El Pacte per a la Reforma Horària se signarà al juliol per tal que es pugui aplicar al 100% el 2025

Els promotors valoren el suport del Govern i veuen voluntat però confusió per part de l'Estat a l'hora d'aplicar els canvis  ACN- Barcelona. El Pacte Nacional per a la Reforma Horària es signarà al juliol per tal que els canvis horaris en àmbits com el treball, l'educació, el comerç i consum, l'administració, l'oci, la mobilitat siguin una realitat al 2025. Ho ha anunciat aquest dilluns la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, en la presentació de la 4a Setmana dels Horaris –que se celebra des d'avui i fins divendres-, i l'Anuari 2016 del Consell Assessor per a la Reforma Horària. L'acte ha servit per exposar la necessitat de fer canvis en els horaris per tal que els ciutadans puguin gestionar millor el seu temps. Una mesura arrel de la iniciativa ciutadana i que ara fa un nou pas amb el Pacte, al que seguirà un pla de transició per valorar els costos i com s'aplica la reforma en els diversos sectors implicats. Un dels promotors, el diputat Fabian Mohedano, reconeix que hi ha conflictes competencials amb l'Estat en àmbits com el dels horaris comercials i també hi veu "confusió" pel que fa a la "integralitat" de la mesura.

Mohedano ha esmentat el fet que la Llei del Comerç de Catalunya, tombada pel Tribunal Constitucional (TC), marcava una horari d'obertura de 72 hores setmanals, quan a nivell de l'estat espanyol es permet que els comerços obrin fins a 90 hores a la setmana. També ha posat com a exemple la franja de "màxima audiència" a les televisions, que en el cas de la catalana s'ha fixat que s'acabi a la mitjanit mentre que a les televisions privades "tanquen a les dues de la matinada". Tot i que el canvi no és fàcil, el promotor del corrent ciutadà per a la reforma horària valora els reptes i el fet que "per sort, en matèria laboral els agents socials treballen per al pacte". "I la Generalitat ha d'ajudar a aquests agents a desplegar l'acord i d'inundar d'eines les meses negociadores de les empreses", ha destacat. Pel que fa a l'estat espanyol, Fabian Mohedano afirma que els "consta" que l'executiu de Rajoy es planteja fer un "pacte similar". "Però crec que el que els hi costa és entendre això de les franges horàries", afegeix. "Es diu que s'ha de sortir de la feina a les sis per afavorir la conciliació laboral i familiar, però no es limita l'hora de tancament de comerços que la televisió acabi de matinada", explica. "Pel que fa a la integralitat, queda molt per fer a Madrid", constata.

Per la seva banda, Munté ha recordat que la reforma horària no és un fenomen nou sinó que es porta "molt de temps cuinant-se". La iniciativa es va presentar el gener del 2014 i al juliol del 2015 es va crear el Consell Assessor per a la Reforma Horària. El passat 10 de març es va validar el document 'Bases per a l'Impuls del Pacte per a la Reforma Horària' i el Consell va presentar a finals d'aquell mes les seves propostes després de tres anys de treballs i d'un procés participatiu a partir de taules quadrangulars que generessin debat i acords entres diversos agents. El Consell articulava la mesura onze eixos: teixit productiu; administració; mobilitat; salut; comerç i consum; educació de menors 18 anys; educació per a majors d'edat; esport; sector audiovisual; associacionisme i indústria cultural. Compactar i flexibilitzar les jornades laborals, fomentar el 'teletreball' i evitar els desplaçaments al lloc de treball, tancar els comerços més d'hora i acomodar els horaris tant de treball com de les escoles per poder fer els àpats a hores més saludables són algunes de les propostes destacades sorgides del Consell, que va passar el testimoni al Govern per posar fil a l'agulla al Pacte Nacional per a la Reforma Horària. L'acord ha de ser la base a l'aplicació de l'anomenat 'Moment Zero', en la que s'haurien d'aplicar plenament els nous horaris per tal que la ciutadania n'aprofiti de ple els seus avantatges. Neus Munté ha assenyalat que entre la signatura del Pacte Nacional per la Reforma Horària i la immersió en aquest nou horari, cal un període de transició que hauria de seguir un pla específic. "Un pla que ens servirà per analitzar les necessitats de tipus econòmic i incorporar-ho al Pla de Govern", ha afegit.

