Enquesta sobre els horaris a les entitats/associacions

Base de dades de les principals bones practiques de reforma horària

Diagnòstic de la Reforma Horària al Tercer Sector de Catalunya

Des de la Generalitat de Catalunya s’ha impulsat un seguit de propostes de canvi per tal d’humanitzar els horaris existents per a la ciutadania. Aquestes mesures es van vertebrar amb la creació d’un Consell Assessor per a la Reforma Horària ja fa dos anys i amb la redacció d’un Pacte per a la Reforma Horària, al juliol d’aquest any.

Per continuar en aquesta mateixa línia, des del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya s’està engegant un projecte que té com a objectiu recollir les principals bones pràctiques existents en el sector en relació a l’organització horària i a la gestió del temps a les entitats i associacions. 

També es vol facilitar a les organitzacions tot un seguit d’oportunitats de millora per racionalitzar els horaris i ser més eficients. L’objectiu final és construir una base de dades de bones pràctiques per al Tercer sector a Catalunya.

Per aquest motiu, des de Reforma Horària volem contactar amb associacions de Catalunya per tal de portar a terme un diagnòstic de diferents factors relatius a la reforma horària. 

Per facilitar aquesta tasca, adjuntem formulari que permet recollir bones pràctiques en diversos indicadors, gràcies a l’Inventari Reforma Horària. 

Si sou una entitat o associació del Tercer Sector, podeu omplir el formulari per tal de que passeu a formar part d’aquesta base de dades i donar visibilitat a les mesures que ja heu implementat en relació a la reforma horària.

El novembre el Parlament Europeu votarà una moció de resolució per posar fi al canvi d'hora dos cops l'any

La Reforma Horària demana a les instàncies europees competents la supressió del canvi d’hora d’estiu i d’hivern

El novembre entrant s'espera que el Parlament Europeu voti una moció de resolució que demanarà a la Comissió Europea que posi fi al canvi biannual del rellotge. En un debat celebrat l'octubre passat, diputats europeus de totes les parts i de gairebé tots els estats membres van defensar el final del reglament del canvi d'hora dos cops l'any. La Unió Europea no seria la primera regió en aturar aquest hàbit de canvi de l'hora dels rellotges, Islàndia, Bielorrússia, Rússia i Turquia ja ho han fet.

Precisament, ara fa uns dies es va dur a terme una roda de premsa al Parlament Europeu, amb el títol "The time has come to stop the biannual clock change", amb la reforma dels horaris i el canvi dels horaris dos cops l'any com a temes centrals. En l'acte es va constatar el "desordre en l'horari internacional" que suposa el canvi d'hora, per una banda, i es va subratllar com, realment, el canvi d'hora no implica un estalvi d'energia.
A més, es va presentar l’anàlisi fet per l' European Parliamentary Research Service (EPRS) sobre la reforma horària (adjunt), amb els principals punts a destacar:
1. Els beneficis del canvi d’hora són marginals: el que s'estalvia de llum, es gasta en consum d'energia.
2. Existeixen desaventatge amb el canvi d'hora: Es detallen els desavantatges: més accidents de trànsit i laborals, problemes de salut, etc.

A més en la roda de premsa es va preveure que es presenti una Proposta de Resolució sobre la reforma dels horaris, ja que existeix un fort recolzament per part d'alguns estats membres (fins i tot diversos països estan recollint signatures).  Alguns exemples de països que han recollit signatures són:
- Finlàndia, amb un 42% de la població en contra del canvi d'hora. Ho consideren un afer polític.
- Polònia, amb un 60% de la població en contra del canvi d'hora. Consideren que la Directiva s'hauria d'esmenar.

En l'acte també es va constatar que encara hi ha molta reticència per part dels governants a posicionar-se en contra del canvi d'hora, per tant, cal augmentar la consciència fent difusió dels desavantatges que suposa per a la societat.

