CAP AL PACTE NACIONAL PER A LA REFORMA HORÀRIA Jornada de retorn del procés de concertació i participació

CAP AL PACTE NACIONAL PER A LA REFORMA HORÀRIA Jornada de retorn del procés de concertació i participació  Divendres 31 de març, de 8:30 h. a 10.45 h. Palau de la Generalitat (Carrer Sant Sever 12, Barcelona) CAFÈ-NETWORKING (8:30 h.) OBERTURA (9:00 h.) Neus Munté, consellera de la Presidència del Govern de la Generalitat de Catalunya Esther Sánchez, presidenta del Consell Assessor per a la Reforma Horària INFORME FINAL DEL PROCÉS PARTICIPATIU (9:20 h.) Jordi Foz, secretari de Transparència i Govern Obert del Govern de la Generalitat de Catalunya CONCLUSIONS DE LES TAULES QUADRANGULARS. DOCUMENT DE BASES PER A L'IMPULS DEL PACTE NACIONAL (9:40 h.) Javier Albares, metge especialista en medicina del son Assumpta Baig, mestra. Associació Salut i Família Lluís Casado, consultor. Grupo Mediterráneo Consultores Trinitat Cambras, professora. Universitat de Barcelona Núria Chinchilla, professora. IESE Business School Anna Ginés, professora. ESADE - Universitat Ramon Llull Elvira Méndez, directora general. Associació Salut i Família Fabian Mohedano, treballòleg i diputat. Parlament de Catalunya Mercè Otero, professora. Ca la Dona Elena Sintes, sociòloga. Institut Infància i Adolescència / Fundació Bofill  RECOMANACIONS DEL CONSELL ASSESSOR PER A LA REFORMA HORÀRIA PER A L'IMPULS DEL PACTE NACIONAL  (10:30 h.) Cristina Sánchez-Miret, sociòloga. Universitat de Girona Salvador Cardús, sociòleg. Universitat Autònoma de Barcelona  PRESENTACIÓ DEL CARTELL DE LA SETMANA DELS HORARIS 2017 (10:44 h.) FINALITZACIÓ  (10:45 h.) Confirmeu-nos la vostra assistència i tramitarem la invitació a la Generalitat de Catalunya. info@reformahoraria.cat

Nota de premsa: Supressió del canvi d'hora d'estiu i d'hivern

La Iniciativa per a la Reforma Horària demana a les instàncies europees competents la supressió del canvi d’hora d’estiu i d’hivern La matinada d'aquest diumenge 26 de març comença l'horari d'estiu i els rellotges s'avançaran una hora. Així, a les 02.00 hores passaran a ser les 03.00, de manera que el dia tindrà una hora més, en compliment de la Directiva Europea que regeix el denominat canvi d'hora i que afecta tots els Estats de la Unió Europea. Canviem l'hora dues vegades l'any. La pràctica d'endarrerir el rellotge una hora a l'hivern i avançar-lo en estiu es va generalitzar de manera desigual a partir de 1974, al produir-se la primera crisi del petroli en la resposta alguns països van decidir avançar els rellotges per poder aprofitar millor la llum del sol i, per tant, consumir menys electricitat en il·luminació. S'aplica com a directiva des de 1981 i ha estat renovada successivament cada quatre anys, segons recorda el Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme. Des de l'aprovació de la Novena Directiva, pel Parlament Europeu i Consell de la Unió, al gener de 2001, aquest canvi s'aplica amb caràcter indefinit. Aquesta Directiva està incorporada a l'ordenament jurídic espanyol per Reial decret 236/2002, d'1 de març. Des de la Iniciativa per a la Reforma Horària, pensem que quan la mesura es va implementar, encendre o apagar el llum una hora abans implicava un canvi significatiu en l'ús d'energia. Però avui dia, en què l'energia es fa servir en pràcticament tots els àmbits -aire condicionat, calefacció, equips de música i televisió, electrodomèstics, ordinadors- la diferència no és significativa. A més pensem que el cos humà triga molt més d'un dia a adaptar-se a les variacions horàries, el que es tradueix en molèsties, especialment en infants i gent gran. Aquesta mesura no s'ha de confondre amb altres qüestions que afecten a la Reforma Horària com la recuperació de les dues hores de desfassament horari en relació a la resta del món; l'impuls d'una nova cultura del temps a les organtizacions a favor de models més eficients i més flexibles per atendre les noves complexitats socials o el debat sobre la ideoneïtat o no de recuperació del fus GMT en el marc d'una reordenació global europea. ______________________________________________________________________________ Per a més informació contactar amb Cristina González: per correu electrònic a cristinagonzalez@reformahoraria.cat o al telèfon 661 161 081.

