4 de maig 2020

Com canvia l’ús del temps a causa de la COVID-19? Recopilació de les experiències de recerca més rellevants sobre el tema

Està clar que l’esclat de pandèmia COVID-19 està tenint un impacte enorme en la nostra vida diària d’una manera que no havíem experimentat mai; també ens està afectant específicament la nostra vida respecte al nostre ús del temps, ja que desenvolupem tota vida laboral i personal a casa en el marc d’un bloqueig massiu i de circumstàncies estressants o, si més no, incertes.


Per tant, l’ús del temps durant la crisi de la COVID-19 s’ha convertit en un fenomen de recerca important i s’han llançat diverses enquestes i investigacions arreu del món, moltes d’elles amb l’objectiu de captar els canvis més immediats provocats en la gestió del temps per part de la pandèmia, però també sobre com afecta el nostre benestar en general.

La Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society té la missió d’aglutinar la informació, les accions i les activitats de xarxes més rellevants relacionades amb les polítiques d’ús del temps tant a nivell local com internacional. Així doncs, atès el context pandèmic actual, ha recopilat la informació sobre les principals iniciatives de recerca relacionades amb les polítiques d’ús del temps i la crisi de la COVID-19.

Per començar, el grup de recerca de temps, cultura i societat TOR amb seu a la Vrije Universiteit de Brussel.les, ha llançat una enquesta per saber com el coronavirus afecta la vida diària, mentre que el CEAS UMayor (Centro de Economía y Políticas Sociales de la Universidad Mayor) de Santiago de Chile ha llançat una de semblant però només per habitants al país andí.


Només amb abast de l’Estat Espanyol, alguns investigadors de la Universidad Politécnica de Madrid han publicat un qüestionari sobre usos del temps durant el confinament. QUIT UAB (Centre d’Estudis Sociològics sobre la vida diària i el treball de la Universitat Autònoma de Barcelona) també té una enquesta pròpia per capturar com afecta el confinament a la distribució del temps i del treball a casa durant el confinament per la COVID19, només d’abast de l’àrea catalana.
La Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society espera que es posin en marxa moltes més diverses iniciatives al respecte i creu fermament que totes poden contribuir a obtenir informació rellevant per tal que aquesta crisi es converteixi també en una oportunitat per a obtenir més informació sobre els efectes d’un ús del temps diferent en el nostre benestar i en la consecució d’una societat més sana, independentment de les circumstàncies.

Per la seva banda, el CEO (Centre d’Estudis d’Opinió) de la Generalitat de Catalunya, amb l’assessorament de l’Oficina per a la Reforma Horària i l’Institut Català de les Dones, acaba de publicar una enquesta sobre l’ús del temps durant el confinament que pot ser resposta per la ciutadania de més de 15 anys resident a Catalunya.

Quant a l'estudi de l'efecte del bloqueig de coronavirus sobre el nostre rellotge corporal i el nostre ritme circadià, amb el suport de la Societat de Recerca sobre Ritmes Biològics, la Dra. Maria Korman (Universitat d’Ariel, Israel) i el professor Till Roenneberg (LMU Munich i Chronsulting, Alemanya) han creat un qüestionari online per saber quins són els canvis d’hàbits i comportaments i els seus efectes als ritmes biològics i la son. 
Més concretament sobre els efectes del bloqueig en el son dels infants, Gonzalo Pin, de la Clínica Quirón de València ha llançat una enquesta, només per a persones que viuen a Espanya, en el marc d'una investigació més àmplia que es portarà a terme sobre aquest tema. 

Pel que fa als efectes del bloqueig de la COVID19 en el benestar general, a nivell europeu, l'Eurofound (Fundació Europea per la millora de les condicions de vida i treball) ha llançat una ràpida enquesta per a averiguar els efectes de la pandèmia COVID-19 en la qualitat de vida i de treball de les persones per tal de captar els canvis i els impactes més immediats. En el marc d’un àmbit general similar per poder fer front als impactes de la pandèmia en el benestar de les persones, però també incloent el factor temps, des del centre What works Center for Wellbeing amb seu al Regne Unit, hi ha una convocatòria de recerques de col·laboració sobre els impactes de la pandèmia sobre el benestar i la vida diària. 
Sobre els efectes de la crisi causada per la pandèmia a l’educació, la Fundació Jaume Bofill, d’abast català, ha publicat una agenda de propostes per a l’educació davant la crisi COVID-19 que inclou algunes recomanacions sobre canvis d’horari a les escoles.

Canvis a la cultura de les organitzacions

Tanmateix, la investigació sobre els canvis d’usos del temps no només se centra en els impactes sobre els individus, empreses i organitzacions també estan experimentant grans canvis relacionats amb l’ús del temps, l’organització del treball, la gestió de recursos humans i el repte d’implementar el teletreball.
Les Escoles de Negocis de Londres i la de Harvard han llançat plegades una investigació sobre la manera com les noves tecnologies ajuden a fer més efectiu el treball en empreses i organitzacions i a adaptar-se a la nova situació, amb l’objectiu d’ajudar les organitzacions i la seva plantilla a cultivar una cultura laboral àgil, en el marc del que s’ha denominat “responsabilitat psicosocial”.
Per la seva banda, la consultoria In Time té l’objectiu d’ajudar les empreses a conèixer i millorar la situació de les persones del seu equip que aquests dies es troben fent teletreball a casa o simplement confinades, a través d’aquest qüestionari que es pot respondre tant en català com en castellà. 
Quant a l’Estat Espanyol, des de ARHOE-Comisión Nacional para la Racionalización de los Horarios Españoles, també han llançat una enquesta per a empreses per conèixer com s’estan adaptant a la situació actual pel que fa a la gestió del temps i l’organització del treball.
A nivell català, el  Pacte del Temps de l’Ajuntament de Barcelona ha obert una convocatòria per a reunir bones pràctiques d’empreses en matèria de teletreball i d’organització laboral durant la pandèmia. 


Per a més informació: https://www.timeuse.barcelona/ i @BcnTimeUse.