La Reforma Horària demana la supresió del canvi d'hora

Canviem l'hora dues vegades l'any. La pràctica d'endarrerir el rellotge una hora a l'hivern i avançar-lo en estiu es va generalitzar de manera desigual a partir de 1974, al produir-se la primera crisi del petroli en la resposta alguns països van decidir avançar els rellotges per poder aprofitar millor la llum del sol i, per tant, consumir menys electricitat en il·luminació.
S'aplica com a directiva des de 1981 i ha estat renovada successivament cada quatre anys, segons recorda el Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme. Des de l'aprovació de la Novena Directiva, pel Parlament Europeu i Consell de la Unió, al gener de 2001, aquest canvi s'aplica amb caràcter indefinit. Aquesta Directiva està incorporada a l'ordenament jurídic espanyol per Reial decret 236/2002, d'1 de març.

Des de la Reforma Horària, pensem que quan la mesura es va implementar, encendre o apagar el llum una hora abans implicava un canvi significatiu en l'ús d'energia. Però avui dia, en què l'energia es fa servir en pràcticament tots els àmbits -aire condicionat, calefacció, equips de música i televisió, electrodomèstics, ordinadors- la diferència no és significativa. A més pensem que el cos humà triga molt més d'un dia a adaptar-se a les variacions horàries, el que es tradueix en molèsties, especialment en infants i gent gran.
Aquesta mesura no s'ha de confondre amb altres qüestions que afecten a la Reforma Horària com:

• La recuperació de les dues hores de desfassament horari en relació a la resta del món

• L'impuls d'una nova cultura del temps a les organtizacions a favor de models més eficients i més flexibles per atendre les noves complexitats socials 

• La recuperació del fus GMT en el marc d'una reordenació global europea 

La matinada d'aquest diumenge 29 d'octubre acaba l'horari d'estiu i els rellotges s'endarreriran una hora. Així, a les 03.00 hores tornaran a ser les 02.00, de manera que la nit tindrà una hora més, en compliment de la Directiva Europea que regeix el denominat canvi d'hora i que afecta tots els Estats de la Unió Europea.

L'1 d'octubre entren en vigor els nous horaris comercials favorables a la Reforma Horària

L'1 d'octubre es posen en marxa els nous horaris comercials fruit de l'aprovació de la nova Llei de Comerç. Entre d'altres mesures, la llei estableix que durant 8 mesos l'any, d'octubre a maig, els comerços tancaran una hora abans. Amb la nova Llei de comerç, serveis i fires l'horari comercial passa de les 22h a les 21h a l'hivern, el que suposa un primer pas en la consolidació dels objectius de la reforma horària.

La nova llei diferencia entre hivern i estiu, ja que no es podrà obrir entre les 21:00 i les 6:00 hores d'octubre a maig, i entre les 22:00 i les 7:00 de juny a setembre. 

El Comerç al Pacte per a la Reforma Horària

El passat 17 de juliol es va signar el Pacte per a la Reforma Horària, que incorpora el següent compromís en l'àmbit del comerç:

El teixit comercial i les diverses organitzacions que representen el consum projecten impulsar la reforma horària partint de la promoció d’una nova franja majoritària de consum que permeti un canvi de tendència en els hàbits de consum. Aquesta proposta s’emmarca en la idea d’equilibri entre la llibertat i l’autosuficiència de la ciutadania en les seves relacions de consum i el respecte de les persones treballadores en el món del comerç. Per la naturalesa del comerç, aquest s’adaptarà a les mesures d’acceleració quan el sector i la resta d’àmbits li ho permetin i en garanteixin la viabilitat i estabilitat.

Pel que fa les propostes del Pacte per a la Reforma Horària i l'Objectiu 2025, s'aposta per un canvi de tendència en la franja horària del consum majoritari fins a les 19.30 hores, tan aviat com s’hagin assolit canvis en l’estructura
de la jornada laboral de la majoria de la societat que propiciïn impulsar un canvi en els seus hàbits de compra.