Les oportunitats de les famílies amb la Reforma Horària

Les associacions de famílies expliquen la seva situació amb els horaris i demanen les millores de la Reforma Horària. Gent gran i famílies monoparentals mostren la problemàtica actual amb l’estrès que pateixen als seus col·lectius

En el marc de l’acte “Les oportunitats de les famílies amb la Reforma Horària” celebrat ahir a Barcelona, diverses associacions de famílies han explicat els reptes amb què es troben les famílies avui en dia amb els actuals horaris i quines oportunitats els pot oferir la futura aprovació de la Llei de Reforma Horària i el Pacte Nacional per la Reforma Horària.

A l’acte, que va comptar amb una cinquantena d’assistents, hi van participar la directora general de Famílies de la Generalitat de Catalunya, Roser Galí; Cristina Sánchez-Miret, doctora en sociologia i membre del CARH; el president de la Plataforma per la Família Catalunya-ONU, Daniel Arasa; la presidenta de la Federació Catalana de Famílies Monoparentals, Sonia Bardají i un membre de la Junta de l’Associació de Famílies Nombroses de Catalunya (FANOC), Alejandro Gasch. Per part de la Federació d'Associacions de Gent Gran de Catalunya (FATEC), hi va intervenir el seu president, Josep Carné, que va presentar la nova infografia de Reforma Horària “Per què la gent gran necessitem la reforma horària” en la qual hi ha participat FATEC.  L’acte va ser conduït per la directora general de l’Associació Salut i Família i membre del CARH, Elvira Méndez.

A més, a la jornada el president d’honor de la Comisión Nacional para la Racionalización de los Horarios i d'ARHOE, Ignacio Buqueras i Bach va presentar el llibre “Memoria Histórica -2001/2015- de la Comisión Nacional para la Racionalización de los Horarios Españoles – ARHOE”.

Roser Galí, directora general de Famílies de la Generalitat, va explicar que amb la reforma horària “no es parla només d’horaris recomanats a les famílies d’esmorzar, dinar o sopar” sinó que es tracta “de quins són els horaris i quins són els usos del temps i de la família”. A més, Roser Galí va dir que “es tracta de la priorització dels usos del temps dintre de la família. I això no es canvia amb la llei i un canvi cultural –va continuar Galí.-Hi haurà gent que no podrà decidir de forma lliure perquè les seves circumstàncies no els permeten escollir. Però aquest és un primer pas, necessari però no suficient i hem de fomentar que hi hagi aquests canvis fomentant-los.”

Cristina Sánchez-Miret, sociòloga i membre del CARH (Consell Assessor per a la Reforma Horària) va subratllar: “Amb l’organització social del temps que tenim ens estem malmetent la vida.” I va afegir que “(amb la reforma horària) no anem a una uniformització del país, però sí hi haurà la possibilitat de què cadascú, dins les seves circumstàncies personals, individuals i familiars pugui organitzar millor la seva vida.”

Sonia Bardají, presidenta de la Federació Catalana de Famílies Monoparentals va explicar algunes de les problemàtiques de les famílies monoparentals amb els actuals horaris, com és la necessitat dels sopars en família, que la gran majoria de les famílies monoparentals estan integrades per mares i “moltes estan troben en situació d’extrema pobresa”. Bardají també va destacar la importància del fet que les famílies monoparentals puguin fer “algun dels àpats conjuntament ja que es donen molts casos de malnutrició i d’obesitat”. A més, va denunciar que les mares soles de les famílies monoparentals pateixen “moltes situacions d’estrès, emmalalteixen perquè no poden més i s’estan donant més casos de càncers de pit en aquest col·lectiu.” Tanmateix Bardají va demanar que l’escola hauria de ser una eina d’acompanyament, extraescolars gratuïtes pels infants de famílies monoparentals, la possibilitat de poder treballar des de casa i les bonificacions fiscals per a empreses. Per a les famílies monoparentals, la flexibilitat horària “és un punt bàsic però ha de ser flexibilitat laboral i escolar, ja que la salut és un factor clau en el col·lectiu”, va concloure.