La importància del temps propi El Museu d'Història de Barcelona ha acollit l'acte de presentació de la quarta edició de la Setmana Horària, amb tot un seguit d'accions de sensibilització. Hi ha estat present també l'escriptor i autor del llibre 'D'on trec el temps', Màrius Serra; qui ha començat la seva intervenció assegurant ser un "'fan' declarat" de la reforma horària. Serra ha explicat que els avantatges de fer tot més d'hora els va descobrir mentre vivia al Regne Unit. De tornada a Catalunya, va constatar que "el fer tard està sobrevalorat". "Perdre el temps és dedicar-lo a coses insubstancials", ha prosseguit. "I és bo, i cal ser sobirà amb el temps, perquè en la teva vida, és el més important", ha assegurat. Serra també ha volgut desmitificar idees com que el fet de sopar més enllà de les deu és una cosa pròpia del "caràcter mediterrani". "Però a Itàlia, si a la una no has anat a dinar no dines", apunta. El sociòleg i membre del Consell Assessor per a la Reforma Horària, Salvador Cardús, ha indicat que per a molts, l'ideal seria "tenir els sous dels suecs amb l'horari dels mediterranis"; sempre i quan aquest horari sigui com el que segueixen italians, marroquins o grecs. I és que un dels objectius de la reforma és salvar les dues hores de desfasament horari que hi ha actualment. Pel que fa a l'anuari del Consell, Cardús ha destacat que, a banda dels avenços que han portat a la rúbrica del Pacte Nacional per a la Reforma Horària, s'han celebrat durant el 2016 gairebé 150 conferències sobre el tema, 300 reunions amb agents relacionats, un total de 70 programes de televisió han parlat de la reforma i s'han produït 400 impactes a la premsa. Fabian Mohedano ha tingut paraules de reconeixement per el recentment desaparegut Carles Capdevila. Com a director del diari 'Ara', Capdevila va ser el primer en situar en primera plana un tema, el de la reforma horària, que cada vegada compta amb més persones que hi donen suport.

4a Setmana dels Horaris Avui també s'ha donat el tret de sortida a la 4a edició de la Setmana dels Horaris que té lloc del 12 al 18 de juny i que, a través de diversos actes té com a objectiu visibilitzar i parlar de la reforma horària en diferents àmbits de la societat. A més, s'ha presentat l'Anuari 2016 Reforma Horària. Podeu consultar totes les activitats de la Setmana dels Horaris a http://www.reformahoraria.cat/programa2017. La Reforma Horària La Reforma Horària és una iniciativa ciutadana que impulsa canvis horaris perquè puguem gaudir de més llibertat en la gestió del nostre temps. La Reforma Horària es va presentar el gener del 2014 i el juliol del 2015 es va crear el Consell Assessor per a la Reforma Horària (CARH). El passat 10 de març es va validar el document Bases per a l’Impuls del Pacte per a la Reforma Horària i fa pocs dies el Consell Assessor va concloure els seus treballs.

Programa 4a. Setmana dels Horaris (del 12 al 18 de juny)

Dimarts, 6 de juny

Comissió de Reconeixement Respon.cat a bones pràctiques empresarials de reforma horària

Organitza: Respon.cat​,

Consell de Cambres (avinguda Diagonal, 452), Barcelona, 11-12h

Observacions: Acte tancat

​

Dissabte, 10

“Causes i efectes d’una reforma horària a Catalunya”, xerrada amb Jordi Ojeda

Organitza: L’Escriba. Participa l’Ateneu

Ateneu de Manlleu (carrer d'Enric Delaris, 59), Manlleu, 18.00h-19.30h

​

Dilluns, 12

​

Presentació de la 4a. Setmana dels Horaris, amb la Consellera de la Presidència dels Govern, Neus Munté; diàleg amb Màrius Serra, Salvador Cardús i Fabian Mohedano sobre el llibre "D'on trec el temps"

