentment de les circumstàncies.
Per la seva banda, el CEO (Centre d’Estudis d’Opinió) de la
Generalitat de Catalunya, amb l’assessorament de l’Oficina per a la Reforma
Horària i l’Institut Català de les Dones, acaba de publicar una enquesta sobre l’ús del temps
durant el confinament que pot ser resposta per la ciutadania de més de 15 anys
resident a Catalunya.
Quant a l'estudi de l'efecte del bloqueig de
coronavirus sobre el nostre rellotge corporal i el nostre ritme circadià, amb
el suport de la Societat de Recerca sobre Ritmes Biològics, la
Dra. Maria Korman (Universitat d’Ariel, Israel) i el professor Till Roenneberg (LMU
Munich i Chronsulting, Alemanya) han creat un
qüestionari online per saber quins són els canvis
d’hàbits i comportaments i els seus efectes als ritmes biològics i la
son.
Més concretament sobre els efectes del bloqueig en el
son dels infants, Gonzalo Pin, de la Clínica Quirón de València ha
llançat una enquesta, només
per a persones que viuen a Espanya, en el marc d'una investigació més àmplia
que es portarà a terme sobre aquest tema.
Pel que fa als efectes del bloqueig de la COVID19 en
el benestar general, a nivell europeu, l'Eurofound
(Fundació Europea per la millora de les condicions de vida i treball) ha
llançat una ràpida enquesta per
a averiguar els efectes de la pandèmia COVID-19 en la qualitat de vida i de
treball de les persones per tal de captar els canvis i els impactes més
immediats. En el marc d’un àmbit general similar per poder fer front als
impactes de la pandèmia en el benestar de les persones, però també incloent el
factor temps, des del centre What works Center for Wellbeing amb
seu al Regne Unit, hi ha una convocatòria de recerques
de col·laboració sobre els impactes de la pandèmia
sobre el benestar i la vida diària.
Sobre els efectes de la crisi causada per la pandèmia
a l’educació, la Fundació
Jaume Bofill, d’abast català, ha publicat una agenda de
propostes per a l’educació davant la crisi COVID-19 que inclou
algunes recomanacions sobre canvis d’horari a les escoles.
Canvis a la cultura de les organitzacions
Tanmateix, la investigació sobre els canvis d’usos del
temps no només se centra en els impactes sobre els individus, empreses i
organitzacions també estan experimentant grans canvis relacionats amb l’ús del
temps, l’organització del treball, la gestió de recursos humans i el repte
d’implementar el teletreball.
Les Escoles de Negocis de Londres i la
de Harvard han
llançat plegades una investigació
sobre la manera com les noves tecnologies ajuden a fer
més efectiu el treball en empreses i organitzacions i a adaptar-se a la nova
situació, amb l’objectiu d’ajudar les organitzacions i la seva plantilla a
cultivar una cultura laboral àgil, en el marc del que s’ha denominat
“responsabilitat psicosocial”.
Per la seva banda, la consultoria In Time té
l’objectiu d’ajudar les empreses a conèixer i millorar la situació de les
persones del seu equip que aquests dies es troben fent teletreball a casa o
simplement confinades, a través d’aquest qüestionari que es pot respondre tant en català com en
castellà.
Quant a l’Estat Espanyol, des de ARHOE-Comisión Nacional para la Racionalización
de los Horarios Españoles, també han llançat una
enquesta per a
empreses per conèixer com s’estan adaptant a la situació actual pel que fa a la
gestió del temps i l’organització del treball.
A nivell català, el Pacte del
Temps de l’Ajuntament de Barcelona ha obert una convocatòria per
a reunir bones pràctiques d’empreses en matèria de teletreball i d’organització
laboral durant la pandèmia.
Per a més informació: https://www.timeuse.barcelona/ i @BcnTimeUse.
Arrenca la construcció del Global Time Use Expert Lab
La Barcelona Time Use for a Healthy Society vol esdevenir una plataforma per a la trobada i discussió entre persones provinents de diferents disciplines i activitats, per crear consensos al voltant de les polítiques del temps. Per avançar cap a aquest objectiu, s’ha creat un Expert Lab. Aquest espai de trobada d’investigadors, experts i activistes dels usos del temps potenciarà la discussió científica i política sobre usos del temps i guiarà futures línies de recerca.
Per aquest motiu, la BTUI està contactant amb persones destacades de l’àmbit de la recerca i l’activisme sobre usos del temps, amb coneguda expertesa internacional, les seves activitats i la seva implicació en la comunitat interessada en usos del temps. A data d’avui, 5 persones referents ja han acceptat formar part de l’Expert Lab Carl Honoré, portaveu del moviment Slow; Till Roenneberg, conegut cronobiòleg i actual president de la World Federation of Societies for Chronobiology; Jean-Yves Boulin, sociòleg a l’Universitat Dauphine de Paris i involucrat en la xarxa Tempo Territorial; Ticia Luengo Hendriks, co-fundadora de la Platform Betere Tijden i defensora de l’ús del temps més saludable i la finalització dels canvis d'hora DST i Elvira Méndez, presidenta del Consell Assessor per a la Reforma Horària (CARH).
 |
| Vídeo trobada de les co-coordinadores de la BTUI, Ariadna Güell i Marta Junqué, amb Carl Honoré, portaveu del Moviment Slow |
Així mateix, s’ha iniciat la ronda de contactes amb els experts catalans i espanyols que ja han col·laborat amb la Iniciativa per a la Reforma Horària, per tal que enriqueixin amb el seu coneixement l’Expert Lab.