Daniel Arasa, president de la Plataforma per la Família Catalunya-ONU va demanar que s’hauria de denunciar més els casos en què les dones pateixen discriminació a la feina. “Hi ha dones que han estat acomiadades del treball per demanar reducció de jornada, canvi d’horaris, etc. I això no es diu molt –va explicar Arasa-. Quan una dona entra a treballar a una empresa li demanen si vol tenir fills i inclús es donen casos d’assetjament laboral perquè acabi sent ella mateixa la que marxi de l’empresa”, va assenyalar.

Per part de FANOC Alejandro Gasch, membre de la Junta, va subratllar la necessitat de disposar d’un component de “conscienciació personal a les empreses i els treballadors, més enllà de les entitats i els poders públics”. Per FANOC, els poders públics han d’ajudar a on no arriben els treballadors i els empreses.

Josep Carné, president de la Federació d'Associacions de Gent Gran de Catalunya (FATEC) va enumerar algunes de les dificultats amb què es troba el col·lectiu de gent gran en l’actualitat, com són que han de portar i recollir els nets a l'escola al matí, migdia i tarda; donar-los dinar, berenar i sopar, “sovint a càrrec de la pensió minsa dels avis”; intentar córrer darrere nens petits que s'escapen  de la mà dels avis; problemes de salut, cansament, dolors i estrès per haver de cuidar els nets i el canvi de rol, ja que “abans els avis gaudien del nets i els pares els educaven, i ara el avis han de educar els nets i els pares gaudir-los els caps de setmana.” Finalment, Carné va destacar un dels aspectes que més preocupa el seu col·lectiu: “La pèrdua de llibertat de no poder aplicar la vida de jubilats” que pensaven dur a terme quan es van jubilar, per a fer activitats tant lúdiques com culturals, i va sol·licitar la “necessària sincronització dels horaris a on estiguin presents les empreses, les institucions i els actors socials i culturals, i entre ells hi ha de ser la gent gran –va demanar Carné- perquè hi estem molt involucrats.”

Ignacio Buqueras i Bach va presentar el llibre “Memoria Histórica -2001/2015- de la Comisión Nacional para la Racionalización de los Horarios Españoles – ARHOE”, una memòria telegràfica en 400 pàgines dels 847 actes que ha dut a terme la Comisión Nacional para la Racionalización de los Horarios Españoles des que es va fundar, el 2001. Buqueras i Bach va destacar quatre mesures per a millorar els actuals horaris: a la funció pública les jornades laborals haurien de finalitzar no més enllà de les 17-18 h; el ‘prime time’ de les TV hauria de finalitzar com a màxim a les 12 de la nit; cal potenciar la conciliació i coresponsabilitat i des de la mateixa escola “s’ha d’anar mentalitzant i avançant en el tema dels horaris.” Per Ignacio Buqueras, “si Espanya és líder europeu en baixa natalitat, en separacions matrimonials i en fracàs escolar té molt a veure amb els horaris.” A més, Buqueras va destacar la importància de Catalunya com a lloc de referència amb la reforma horària.

Programa acte "Les oportunitats de les famílies amb la Reforma Horària"

LES OPORTUNITATS DE LES FAMÍLIES AMB LA REFORMA HORÀRIA* Dijous 16 de febrer, de 9:30 h a 11:00 h Espai Fiatc (Avinguda Diagonal, 648, Barcelona) Conducció de l’acte a càrrec de Elvira Méndez, membre del CARH i directora general de l’Associació Salut i Família. BENVINGUDA (9:30-9:45) Roser Galí, directora general de Famílies de la Generalitat de Catalunya  Cristina Sánchez-Miret, sociòloga i membre del CARH LES OPORTUNITATS DE LES FAMÍLIES AMB LA REFORMA HORÀRIA (9:45-10:30) Daniel Arasa, president de l’Associació Plataforma per la Família Catalunya-ONU Sonia Bardají, presidenta de la Federació Catalana de Famílies Monoparentals FANOC, Associació de Famílies Nombroses de Catalunya  Josep Carné, president de la Federació d'Associacions de Gent Gran de Catalunya (FATEC) PRESENTACIÓ DE LA INFOGRAFIA REFORMA HORÀRIA I GENT GRAN (10:30-10:40) PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DELS 15 ANYS D'ARHOE  (10:40-11:00) Elvira Méndez, membre del CARH i directora general de l’Associació Salut i Família entrevista a Ignacio Buqueras i Bach sobre el llibre:  “Memoria histórica -2001-2015- de la Comisión Nacional para la Racionalización de los Horarios y de ARHOE” Ignasi Buqueras, president d’honor de la Comisión Nacional para la Racionalización de los Horarios y d'ARHOE  Cloenda a càrrec de Elvira Méndez, membre del CARH i directora general de l’Associació Salut i Família. (*) El programa pot veure's afectat per canvis de darrera hora.