Presentació de l'Anuari 2016 de la Reforma Horària

Presentació de l’evolució dels treballs del Pacte Nacional per a la Reforma Horària

Organitza: Departament de la Presidència del Govern

Lloc: Sala Martí l’Humà dins del MUHBA (Museu d’Història de Barcelona, Plaça del Rei, s/n, Barcelona), 12.00 h- 13.15 h

Observacions: Acte tancat

​

​

Dimarts, 13

​

Presentació dels materials de la campanya "Temps dins el temps per a les dones"

Organitza: Institut Català de les Dones (ICD) i Reforma Horària

"L'impacte de la son en la salut", xerrada de Javier Albares

Organitza: Promoció Econòmica, Desenvolupament Local i Turisme de l’Ajuntament de Girona i "Xarxa Gironina per a la Reforma Horària"

Centre Cultural La Mercè (Pujada de la Mercè, 12), Girona, de 15h a 16h

​

Dimecres, 14

​

Conferència de Salvador Cardús "Posem-nos a l’hora. Les raons d’una Reforma Horària a Catalunya"

Organitza: Aula d'Extensió Universitària

Sala d’actes del Casal l’Amistat de Calella (C/Església 203), Calella, 18.30h

​

Dijous, 15

​

Conferència de Fabian Mohedano a ARAG

Organitza: ARAG

Seu ARAG (Carrer de Roger de Flor, 16), Barcelona, 9.30h-11.00h

Observacions: Acte tancat​

​

"Millorar l'ús social del temps: les dones i la reforma horària”, a càrrec de  Cristina Sánchez Miret, sociòloga i professora de la Universitat de Girona

Organitza: Xarxa de Bancs del Temps de l’Associació Salut i Família

Associació Salut i Família (via Laietana, 40, principal 1a.), Barcelona, de 15h a 16.30h

enviar mail a rcuevas@saludyfamilia.es

​

Divendres, 16

​

"Ritmes de la vida. L’impacte dels horaris dels descansos en la salut la qualitat de vida i la productivitat de les organitzacions", a càrrec de Javier Albares, Trinitat Cambras i Fabian Mohedano

Organitza: Softmachine

Recinte Modernista de l’Hospital de Sant Pau (Carrer de Sant Antoni Maria Claret, 167), Barcelona, de 9h a 11h

​

Jornada Anual de la Xarxa NUST "Com tenir cura de la salut a les nostres organitzacions: salut mental i treball"

Organitza: Xarxa NUST

Edifici MediaTIC (Carrer Roc Boronat, 117), Barcelona, de 9h a 13h

​

Cloenda de la Setmana dels Horaris amb la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa

Presentació dels projectes d’impuls laboral de la reforma horària amb patronals, agents socials i escoles de negocis.

Presentació de les xarxes locals d’empreses per la Reforma Horària (Barcelona, Girona, Esplugues, Terrassa)

Organitza: Departament de Treball, Afers Socials i Famílies

Auditori Palau Moja (carrer de la Portaferrissa, 1), Barcelona, de 12h a 13.30h

​

Cafè-tertúlia sobre la Reforma Horària amb Fabian Mohedano a Viladecavalls

Organitza: ERC Viladecavalls

Bar Punt Blau (carrer Antoni Soler i Hospital, 5), Viladecavalls de 19h a 20h

​

Dissabte, 17

​

2a. Festa del Temps

Organitza: Bancs del Temps​

Parc de la Barceloneta ("de la Catalana"), Barcelona, de 10 a 21h

​

Dilluns, 19

Conferència de Salvador Cardús "Posem-nos a l’hora. Les raons d’una Reforma Horària a Catalunya"

Organitza: Aula d'Extensió Universitària de Les Corts

Aula d'Extensió Universitària de Les Corts (c/Dolors Masferrer, 33-35, Barcelona), 17:15h

​

Durant tota la Setmana

​

Presentació dels materials de la campanya "Temps dins el temps per a les dones"

Organitza: Institut Català de les Dones (ICD) i Reforma Horària

​

Campanya #tempsxterrassa sobre la Reforma Horària.