La BTUI demana a aquelles persones expertes o investigadores en l’ús del temps que tinguin suggerències de persones que podrien estar interessades en formar part de l’Expert Lab que contactin a través del correu info@timeuse.barcelona.
Agafant impuls per la Time Use Week 2020 del 23 al 29 de novembre de 2020
La Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society (BTUI) ja escalfa motors per la celebració de la primera edició de la International Time Use Week, que tindrà lloc a Catalunya del 23 al 29 de novembre, tal i com va aprovar el grup motor institucional del qual hi formen part representants de l’Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya i Diputació de Barcelona. La crisi sociosanitària pel COVID19 ha estat la causa de aplaçament de la International Time Use Week al mes de novembre. A més, la Time Use Week serà l’embrió de la International Time Use Week de 2021, que també celebrarà la conferència de la IATUR a Barcelona.
La primera edició de la International Time Use Week mantindrà les activitats que normalment es fan durant la Setmana dels Horaris, tot incorporant un caire internacional. L’objectiu de l’esdeveniment és obrir nous espais de discussió i intercanvi amb actors clau internacionals relacionats amb les polítiques del temps i garantir la implicació dels diferents actors catalans, ja compromesos amb l’acceleració del canvi cap a uns horaris més saludables.
Amb aquest objectiu, durant la International Time Use Week es duran a terme taules de debat sectorials entre els actors catalans involucrats en polítiques d’usos del temps i actors internacionals i experts implicats en la recerca i difusió dels usos del temps. Els propers mesos, la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society informarà de l’agenda d’actes i de les persones que hi participaran.
20 experts internacionals i locals participen a la campanya de la Barcelona Time Use Initiative per uns #HorarisSaludables durant la crisi del COVID-19
La Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society, que té com a objectiu posar el factor ús del temps al centre de les polítiques econòmiques i socials per a aconseguir una societat saludable, ha llançat la primera campanya internacional per un ús del temps i uns horaris saludables durant el confinament pel coronavirus.
Es tracta d’una innovadora campanya local i internacional on diàriament es donen recomanacions específiques a través de les xarxes socials per a un ús del temps saludable, fent front al repte de què ara que tothom és a casa i hem de repensar els hàbits de treball, de vida quotidiana i d’organització del temps. Aquesta adaptació a un nou context pot ajudar a plantejar a la ciutadania una nova gestió del temps. Les recomanacions estan agrupades sota tres conceptes clau: descobrir el ritme circadià, organitzar el temps i compartir un temps de qualitat.
Cal destacar la participació a la campanya de 20 experts i expertes i representants d’organitzacions i institucions d’arreu del món, com Carl Honoré, veu del Slow Movement; Ignace Glorieux, president d'International Association for Time Use Research (IATUR); Jorge Rosales del Centro de Economía y Políticas Sociales de Santiago de Chile; la psicòloga social i gerent de l'Ajuntament de Barcelona Sara Berbel; Alexis Serra, Director de l’Oficina per a la Reforma Horària de la Generalitat de Catalunya, així com d’empreses de la Xarxa Nust compromeses amb els nous usos del temps, com Henkel o Mercabarna, que han fet vídeos breus donant recomanacions o explicant què fan per a afrontar la crisi en termes d’ús del temps.
Als vídeos, que ja porten milers de visualitzacions a dia d’avui, es transmet com les institucions, empreses i persones treballadores estan adaptant-se a la nova realitat establint mesures de flexibilitat i teletreball. Alguns dels consells que destaquen són: establir horaris i rutines durant el confinament; separar el temps de treball del temps d’oci i del temps en comú amb els altres habitants de la casa; prioritzar la realització només d’una tasca a la vegada (i desterrar el multitasking) i posar en valor al descans i les hores de son de qualitat, entre d’altres.
La Barcelona Time Use for a Healthy Society pretén continuar el llegat i l'experiència de la Iniciativa per la Reforma Horària, que va aconseguir posar a l’agenda política de Catalunya les polítiques d’usos del temps. Així, aquesta iniciativa té l’objectiu de traspassar les fronteres i d’impulsar aquest canvi encara més, compartir bones pràctiques i projectes amb altres organitzacions a nivell internacional i crear coneixement per promoure un canvi global en l’organització del temps per impulsar millors polítiques per regular-lo.
En aquest sentit, la BTUI organitzarà la Time Use Week 2020 (7a Setmana dels horaris) del 23 al 29 de novembre d’enguany amb l’objectiu principal de connectar la investigació dels usos del temps amb institucions públiques, organitzacions internacionals i societat en general.
Per a més informació:
info@timeuse.barcelona
Subscriure's a:
Missatges (Atom)