Confirmeu la vostra assistència a info@reformahoraria.cat

Comença a caminar la “Xarxa de Ciutats i Pobles per la Reforma Horària”, amb més de 100 municipis adherits, que suma el 60% de la població catalana

El 18 de gener s'ha presentat la “Xarxa de Ciutats i Pobles per la Reforma Horària” a Barcelona, una xarxa que està formada per 106 municipis adherits i compromesos amb l’impuls de la Reforma Horària, les quatre diputacions i el Consell Comarcal del Vallès Occidental i La Noguera.

Mapa dels municipis de Catalunya adherits a la Reforma Horària

Participants a l'acte de presentació de la "Xarxa de Ciutats i Pobles per la Reforma Horària"

A més de presentar la Xarxa també s’ha mostrat l'Inventari Reforma Horària, eina d'autoavaluació per a ajuntaments. L’Inventari s’emmarca en el projecte de proves pilot que ja s’ha fet a les organitzacions, entitats i el tercer sector.

A la inauguració, Miquel Buch, president de l’ACM (Associació Catalana de Municipis) ha explicat que “la RH és una cosa immensa que s'ha de perseguir i aconseguir” i que es tracta de “començar a pensar diferent, pensar en què hi altres coses que són diferents i més productives”. Xavier Amor, president de la FCM (Federació Catalana de Municipis) ha destacatque el canvi pren com a referència l'organització del temps dels països líders en producció i creixement econòmic, “però va més enllà del simple canvi horari: cal modificar els costums”. A la inauguració també hi ha estat present Jordi Via, comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Solidària i Consum de l’Ajuntament de Barcelona, que ha anunciat que des del comissionat es vol que el Pacte del Temps vagi a plenari i sigui adoptat de forma transversal a l’Ajuntament de Barcelona.

Anna Ginés, membre del CARH; Xavier Amor (FMC); Miquel Buch (ACM) i Jordi Via (comissionat d'Economia Cooperativa, Social i Solidària i Consum de l'Ajuntament BCN)

També s’ha presentat l’Inventari Reforma Horària: eina d’autoavaluació per a Ajuntaments per a què els municipis impulsin accions de reforma horària. Els encarregats de la presentació han estat Sara Berbel, membre del CARH i directora general de Barcelona Activa; i el consultor i psicòleg organitzacional Xavier Peralta. A més ha sortit a la llum la publicació “Els municipis, motor de la Reforma Horària” (núm. 8 col·lecció Reforma Horària), on s’explica el procés d’adhesió municipal per tal que els ajuntaments donin suport a la Reforma Horària al ple municipal.

Volum 8 de la col·lecció Reforma Horària. "Els municipis, motor de la Reforma Horària"

Fabian Mohedano, promotor de la Reforma Horària i ponent-relator de la Llei de la Reforma Horària al Parlament, ha remarcat el paper “fonamental dels ajuntaments a la futura Llei de la Reforma Horària”.

A “L’hora dels municipis”, representants de diversos ajuntaments adherits a la Reforma Horària, Slow Shop Lleida i l’entitat impulsora de la campanya “Canvia el xip, canvia l’hora” de Vilafranca del Penedès han mostrat les accions que s’han dut a terme en el seu municipi per a millorar la gestió del temps.

Els ajuntaments i entitats que han explicat les seves bones pràctiques són: Argentona (parlant de la jornada durant la qual el 50% dels establi­ments es van sumar a la “Festa de la Reforma Horària”, tancant a les 19:30 h i escurçant el descans del migdia); Barcelona (a través del Pacte del temps, un instrument a partir del qual s’impulsen políti­ques per adaptar els horaris dels serveis a les persones, potenciar l’administració electrònica i la conciliació); Cardedeu i Tortosa (amb l’avançament a les 16h dels plens municipals); Esplugues de Llobregat (amb la celebració de la 4a. Jornada Emprenem); Girona (que ha explicat l’impuls del segell ‘Compromís de Puntualitat’ i la creació de la Xarxa gironina per la reforma horària). 