Durant la 4a. Setmana dels Horaris, les darreres sessions del cinema Catalunya (Terrassa) començaran a les 21.15 h i a les 21.30 h a cada sala (mitja hora abans de l'habitual).

​

Al llarg de la Setmana el Govern anunciarà mesures que permetran accelerar la reforma horària.

​

Nova versió del Model de Moció Municipal a favor de la Reforma Horària

Recentment s'ha actualitzat la versió del "Model de moció municipal a favor de la Reforma Horària".

La nova versió incorpora el compromís de l’ajuntament a implantar mesures d’acord amb la Reforma Horària i també la seva adhesió a la Xarxa de Ciutats i Pobles per la Reforma Horària.

"Model de Moció Municipal a favor de la Reforma Horària"

La desorganització horària a Catalunya és resultat de la superposició dels vells horaris fabrils, agreujats per transformacions patides pel creixement econòmic durant el franquisme i l’impacte de les demandes pròpies dels anys de creixement desordenat, especialment del sector dels serveis, i també, sovint, de la cultura del presencialisme al treball, o bé per la necessitat de realitzar llargues jornades de treball per assolir salaris adequats al cost real de la vida. Aquesta situació deriva en seriosos obstacles per a la competitivitat i la producció empresarial, en l’augment de riscos psico-socials de les persones treballadores, la persistència de la divisió sexual del treball amb el manteniment de la desigualtat de gènere, els problemes de salut derivats de la manca de son en adults i infants, els baixos rendiments educatius, la manca de temps familiar i personal per al lleure, la cultura i l’activisme social i en una disminució del benestar de la societat en general.

En aquest sentit, al llarg dels darrers anys s’ha aprofundit en la recerca, i els estudis dels quals disposem demostren que es fa del tot necessari i urgent desfer-se de la rèmora que representa la desorganització horària actual, incapaç de fer front a la complexitat del moment present. A gairebé tot Europa, l’horari laboral és de 8-9 h. a 17-18 h., parant un màxim d’una hora per dinar a meitat de la jornada. A l’estat espanyol –i per tant a Catalunya-, però, és habitual que la població treballadora s’aturi dues hores per dinar -a l’àmbit escolar poden ser tres-, i que la jornada laboral s’allargui fins a les 19 h. o les 20 h. del vespre, o més enllà. Aquesta jornada poc compactada provoca sopar a partir de les 21 h. en el millor dels casos, dificulta el temps de cura d’infants i gent gran, afebleix la participació cívica i comunitària, impossibilita el consum i gaudi de la cultura i per descomptat baixa l’eficiència de les organitzacions. El prime time televisiu s’acomoda a horaris que fan reduir les hores de son. En definitiva, se solapa el temps personal i el temps de descans. A més, aquesta organització del temps de vida quotidiana no té l’origen en el clima, un mite que es desmunta tot sol comprovant que a Portugal, Marroc, Itàlia o Grècia se sopa a les 19-20 h. del vespre.

Per altra banda, a Europa fa algunes dècades que va començar la substitució dels horaris nascuts amb l’era industrial per uns altres d’adaptats i flexibles a les necessitats d’igualtat, productivitat i participació de la ciutadania. Diversos estudis de la Fundació Europea per a la Millora de les Condicions de Vida i de Treball (Eurofound), amb dades d’Eurostat, mostren que estan avançant en el bon camí, tot i que hi ha diferències entre estats segons els models adoptats. Al nostre país el debat tot just s’inicià fa uns anys i ara sembla que se’n pren consciència de manera més àmplia en un context de crisi en què cal trobar fórmules d’optimització dels recursos escassos, però sobretot, en què cal proposar estils de vida no determinats exclusivament per una compulsió productivista i 38 | Els municipis, motor de la Reforma Horària consumista. L’ordre horari hauria de ser la norma, i la flexibilitat individualitzada l’excepció en tots els àmbits. Establir un horari racional generalitzat hauria de ser la norma a aplicar en tots els àmbits socials i econòmics, públics i privats, sense perjudici que es reconeguin després determinades situacions de flexibilització horària, i per tant excepcions a les normes generals, per atendre determinades situacions personals o de determinats col•lectius.

