A la Mesa del Parlament
Les diputades i diputats
sotasignants, d’acord amb el que estableixen els articles 39, 54 i concordants
del Reglament del Parlament, proposen la creació d’una comissió específica per
a l’estudi de la transició cap a la reforma horària.
PROPOSTA DE CREACIÓ D'UNA COMISSIÓ ESPECÍFICA PER A
L’ESTUDI DE LA TRANSICIÓ CAP A LA REFORMA
HORÀRIA
Exposició de
motius
La desorganització horària a Catalunya és resultat de la superposició
dels vells horaris fabrils, agreujats per transformacions patides pel
creixement econòmic durant el franquisme i l’impacte de les demandes pròpies
dels anys de creixement desordenat, especialment del sector dels serveis, i
també sovint, de la cultura del
presencialisme al treball, o bé per la necessitat de realitzar llargues
jornades de treball per assolir salaris adequats al cost real de la vida. Aquesta situació deriva en seriosos obstacles per a la competitivitat i
la producció empresarial, en l’augment de riscos psicosocials de les persones
treballadores, la persistència de la divisió sexual del treball amb el
manteniment de la desigualtat de gènere, els problemes de salut derivats de la
manca de son en adults i infants, els baixos rendiments educatius, la manca de
temps familiar i personal per al lleure i la cultura, l’activisme social i en
una disminució del benestar de la societat en general.
En aquest sentit, al llarg dels darrers anys s’ha aprofundit en la recerca,
i els estudis dels quals disposem demostren que es fa del tot necessari i
urgent desfer-se de la rèmora que representa la desorganització horària actual
incapaç de fer front a la complexitat del moment present. A gairebé
tota Europa, l'horari laboral és de 8-9h a 17-18h, parant un màxim d'una
hora per dinar a meitat de la jornada. A l'Estat espanyol –i per tant a
Catalunya-, però, és habitual que la població treballadora s’aturi dues hores
per dinar a l’àmbit escolar poden ser tres-, i que la jornada laboral
s’allargui fins a les 19h o les 20h del vespre, o més enllà. Aquesta jornada
poc compactada provoca sopar a partir de les 21h en el millor dels casos, dificulta
el temps de cura d’infants i gent gran, afebleix la participació cívica i
comunitària, impossibilita el consum i gaudi de la cultura i per descomptat
baixa l’eficiència de les organitzacions. El prime time televisiu s’acomoda a horaris que fan reduir les hores
de son. En definitiva se solapa el temps personal i el temps de descans. A més,
aquesta organització del temps de vida quotidiana no té l’origen en el clima,
un mite que es desmunta tot sol comprovant que a Portugal, Marroc, Itàlia o
Grècia se sopa a les 19-20h del vespre.
Per altra banda, a Europa fa algunes dècades que va començar la
substitució dels horaris nascuts amb l’era industrial per uns altres adaptats i
flexibles a les necessitats d’igualtat i productivitat i participació de la
ciutadania, i diversos estudis de la Fundació Europea per a la Millora de les
Condicions de Vida i de Treball (Eurofound) amb dades d’Eurostat mostren que
estan avançant en el bon camí, tot i que hi ha diferències entre estats segons
els models adoptats. Al nostre país el debat tot just s’inicià fa uns anys i
ara sembla que se’n pren consciència de manera més àmplia en un context de
crisi en què cal trobar fórmules
d’optimització dels recursos escassos, però sobretot, en què cal proposar
estils de vida no determinats exclusivament per una compulsió productivista i
consumista. L’ordre horari hauria de ser la norma, i la flexibilitat individualitzada
l’excepció en tots els àmbits. Establir un horari racional generalitzat, hauria
de ser la norma a aplicar en tots els àmbits socials i econòmics, públics i
privats, sense perjudici de que es reconeguin després determinades situacions
de flexibilització horària, i per tant, excepcions a les normes generals, per
atendre determinades situacions personals o de determinats col·lectius.
En aquest context és on s’ha posat en marxa la Iniciativa per a la Reforma horària - Ara és l’hora, reconeguda pel Govern de la Generalitat de
Catalunya com a la plataforma interlocutora en aquesta qüestió. L’objectiu
fonamental és impulsar uns horaris beneficiosos per a les institucions, les
empreses i la ciutadania. Cal, en definitiva, passar d’uns horaris propis de
l’era industrial a uns que s’adaptin a les necessitats de la nova societat del
coneixement i del consum, amb més complexitat social i augment progressiu de
les desigualtats.
Fruit de les demandes d’aquesta iniciativa de la societat civil i d’un
debat social cada cop més gran, neix aquesta Comissió d’estudi que té com a
objectiu principal plantejar com s’ha de fer la transició cap a la reforma
horària formulada en un moment concret en el temps, inicialment prevista per
l’1 de gener de 2016. En la forma en què està organitzada la nostra
societat, el temps esdevé un factor sistèmic dins del model social. Cal cercar
mesures legislatives i de promoció i sensibilització que abordin el canvi a tres
nivells: a nivell macro (de la societat), a nivell meso (de les organitzacions,
empreses i institucions que la componen) i a nivell micro (de les persones).
Superat el debat de la conveniència, l’objectiu d’aquests treballs és debatre la viabilitat per transitar
cap al retorn de Catalunya als horaris anteriors al franquisme, adaptats a la
nova realitat social, econòmica i cultural.
Els agents que poden fer possible aquesta reforma se situen
principalment en l’acció sobre els horaris laborals, però també en els
escolars, els comercials, els culturals, els esportius, els televisius i els
associatius, així com en les infraestructures públiques i privades que els
puguin permetre. Tot això és el que justifica que s’impulsi una Comissió
específica per a l’estudi de la transició cap a la reforma horària.
Normes d’organització i funcionament
Tipus de comissió
Es proposa la creació d’una comissió
específica per a l’estudi de la transició cap a la reforma
horària, d’acord amb el que estableix l’article 54 del Reglament del
Parlament.
Composició
La comissió ha d’ésser integrada per un
membre de cada grup parlamentari. La seva regulació es preveu d’acord amb les
disposicions del Reglament del Parlament per a aquest tipus d’òrgan.
D’altra banda, també es preveu la
possibilitat que hi assisteixin persones especialitzades procedents del grup
promotor de la Iniciativa per a la Reforma
horària – Ara és l’hora, així com d’altres persones amb perfil especialitzat
i representants d’agents socials i entitats.
Objecte
La comissió
específica per a l’estudi cap a la reforma horària té com a objecte conèixer
quines iniciatives polítiques i legislatives cal que el Parlament adopti per portar
a terme la reforma horària a partir de l’1 de gener de 2016.
Termini per a la realització dels treballs
de la comissió
La comissió específica per a l’estudi de la transició cap a la reforma horària tindrà
una durada de sis mesos, amb l’objectiu preferent d’acabar els treballs al
llarg del 2014.
La comissió redactarà un informe final
que, si s’escau, serà aprovat, d’acord amb les previsions del Reglament del
Parlament.
Palau del Parlament, 26 de
febrer de 2014
Jordi Turull i Negre Marta
Rovira i Vergés
Portaveu del GP de
CiU Portaveu
del GP d’ERC
Maurici Lucena i
Betriu Josep
Millo i Rocher
Portaveu del GP de
SOC Portaveu
del GP del PP
Dolors Camats i
Luis Carina
Mejías Sánchez
Portaveu del GP
d’ICV-EUiA Portaveu
del GP de C’S
David Fernàndez i
Ramon
Portaveu del GP Mixt
