Segona Diada per a la Reforma Horària a Lleida amb 210 comerços i entitats reivindicant un canvi d'horaris

La campanya de l'Associació Slow Shop Lleida pel tancament a les 19h supera les 165 les adhesions de l'edició del 2016

Gairebé 210 comerços, serveis i empreses de Lleida han abaixat avui les persianes a les set de la tarda, amb l'objectiu de fer visible la demanda d'una reforma horària també al comerç que faciliti la conciliació familiar, afavoreixi els hàbits de salut i descans i possibiliti el temps d'oci i formació. Aquesta segona Diada per la Reforma Horària celebrada a Lleida ha superat en més de 45 les adhesions de l'edició de 2016 (que va tenir més de 165) i destaca per la gran diversitat d'organitzacions, amb empreses de l’àmbit tèxtil, estudis de disseny i arquitectura, serveis, entitats de comerç i associacions, incloent-hi algunes franquícies del municipi. Slow Shop Lleida ha subratllat que els consta que molts altres comerços també han fet seguiment tancant a les 19h, tot i no haver-se inscrit formalment a la campanya.

A part dels comerços adherits, la diada ha rebut el suport de 8 entitats i comerços més que, per diversos motius no han pogut tancar les seves portes a les set de la tarda però sí estan a favor de la campanya. 

La jornada de Reforma Horària a Lleida conclou la campanya "Lleida per la Reforma Horària: Temps per a tot, per a tothom", promoguda per l'Associació Slow Shop Lleida. 

Recordem que l'any 2016, Slow Shop Lleida va promoure una moció a la Paeria per declarar "Lleida a favor de la Reforma Horària" que va ser aprovada per unanimitat el 7 d'octubre del 2016. 

Altres exemples de la Reforma Horària al món del comerç

Aquesta segona edició de prova pilot als comerços de Lleida no és la primera acció en què s'impulsa la Reforma Horària al món del comerç. Altres municipis, com Argentona i Vilafranca del Penedès també han celebrat jornades similars, que van finalitzar amb èxit.

A Vilafranca, el setembre de 2015, més de 200 establiments comerciants i petites i mitjanes empreses del Centre Vila, l’Espirall i la Girada es van sumar a la iniciativa “Canviar de xip, canviar d’hora”, tancant els seus establiments entre les set i dos quarts de vuit del vespre, més d’una hora abans del que és habitual.

I a Argentona, el 28 de juny de 2016, el 50% dels establiments d’Argentona es van sumar a la "Festa de la Reforma Horària", tancant a les 19:30 h i escurçant el descans del migdia. 

La proposta d'avui a Lleida està impulsada per l’associació Slow Shop Lleida, la Reforma Rorària i la Paeria. També hi col·laboren la Diputació de Lleida i la Generalitat.

Slow Shop Lleida és una associació de comerços i serveis de Lleida que té com a objectius fomentar el comerç de proximitat, la sostenibilitat econòmica de la ciutat, la humanització dels barris, la creació de llaços entre les comunitats i sinergies entre els comerços.

Es presenta el Pacte per a la Reforma Horària a la "40th IATUR Conference" de Budapest

Fabian Mohedano proposa Barcelona com a candidata organitzadora per a l’edició de 2021 o 2022 de la IATUR La Reforma Horària ha participat a la "40th IATUR Conference", el congrés internacional d’organització del temps més important a escala mundial, que s’ha celebrat a Budapest aquesta setmana, del 24 al 26 d’octubre. El promotor de la Reforma Horària Fabian Mohedano i Alexis Serra, coordinador per a l'Impuls de la Reforma Horària del govern, han explicat a la taula “Time and Urban Life” el procés per a elaborar el Pacte per a la Reforma Horària, i com s’ha aconseguit l’entesa a Catalunya per tal d’acomplir la carta de compromisos de l’Objectiu 2025, signada per 110 institucions i organitzacions del país. Sara Berbel, directora general de Barcelona Activa, també ha participat a la 40th IATUR Conference. Berbel ha presentat el Pacte del Temps de Barcelona, que ja compta amb més de 120 empreses adherides, i els sis objectius que fan possible l’efectivitat del Pacte a Barcelona. Així, la directora de Barcelona Activa ha destacat com Barcelona segueix sent un referent mundial en polítiques públiques que milloren la conciliació entre vida laboral i personal.

Barcelona, candidata organitzadora per a acollir la IATUR Conference del 2021 o 2022 La IATUR és una de les trobades internacionals de més renom per intercanviar idees, bones pràctiques i recollir les últimes novetats en recerca sobre l’ús del temps. En la seva intervenció, Fabian Mohedano ha presentat la candidatura de Barcelona per allotjar la conferència de la IATUR per al 2021 o 2022. Aquesta proposta és fruit del bon moment de les polítiques d’usos del temps i reforma horària a Barcelona i Catalunya. Aquest any ha estat la quarantena edició de la trobada, que acull experiències dels 40 països que formen part de l’associació IATUR. A més de Catalunya, també hi ha hagut comunicacions sobre els usos horaris del Japó, Finlàndia, el Regne Unit, el Canadà o els Estats Units, entre altres.