En aquest context és on s’ha posat en marxa la Iniciativa per a la Reforma Horària, reconeguda pel Govern de la Generalitat de Catalunya com la plataforma interlocutora en aquesta qüestió. L’objectiu fonamental és impulsar uns horaris beneficiosos per a les institucions, les empreses i la ciutadania. Cal, en definitiva, passar d’uns horaris propis de l’era industrial a uns que s’adaptin a les necessitats de la nova societat del coneixement i del consum, amb més complexitat social i augment progressiu de les desigualtats.

Fruit de les demandes, l’Ajuntament de ________________________ aprova aquesta resolució amb l’objectiu de donar suport a les mesures que facin possible fer la transició cap a la reforma horària formulada en un moment concret en el temps.

En la forma en què està organitzada la nostra societat, el temps esdevé un factor sistèmic dins del model social. Cal cercar mesures legislatives i de promoció i sensibilització que abordin el canvi a tres nivells: a nivell macro (de la societat), a nivell meso (de les organitzacions, empreses i institucions que la componen) i a nivell micro (de les persones). Superat el debat de la conveniència, l’objectiu d’aquests treballs és debatre la viabilitat per transitar cap al retorn de Catalunya als horaris anteriors al franquisme, adaptats a la nova realitat social, econòmica i cultural.

Els agents que poden fer possible aquesta reforma se situen principalment en l’acció sobre els horaris laborals, però també en els escolars, els comercials, els culturals, els esportius, els televisius i els associatius, així com en les infraestructures públiques i privades que els puguin permetre. Tot això és el que justifica que l’Ajuntament de _____________________ es pronunciï a favor de la reforma horària.

Així, actuant amb coherència a partir d’aquest acord favorable i amb l’ànim de millorar la gestió del temps i d’esdevenir, alhora que motor, organització exemplificadora de la reforma horària, l’Ajuntament de _____________________ es compromet a iniciar el procés per a la implantació de mesures d’acord amb aquesta iniciativa, fent-ne el seu seguiment i avaluació. Es proposa treballar inicialment en aquestes mesures: (mínim 5)

1. 
2. 
3. 
4. 
5. 

Amb aquesta resolució, l’Ajuntament de _________________________ s’adhereix a la Xarxa de Ciutats i Pobles per la Reforma Horària, xarxa que té per objectius: reconèixer i promoure la tasca dels ajuntaments compromesos amb l’impuls de la reforma horària; intercanviar i difondre coneixements i experiències entre ajuntaments en l’àmbit de la gestió del temps i la conciliació, presencial i virtualment; i fer xarxa amb altres organitzacions públiques, privades i del tercer sector, a nivell local i internacional, per generar sinergies i avançar conjuntament.

L’Ajuntament de _________________________ comunicarà l’aprovació d’aquesta moció via correu electrònic a Iniciativa per a la Reforma Horària (info@reformahoraria.cat) adjuntant-hi la mateixa.

--------------------------------

Aquesta nova versió de moció també la trobareu clicant aquí.

Cap el Pacte Nacional per a la Reforma Horària

El 31 de març, amb la presentació i el lliurament al Govern de la Generalitat dels documents: "Bases per a l’Impuls del Pacte Nacional per a la Reforma Horària" i "Recomanacions del Consell Assessor per a l'impuls del Pacte Nacional", es va posar fi a l’etapa de participació i concertació per a donar pas al període de redacció definitiva, validació, aprovació i signatura del Pacte Nacional. 

Per tant, ara ens trobem en un moment de gestació i davant d’una fita de la qual en són entitats promotores l’Associació Catalana deMunicipis (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i en la que els ajuntaments tindran un paper rellevant per a la transformació dels horaris a través de l’impuls de pactes del temps.

Aquest són els documents presentats pel CARH:

Bases per a l'impuls del Pacte Nacional per a la Reforma Horària 
Recomanacions del Consell Assessor per a l'impuls del Pacte Nacional per a la Reforma Horària