A més, s'aposta pel foment d’un horari de compra responsable a partir de la modificació dels hàbits de consum de la ciutadania i de l’oferta per part dels comerços, adaptant-se a les noves necessitats i formes de compra.

El Parlament aprova uns nous horaris comercials favorables a la Reforma Horària

El Parlament ha aprovat aquesta setmana uns nous horaris comercials favorables a la Reforma Horària. Entre d'altres mesures, la llei estableix que durant 8 mesos l'any, d'octubre a maig, els comerços tancaran una hora abans. Amb la nova Llei de comerç, serveis i fires l'horari comercial passa de les 22h a les 21h a l'hivern, el que suposa un primer pas cap a la conciliació horària.

La nova llei diferencia entre hivern i estiu, ja que no es podrà obrir entre les 21:00 i les 6:00 hores d'octubre a maig, i entre les 22:00 i les 7:00 de juny a setembre. Pel que fa als horaris comercials, dona llibertat d'horaris però amplia el nombre màxim d'hores que pot obrir un establiment comercial de 72 a 75 hores setmanals.

El Comerç al Pacte per a la Reforma Horària

El passat 17 de juliol es va signar el Pacte per a la Reforma Horària, que incorpora el següent compromís en l'àmbit del comerç: 

El teixit comercial i les diverses organitzacions que representen el consum projecten impulsar la reforma horària partint de la promoció d’una nova franja majoritària de consum que permeti un canvi de tendència en els hàbits de consum. Aquesta proposta s’emmarca en la idea d’equilibri entre la llibertat i l’autosuficiència de la ciutadania en les seves relacions de consum i el respecte de les persones treballadores en el món del comerç. Per la naturalesa del comerç, aquest s’adaptarà a les mesures d’acceleració quan el sector i la resta d’àmbits li ho permetin i en garanteixin la viabilitat i estabilitat.

Pel que fa les propostes del Pacte per a la Reforma Horària i l'Objectiu 2025, s'aposta per un canvi de tendència en la franja horària del consum majoritari fins a les 19.30 hores, tan aviat com s’hagin assolit canvis en l’estructura
de la jornada laboral de la majoria de la societat que propiciïn impulsar un canvi en els seus hàbits de compra.

A més, s'aposta pel foment d’un horari de compra responsable a partir de la modificació dels hàbits de consum de la ciutadania i de l’oferta per part dels comerços, adaptant-se a les noves necessitats i formes de compra.

La campanya de la Reforma Horària, guanyadora de quatre premis Laus

El passat 30 de juny es va celebrar al Disseny Hub de Barcelona la cerimònia de lliurament dels premis Laus que l’Associació de Dissenyadors Gràfics atorga anualment des de l’any 1964.

La campanya de la Reforma Horària, realitzada per l’agència de publicitat Usted amb il·lustracions de l’artista Magoz, va ser reconeguda amb quatre premis, entre ells un Or a la millor campanya de publicitat en premsa.

La feina d’il·lustració realitzada per Magoz va ser reconeguda amb un Plata, mentre que l’spot i l’animació que José Lorenzo va fer per produir-lo van ser guardonats amb dos Bronzes.

(Text: Agència Usted)

La campanya de la Reforma Horària als Laus

Or per Publicitat en premsa

Plata per Il·lustració

Bronze per Spot

Bronze per Animació

Agència de publicitat: Usted

Il·lustracions: Magoz

110 organitzacions i entitats juntament amb el govern de la Generalitat han signat el Pacte per a la Reforma Horària

110 organitzacions i entitats juntament amb el govern de la Generalitat han signat avui el Pacte per a la Reforma Horària. A la signatura han participat els representants de les diferents institucions i organitzacions que han pres part en els treballs del Consell Assessor per a la Reforma Horària i a les taules quadrangulars. La signatura del Pacte, feta al Palau de la Generalitat, ha estat encapçalada pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont. El conseller de la presidència i portaveu del Govern, Jordi Turull, ha signat el Pacte en nom del govern. A part de la signatura, a l'acte també s'ha mostrat el vídeo fet expressament per visualitzar la tasca feta durant aquests anys.