El Consell Assessor per a la Reforma Horària recomana l'horari d'hivern

El Consell Assessor per a la Reforma Horària (CARH) dona suport a l'eliminació del canvi d'hora d'estiu i hivern i aposta per mantenir l'horari d'hivern tot l'any. Així ho ha anunciat la consellera de la Presidència Elsa Artadi, que ha fet públic un informe aquest dimarts.  

Al dictamen encarregat pel govern a causa de l’eventual decisió de les institucions europees de suprimir el canvi horari, els experts del CARH defensen la supressió del canvi horari perquè “té una afectació sobre les persones per alteracions de son” i recomanen el manteniment de l’horari d’hivern tot l’any. Així, segons el CARH l’horari d’hivern "és el que permet millor ajust als horaris més generals de la població, atenent sobretot als horaris escolars actuals." A més, amb l'horari d'hivern tot l'any, l’activitat de les persones és més ajustada a les hores de llum. Al haver més llum al matí pot ajudar a que les persones comencin abans la jornada laboral i la escolar. Els experts també assenyala estudis que mostren -en  general- un millor horari de son en l’horari d’hivern.

Per contra, el Consell Assessor per a la Reforma Horària assenyala que amb l'horari d'estiu "el principal problema seria la falta de llum al matí els mesos d’hivern, ja que a l’hivern no es faria clar fins a les 9:15h." Així, més llum al vespre i poca al matí, "pot produir més alteracions del son, més discrepància horària especialment en persones que ja de per si tenen el ritme de son endarrerit i privació de son." En nens i adolescents tenir l'horari d'estiu a l’hivern tampoc ajuda a sincronitzar als horaris escolars i afavoreix la tendència vespertina, amb la qual cosa pot disminuir el rendiment acadèmic.

El rellotge circadiari modula totes les funcions de l’organisme al llarg del dia. Segons l'informe, a nivell de la població en general, l’horari d’estiu pot provocar un increment de desajust circadiari. 

Un pas més cap a la supressió del canvi d'hora d'estiu i d'hivern

La Comissió Europea presentarà una proposta legislativa al Parlament Europeu i al Consell Europeu per eliminar el canvi d'hora estiu i hivern a la Unió Europea. Així ho ha anunciat Jean-Claude Juncker, president de la Comissió Europea, després de saber-se avui els resultats preliminars d’una consulta pública europea sobre el canvi horari en què un 84% dels participants van apostar per suprimir el canvi d’hora dues vegades l’any. Jean-Claude Juncker també ha destacat, en una entrevista a la televisió alemanya ZDF, que proposarà mantenir l’horari d’estiu. La consulta en línia, que va tenir lloc entre el 4 de juliol i el 16 d'agost de 2018, va rebre 4,6 milions de respostes dels 28 estats membres, batent el rècord de respostes a consultes públiques de la Comissió. Des dels seus inicis l’any 2014, la Reforma Horària ha demanat a les instàncies europees competents la supressió del canvi d’hora d’estiu i d’hivern. La Unió Europea no serà la primera regió en aturar aquest hàbit als rellotges, Islàndia, Bielorrússia, Rússia i Turquia ja ho han fet. Resultats a l’estat espanyol  A Espanya el 93% dels participants en la consulta pública van apostar per eliminar el canvi d’horari. És el 3er. estat on aquesta proposta ha tingut més èxit. La mitjana de la UE és del 84%. Els resultats preliminars revelen que més de tres quartes parts (el 76%) dels enquestats consideren que canviar l'hora dues vegades a l'any és una experiència «molt negativa» o «negativa». Els enquestats al·ludeixen als efectes negatius en la salut, l'augment dels accidents de trànsit o l'absència d'estalvi energètic com a motius per acabar amb aquesta pràctica. La Comissió Europea va organitzar la consulta pública en el marc de l'avaluació que està duent a terme sobre les disposicions vigents en matèria de canvi d'hora a Europa. Així mateix, la consulta respon a la votació d'una resolució al febrer de 2018 per part del Parlament Europeu, així com a peticions formulades pels Estats membres, les parts interessades i els ciutadans. Properes etapes  Els resultats finals de la consulta pública es publicaran en les properes setmanes. La Comissió presentarà ara una proposta al Parlament Europeu i al Consell per a canviar les disposicions vigents en matèria de canvi d'hora. Horari d’estiu o d’hivern  Respecte de quin és el millor horari, el d’hivern o el d’estiu, durant la XXVI Reunió Anual de la Sociedad Española del Sueño (SES) l'abril passat a Barcelona, la SES va arribar a la conclusió que era millor mantenir l'horari d'hivern, pel fet que sinó els dies d'hivern queden massa foscos al matí, amb la qual cosa es tendiria a endarrerir encara més els horaris al vespre. Ara bé, segons la SES, tots dos horaris tenen pros i contres. Per la SES, a nivell europeu tampoc té tanta transcendència quin horari s’escull, tot i que sempre s'ha d'assumir que per un mateix horari oficial, les persones que viuen més a l'est és lleven abans i les que hi viuen més a l'oest s’aixequen més tard, per la llum del sol. Per Fabian Mohedano, promotor de la Reforma Horària, “seria millor conservar l’horari d’hivern des del punt de vista de la salut ja que si ens situéssim en un horari d’estiu tot l’any, durant l’hivern ens llevaríem al matí en alguns dies en què seria de nit i això tindria unes conseqüències nefastes per la seva salut: si la gent comença a treballar i encara és fosc, la seva capacitat cognitiva no és la mateixa que si el cervell ha rebut llum a primera hora del matí.” Els orígens del canvi d’hora  La pràctica d'endarrerir el rellotge una hora a l'hivern i avançar-lo a l'estiu es va generalitzar de manera desigual a partir de 1974, en produir-se la primera crisi del petroli alguns països van decidir avançar els rellotges per poder aprofitar millor la llum del sol i, per tant, consumir menys electricitat en il·luminació. S'aplica com a directiva des de 1981 i ha estat renovada successivament cada quatre anys, segons recorda el Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme. Des de l'aprovació de la Novena Directiva, pel Parlament Europeu i Consell de la Unió, al gener de 2001, aquest canvi s'aplica amb caràcter indefinit. Aquesta Directiva està incorporada a l'ordenament jurídic espanyol per Reial decret 236/2002, d'1 de març. Context Des de 1996, tots els europeus avancen el seu rellotge una hora l'últim diumenge de març i el retarden una hora l'últim diumenge d'octubre. L'objectiu de les normes de la UE no era harmonitzar el règim horari a la UE, sinó resoldre els problemes derivats d'una aplicació descoordinada dels canvis d'hora al llarg de l'any, sobretot per als sectors del transport i la logística. En paral·lel a l'horari d'estiu a la Unió Europea, els Estats membres es regeixen per tres fusos horaris o horaris estàndard diferents. La decisió sobre l'horari estàndard és una competència nacional.

