La nova versió incorpora el compromís de l’ajuntament a implantar mesures d’acord amb la Reforma Horària i també la seva adhesió a la Xarxa de Ciutats i Pobles per la Reforma Horària.
"Model de Moció Municipal a favor de la Reforma Horària"
La desorganització horària a Catalunya és resultat de la superposició dels vells horaris fabrils, agreujats per transformacions patides pel creixement econòmic durant el franquisme i l’impacte de les demandes pròpies dels anys de creixement desordenat, especialment del sector dels serveis, i també, sovint, de la cultura del presencialisme al treball, o bé per la necessitat de realitzar llargues jornades de treball per assolir salaris adequats al cost real de la vida. Aquesta situació deriva en seriosos obstacles per a la competitivitat i la producció empresarial, en l’augment de riscos psico-socials de les persones treballadores, la persistència de la divisió sexual del treball amb el manteniment de la desigualtat de gènere, els problemes de salut derivats de la manca de son en adults i infants, els baixos rendiments educatius, la manca de temps familiar i personal per al lleure, la cultura i l’activisme social i en una disminució del benestar de la societat en general.
En aquest sentit, al llarg dels darrers anys s’ha aprofundit en la recerca, i els estudis dels quals disposem demostren que es fa del tot necessari i urgent desfer-se de la rèmora que representa la desorganització horària actual, incapaç de fer front a la complexitat del moment present. A gairebé tot Europa, l’horari laboral és de 8-9 h. a 17-18 h., parant un màxim d’una hora per dinar a meitat de la jornada. A l’estat espanyol –i per tant a Catalunya-, però, és habitual que la població treballadora s’aturi dues hores per dinar -a l’àmbit escolar poden ser tres-, i que la jornada laboral s’allargui fins a les 19 h. o les 20 h. del vespre, o més enllà. Aquesta jornada poc compactada provoca sopar a partir de les 21 h. en el millor dels casos, dificulta el temps de cura d’infants i gent gran, afebleix la participació cívica i comunitària, impossibilita el consum i gaudi de la cultura i per descomptat baixa l’eficiència de les organitzacions. El prime time televisiu s’acomoda a horaris que fan reduir les hores de son. En definitiva, se solapa el temps personal i el temps de descans. A més, aquesta organització del temps de vida quotidiana no té l’origen en el clima, un mite que es desmunta tot sol comprovant que a Portugal, Marroc, Itàlia o Grècia se sopa a les 19-20 h. del vespre.
Per altra banda, a Europa fa algunes dècades que va començar la substitució dels horaris nascuts amb l’era industrial per uns altres d’adaptats i flexibles a les necessitats d’igualtat, productivitat i participació de la ciutadania. Diversos estudis de la Fundació Europea per a la Millora de les Condicions de Vida i de Treball (Eurofound), amb dades d’Eurostat, mostren que estan avançant en el bon camí, tot i que hi ha diferències entre estats segons els models adoptats. Al nostre país el debat tot just s’inicià fa uns anys i ara sembla que se’n pren consciència de manera més àmplia en un context de crisi en què cal trobar fórmules d’optimització dels recursos escassos, però sobretot, en què cal proposar estils de vida no determinats exclusivament per una compulsió productivista i 38 | Els municipis, motor de la Reforma Horària consumista. L’ordre horari hauria de ser la norma, i la flexibilitat individualitzada l’excepció en tots els àmbits. Establir un horari racional generalitzat hauria de ser la norma a aplicar en tots els àmbits socials i econòmics, públics i privats, sense perjudici que es reconeguin després determinades situacions de flexibilització horària, i per tant excepcions a les normes generals, per atendre determinades situacions personals o de determinats col•lectius.
En aquest context és on s’ha posat en marxa la Iniciativa per a la Reforma Horària, reconeguda pel Govern de la Generalitat de Catalunya com la plataforma interlocutora en aquesta qüestió. L’objectiu fonamental és impulsar uns horaris beneficiosos per a les institucions, les empreses i la ciutadania. Cal, en definitiva, passar d’uns horaris propis de l’era industrial a uns que s’adaptin a les necessitats de la nova societat del coneixement i del consum, amb més complexitat social i augment progressiu de les desigualtats.
Fruit de les demandes, l’Ajuntament de ________________________ aprova aquesta resolució amb l’objectiu de donar suport a les mesures que facin possible fer la transició cap a la reforma horària formulada en un moment concret en el temps.
En la forma en què està organitzada la nostra societat, el temps esdevé un factor sistèmic dins del model social. Cal cercar mesures legislatives i de promoció i sensibilització que abordin el canvi a tres nivells: a nivell macro (de la societat), a nivell meso (de les organitzacions, empreses i institucions que la componen) i a nivell micro (de les persones). Superat el debat de la conveniència, l’objectiu d’aquests treballs és debatre la viabilitat per transitar cap al retorn de Catalunya als horaris anteriors al franquisme, adaptats a la nova realitat social, econòmica i cultural.
Els agents que poden fer possible aquesta reforma se situen principalment en l’acció sobre els horaris laborals, però també en els escolars, els comercials, els culturals, els esportius, els televisius i els associatius, així com en les infraestructures públiques i privades que els puguin permetre. Tot això és el que justifica que l’Ajuntament de _____________________ es pronunciï a favor de la reforma horària.
Així, actuant amb coherència a partir d’aquest acord favorable i amb l’ànim de millorar la gestió del temps i d’esdevenir, alhora que motor, organització exemplificadora de la reforma horària, l’Ajuntament de _____________________ es compromet a iniciar el procés per a la implantació de mesures d’acord amb aquesta iniciativa, fent-ne el seu seguiment i avaluació. Es proposa treballar inicialment en aquestes mesures: (mínim 5)
1.
2.
3.
4.
5.
Amb aquesta resolució, l’Ajuntament de _________________________ s’adhereix a la Xarxa de Ciutats i Pobles per la Reforma Horària, xarxa que té per objectius: reconèixer i promoure la tasca dels ajuntaments compromesos amb l’impuls de la reforma horària; intercanviar i difondre coneixements i experiències entre ajuntaments en l’àmbit de la gestió del temps i la conciliació, presencial i virtualment; i fer xarxa amb altres organitzacions públiques, privades i del tercer sector, a nivell local i internacional, per generar sinergies i avançar conjuntament.
L’Ajuntament de _________________________ comunicarà l’aprovació d’aquesta moció via correu electrònic a Iniciativa per a la Reforma Horària (info@reformahoraria.cat) adjuntant-hi la mateixa.
--------------------------------
Aquesta nova versió de moció també la trobareu clicant aquí.