Entre els signataris del Pacte hi ha l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya; els actors socials (CCOO, UGT, Unió Sindical Obrera de Catalunya, FEPIME Catalunya, PIMEC, la Confederació Patronal Tercer Sector de Catalunya), l'Associació de Botiguers i Comerciants de Catalunya (ABCCAT); AEDIPE Catalunya; el Cercle d'Economia; l'Associació de Famílies nombroses de Catalunya; els Col·legis oficials de Periodistes, Politòlegs i Sociòlegs, de Psicologia; la Coordinadora d'Usuaris de la Sanitat, Salut, Consum i Alimentació; la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; les quatre Diputacions; la FAPAC (Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Aumnes de Catalunya; FACUA; 12 universitats catalanes i altres entitats fins a sumar-ne 110.

El President de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha destacat “l’esforç i la generositat de totes les parts que han participat en un pacte transformador i generador de canvis estructurals.” Per Puigedemont, “arribar a pactes d’envergadura, que són transformadors i generen canvis profunds en una societat, no és mai senzill, ni cosa de pocs, i demana molt de temps”; però, sobretot, “requereix una condició indispensable i és tenir la voluntat d’arribar-hi, sense això és impossible”, ha afirmat el president. Per poder incorporar els beneficis humans que poden representar aquests canvis, "ens hi hem d'adaptar abans que ens adaptin a nosaltres", ha puntualitzat Puigdemont. Jordi Turull ha remarcat la data d'avui com un dia en què "culmina l'acció que es va engegar fa tres anys i mig gràcies a un grup d'experts que es van preguntar: I si poguéssim afegir temps a la nostra vida?" A més, ha destacat: "Amb la Reforma Horària guanyem tots en equitat entre dones i homes, ja que es guanyarà coresponsabilitat pel que fa a la cura de fills i a persones depenents; en salut perquè suposa uns horaris més saludables i en benestar perquè millorarà la nostra activitat econòmica, acadèmica, de competitivitat i productivitat." Finalment, Turull ha subratllat: "Avui signem un Pacte que ha ser la brúixola que ha de guiar les nostres polítiques públiques com a Govern per aconseguir fer realitat la nova cultura del temps”.

El Pacte per a la Reforma Horària és el resultat de tres anys i mig de treballs d’experts i de l’acord de tots els agents implicats de diferents àmbits com el comerç, l’Administració, el treball, la sanitat, la cultura o l’educació. Amb la signatura del Pacte per a la Reforma Horària, el govern i les organitzacions signants s’han compromès a assumir l’Objectiu 2025, que ens ha de portar, a partir del 17 de juliol i durant els propers anys, a equiparar a la mitjana europea els indicadors dels àmbits de la salut, organitzacions, serveis públics, educació, cultura i oci, comerç i consum i mobilitat.

La carta de compromisos cap a l’objectiu 2025, que s’inclou en el Pacte per a la Reforma Horària, contempla, entre d’altres, el següents propòsits: recuperar les dues hores de desfasament horari en relació a la resta del món; impulsar una nova cultura del temps a les organitzacions a favor de models més eficients i més flexibles per atendre les noves necessitats socials, i consolidar el factor temps com a nova mesura de llibertat, equitat i benestar. Un cop signat el Pacte, hi ha hagut una fotografia institucional amb tots els participants, a la Galeria Gòtica del Palau. El secretari de Difusió i Atenció Ciutadana, Antoni Molons, el secretari de Comunicació del Govern i Mitjans de Comunicació, Miquel Gamisans, el secretari general de l’Esport, Gerard Figueras, i el director general de Relacions Laborals i Qualitat en el Treball, Enric Vinaixa, també han assistit a l’acte. La signatura del Pacte culmina la tasca feta pels impulsors de la Reforma Horària i el CARH durant gairebé quatre anys, des que es va gestar a la tardor de 2013 i es va presentar el 29 de gener de 2014.