A Lleida, Slow Shop Lleida ha explicat l'experiència amb la Campanya “Temps per tot, temps per tothom”, quan més de 165 establiments del municipi van tancar durant un dia a les 19.30h. Altres bones pràctiques han estat les de Prats de Lluçanès (amb la celebració de la jornada de la Reforma Horària a la restauració); Reus (celebrant la Setmana de ‘Reus, capital dels horaris’; Sant Boi de Llobregat (amb la renovació del Pacte del Temps); Terrassa (amb el Pacte del Temps a la ciutat i les xerrades d’experts de diferents àmbits al voltant de la reforma horària); Tortosa i Vilafranca del Penedès (amb la campanya de caire privat “Canvia el xip, canvia l’hora”, quan més de 70 establiments va tancar abans les botigues durant un dia). 

Precisament, Isaac Peraire, alcalde de Prats de Lluçanès ha anunciat que el municipi farà una prova pilot de la reforma horària a l’educació, introduïnt de nou l’àpat del migdia als instituts a una hora saludable.  

La cloenda de l'acte ha anat a càrrec de Meritxell Masó, secretària d’Administració i Funció Pública del Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, que ha fet referència a “la Generalitat com a organització compromesa amb la Reforma Horària”; Mercè Conesa, presidenta de la Diputació de Barcelona, que ha cridat a “sumar més municipis per impulsar el canvi” i Esther Sánchez, presidenta del Consell Assessor per a la Reforma Horària (CARH), que ha assenyalat que “el canvi és possible i és un camí sense retorn."

Meritxell Masó, secretària d'Administració i Funció Pública; Mercè Conesa, presidenta de la Diputació de Barcelona i Esther Sánchez, presidenta del CARH

Demà 18 de gener es presenta la “Xarxa de Ciutats i Pobles per la Reforma Horària”

Demà 18 de gener es presenta la “Xarxa de Ciutats i Pobles per la Reforma Horària”, que ja compta amb més de 100 municipis adherits

La jornada “Xarxa de Ciutats i Pobles per la Reforma Horària” tindrà lloc el 18 de gener a l’Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona (c. Sant Pere Més Baix, 7), de 9.30 a 12.30h. Aquesta Xarxa està formada per més de 100 municipis.

A més de presentar la Xarxa també es mostrarà l'Inventari Reforma Horària, eina d'autoavaluació per a ajuntaments. L’Inventari s’emmarca en el projecte de proves pilot que ja s’ha fet a les organitzacions, entitats i el tercer sector.

La inauguració anirà a càrrec de Jordi Via, comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Solidària i Consum de l’Ajuntament de Barcelona; Miquel Buch, president de l’ACM (Associació Catalana de Municipis); Xavier Amor, president de la FCM (Federació Catalana de Municipis) i Anna Ginés, membre del Consell Assessor per a la Reforma Horària (CARH) i professora de Dret del Treball ESADE-URL.

Tot seguit tindrà lloc la presentació, a càrrec de Sara Berbel, membre del CARH i directora general de Barcelona Activa; i del consultor i psicòleg organitzacional Xavier Peralta, de l’Inventari Reforma Horària, una eina d’autoavaluació per a què els municipis impulsin accions. Alhora es presentarà la publicació “Els municipis, motor de la Reforma Horària” (núm. 8 col·lecció Reforma Horària), on s’explica el procés d’adhesió municipal. També es mostrarà l’aplicatiu informàtic a partir del qual els ajuntaments podran desenvolupar els compromisos que comporta la Reforma Horària.

A continuació Fabian Mohedano, promotor de la Reforma Horària i ponent-relator de la Llei de la Reforma Horària al Parlament, explicarà quin serà el paper que li atorgarà la Llei als municipis com a acceleradors clau.