Signataris del pacte Agrupació Escolar Catalana (AEC) Agrupament de Botiguers i Comerciants de Catalunya (ABCCAT) Ajuntament de Barcelona Associació Cases Colònies i Albergs Catalunya (ACCAC) Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura (ACELLEC) Associació Catalana de Direcció de Recursos Humans (AEDIPE Catalunya) Associació Catalana de l’Empresa Familiar (ASCEF) Associació Catalana de Municipis (ACM) Associació Catalana de Protocol I Relacions Institucionals (ACPRI) Associació Catalana de Ràdio (ACR) Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC) Associació d’Empresaris de Clubs Catalans de Fitness (ADECAF) Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya (ADETCA) Associació d’Entitats Sanitàries i Socials – La Unió Associació de Consumidors de la Província de Barcelona (ACPB) Associació de Consumidors de Mitjans Audiovisuals (TAC) Associació de Directius de l’Educació de Catalunya (AXIA) Associació de Famílies Nombroses de Catalunya (FANOC) Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC) Associació de Televisions de Proximitat de Catalunya Associació Joves Dirigents Catalans (Jo-DiC) Associació Patronal del Consorci de Salut i Social de Catalunya Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP) Associació per la Prevenció d’Accidents de Trànsit (PAT) Associació Salut i Família Ca la Dona Catalan Sports Cluster (INDESCAT) Cercle d’Economia Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya Col·legi de Llicenciats en Educació Física i Ciències de l’Activitat Física i l’Esport de Catalunya (COPLEFC) Col·legi de Periodistes de Catalunya Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya (COLPIS) Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya (COOOC) Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC) Col·legi Professional de l’Audiovisual de Catalunya Comissions Obreres de Catalunya (CCOO) Confederació d’Associacions Cristianes de Pares d’Alumnes de Catalunya Confederació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Catalunya (CONFAVC) Confederació de Centres Autònoms d’Ensenyament de Catalunya Confederació de Cooperatives de Catalunya (COOPCAT) Confederació, Patronal Tercer Sector Social de Catalunya Consell d’Empreses Distribuïdores d’Alimentació de Catalunya (CEDAC) Consell de Col·legi de Farmacèutics de Catalunya Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya Consell de Col·legis de Graduats Socials de Catalunya Consell de Col·legis de Metges de Catalunya Consell de l’Advocacia Catalana (CAC) Consell General de Cambres de Catalunya Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) Coordinadora d’Usuaris de la Sanitat, Salut, Consum i Alimentació (CUS) Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) Diputació de Barcelona Diputació de Girona Diputació de Lleida Diputació de Tarragona Dones Directives i Professionals de l’Acció Social (DDiPAS) ESADE Business & Law School FACUA Catalunya - Consumidors en acció Federació Catalana d’Associacions d’Activitats de Restaurants i Musicals (FECASARM) Federació Catalana de Centres d’Ensenyament Federació Catalana de Locals d’Oci Nocturn (FECALON) Federació d’AMPES de l’Agrupació Escolar Catalana (AFAEC) Federació d’Associacions de Pares i Mares de les Escoles Lliures de Catalunya (FAPEL) Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC) Federació d’Entitats d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (FEDAIA) Federació de Comerç de Lleida (FECOM) Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (FMRPC) Federació de Municipis de Catalunya (FMC) Federació Salut Mental Catalunya (SMC) Federació Unió Cívica de Consumidors i Mestresses de Catalunya (UNAE) FEPIME Catalunya Foment del Treball Nacional Fundació Catalana de l’Esplai (FUNDESPLAI) Fundació Escola Cristiana de Catalunya Fundació Factor Humà Fundació Jaume Bofill Gestiona, Associació Catalana de Gestors d’Equipaments Esportius Públics de Catalunya Gremi d’Empresaris de Cinemes de Catalunya Gremi de Restauració de Barcelona I Catalunya Gremio de Discotecas de Barcelona IESE Business School - Centro de Investigación, I-Wil, Mujer y Liderazgo Iniciativa empresarial per al desenvolupament de la responsabilitat social a Catalunya (Respon.cat) Metges de Catalunya Organització de Consumidors i Usuàries de Catalunya (OCUC) PIMEC Secretariat de l’Escola Rural de Catalunya Sindicat d’Infermeria SATSE Catalunya Societat Catalana de Gnomònica Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya Unió d’Entitats de Retail de Catalunya (RETAIL.cat) Unió de Consells Esportius de Catalunya (UCEC) Unió de Federació Esportives de Catalunya (UFEC) Unió de Pagesos Unió General de Treballadors de Catalunya (UGT) Unió Sindical Obrera de Catalunya (USOC) Universitat Abat Oliba (CEU) Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Universitat de Barcelona (UB) Universitat de Girona (UdG) Universitat de Lleida (UdL) Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) Universitat Pompeu Fabra (UPF) Universitat Ramon Llull (URL) Universitat Rovira i Virgili (URV) Universitat Internacional de Catalunya (UIC) Xarxa Audiovisual Local (XAL)