Posteriorment, “L’hora dels municipis”, quan representants de diversos ajuntaments adherits a la Reforma Horària mostraran les accions que s’han portat a terme en el seu municipi per a millorar la gestió del temps. Els municipis són: Argentona, Barcelona, Cardedeu, Esplugues de Llobregat, Girona, Lleida, Prats de Lluçanès, Reus, Sant Boi de Llobregat, Terrassa, Tortosa i Vilafranca del Penedès.

La cloenda de l'acte anirà a càrrec de Meritxell Masó, secretària d’Administració i Funció Pública del Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge de la Generalitat de Catalunya; Mercè Conesa, presidenta de la Diputació de Barcelona i Esther Sánchez, presidenta del Consell Assessor per a la Reforma Horària (CARH).

L'acte començarà a les 9:30h i acabarà a les 12:30h. Prèviament, de 8:30h a 9:15h es farà un cafè-networking entre les persones participants i els assistents.

A les 12:00 està prevista la fotografia d’alcaldes i regidors promotors de la Xarxa.

Vídeo: Què poden fer els ajuntaments per a impulsar la Reforma Horària? 

Programa Presentació de la Xarxa de Ciutats i Pobles per la Reforma Horària 18 Gener

 CAFÈ-NETWORKING  (8:30-9:15)

 INAUGURACIÓ  (9:30-10:00)

Benvinguda a càrrec de Lluís Reales, periodista, director de Terrícoles i Deuwatts a BTV i professor de la UAB. Conductor de l’acte

• Jaume Collboni, segon tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona
• Miquel Buch, president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM)
• Xavier Amor, president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC)
• Anna Ginés, professora de Dret del Treball d’ESADE-URL i membre del Consell Assessor per a la Reforma Horària (CARH)

 INVENTARI REFORMA HORÀRIA: L’EINA D’AUTOAVALUACIÓ PER A AJUNTAMENTS  (10:00-10:30)

• Sara Berbel, psicòloga social, experta en polítiques de gènere, directora general de Barcelona Activa i membre del CARH i Xavier Peralta, consultor i psicòleg organitzacional

 ELS AJUNTAMENTS EN LA LLEI DE LA REFORMA HORÀRIA  (10:30-11:00)

• Fabian Mohedano, ponent-relator de la Llei al Parlament de Catalunya i membre del CARH

 L’HORA DELS MUNICIPIS  (11:00-12:00)

•  ARGENTONA. Carles Martínez, cinquè tinent d’alcalde i regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament d’Argentona
• BARCELONA. Jordi Via, comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Solidària i Consum de l’Ajuntament de Barcelona
• CARDEDEU. Enric Olivé, alcalde de Cardedeu
• ESPLUGUES DE LLOBREGAT. Pilar Díaz, alcaldessa d’Esplugues de Llobregat
• GIRONA. Glòria Plana, tinenta d'alcaldia de l'Àrea de Promoció Econòmica, Desenvolupament Local i Turisme de l’Ajuntament de Girona
• LLEIDA. Juliana Fernandes, presidenta de l’Associació Slowshop Lleida i cap de la campanya “Temps per a tot, temps per a tothom. Lleida per la Reforma Horària”
• PRATS DE LLUÇANÈS. Isaac Peraire, alcalde de Prats de Lluçanès
• REUS. Montserrat Flores, regidora de Participació, Ciutadania i Transparència de l’Ajuntament de Reus
• SANT BOI DE LLOBREGAT. Sònia Guerra, directora de l'Àrea d'Igualtat i Drets Socials de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat
• TERRASSA. Meritxell Lluís, regidora de Ciutadania i Qualitat Democràtica, Capacitats Diverses i Accessibilitat i Usos del Temps de l’Ajuntament de Terrassa
• TORTOSA. Montserrat Roigé, segona tinent d’alcalde i regidora d’Urbanisme, Obres Públiques i Mobilitat de l’Ajuntament de Tortosa
• VILAFRANCA DEL PENEDÈS. Josep Maria Flores, cap de la campanya de comunicació “Canvia el xip, canvia l’hora. Vilafranca per uns horaris europeus” organitzada per les associacions de comerciants Centre Vila, Comerç Espirall i Associació de Comerciants de la Girada i la Unió Empresarial del Penedès

 CLOENDA  (12:00-12:30)

• Mercè Conesa, presidenta de la Diputació de Barcelona
• Meritxell Masó, secretaria d’Administració i Funció Pública del Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge
• Esther Sánchez, presidenta del CARH

 FOTO DE MUNICIPISA