110 organitzacions i agents socials, juntament amb el govern, signaran dilluns 17 de juliol el Pacte per a la Reforma Horària

Fins a 110 organitzacions i agents socials, juntament amb el govern, signaran dilluns 17 de juliol el Pacte per a la Reforma Horària. La signatura tindrà lloc al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, a les 10:30 h. 

Amb la signatura del Pacte per a la Reforma Horària, el govern i les organitzacions signants es comprometen a assumir l’Objectiu 2025, que ens ha de portar, a partir del 17 de juliol i durant els propers anys, a equiparar a la mitjana europea els indicadors dels àmbits de la salut, organitzacions, serveis públics, educació, cultura i oci, comerç i consum i mobilitat.        

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, encapçalarà dilluns vinent, 17 de juliol, l’acte de signatura del Pacte per a la Reforma Horària, un compromís per assolir el que s’anomena Objectiu 2025, que ha de permetre que a Catalunya, en els propers anys, ens equiparem amb una sèrie d’indicadors europeus, i aconseguir així que les persones puguin viure uns horaris més racionals i saludables.

Hi prendran part els representants de les diferents institucions i organitzacions que han participat en els treballs del Consell Assessor per a la Reforma Horària, que signaran l’acord. 

L’acte el clourà el president amb el seu parlament. El conseller de la presidència i portaveu del Govern, Jordi Turull, signarà en nom del govern el Pacte per la Reforma Horària i hi prendran part els representants de les diferents institucions i organitzacions que han participat en els treballs del Consell Assessor per a la Reforma Horària, que signaran l’acord. 

El secretari de Difusió i Atenció  Ciutadana, Antoni Molons, el secretari de Comunicació del Govern i Mitjans de Comunicació, Miquel Gamisans, el secretari general de l’Esport, Gerard Figueras, i el director general de Relacions Laborals i Qualitat en el Treball, Enric Vinaixa, també hi assistiran.

El Pacte per a la Reforma Horària és el resultat de tres anys i mig de treballs d’experts i de l’acord de tots els agents implicats de diferents àmbits com el comerç, l’Administració, el treball, la sanitat, la cultura o l’educació. 

La carta de compromisos cap a l’objectiu 2025, que s’inclou en el Pacte per a la Reforma Horària, contempla, entre d’altres, el següents propòsits: recuperar les dues hores de desfasament horari en relació a la resta del món; impulsar una nova cultura del temps a les organitzacions a favor de models més eficients i més flexibles per atendre les noves necessitats socials, i consolidar el factor temps com a nova mesura de llibertat, equitat i benestar. 

Un cop signat el Pacte, hi haurà una fotografia institucional amb tots els participants, a la Galeria Gòtica del Palau.