La Comissió Europea consulta la ciutadania sobre la continuïtat o l’eliminació del canvi d’hora dos cops l’any

El procés participatiu en línia estarà obert fins el 16 d’agost

La Comissió Europea ha obert una consulta pública en línia perquè els ciutadans de la UE opinin sobre la continuïtat o l’eliminació del canvi d'horari que es realitza a començament de l'estiu i de la tardor. El procés participatiu està obert des del passat 4 de juliol i durarà fins el 16 d’agost i qualsevol ciutadà, empresa, organització o autoritat pública de la Unió Europea hi podrà participar. El qüestionari conté 5 preguntes, la primera sobre quina és l’experiència general amb el canvi de l'hora d'hivern a l'hora d'estiu i a la inversa; una altra demana el parer sobre si s’està a favor de “mantenir els actuals ajustaments entre l’estiu i l’hivern a tots els països de la UE” o al contrari es recolza “l’abolició d’aquests canvis a tots els països membres”. En el cas de ser eliminat el canvi d’hora, es pregunta a la ciutadania si preferiria “mantenir sempre l’horari d’estiu” o quedar-se “permanentment en l’horari d’hivern”. I finalment, en la darrera qüestió es demana els motius pels que s’està a favor del canvi: la salut, l’estalvi energètic o la falta d'estalvi energètic, les activitats d'oci nocturnes, la seguretat viària, el funcionament del mercat interior (comerç transfronterer, organització de transports, comunicacions ...) o un altre motiu. Des dels seus inicis l’any 2014, la Reforma Horària ha demanat a les instàncies europees competents la supressió del canvi d’hora d’estiu i d’hivern. Si finalment s’aprova la dissolució del canvi d’hora, la Unió Europea no seria la primera regió en aturar aquest hàbit als rellotges, Islàndia, Bielorrússia, Rússia i Turquia ja ho han fet. Respecte de quin és el millor horari, el d’hivern o el d’estiu, durant la XXVI Reunió Anual de la Sociedad Española del Sueño (SES) l'abril passat a Barcelona, la SES va arribar a la conclusió que era millor mantenir l'horari d'hivern, pel fet que sinó els dies d'hivern queden massa foscos al matí, amb la qual cosa es tendiria a endarrerir encara més els horaris al vespre. Ara bé, segons la SES, tots dos horaris tenen pros i contres. Per la SES, a nivell europeu tampoc té tanta transcendència quin horari s’escull, tot i que sempre s'ha d'assumir que per un mateix horari oficial, les persones que viuen més a l'est és lleven abans i les que hi viuen més a l'oest s’aixequen més tard, per la llum del sol.

Energia Les anàlisis incloses per la CE indiquen que l'estalvi d'energia que es deriva de canviar l'hora és marginal, tot i haver estat aquesta una de les principals justificacions per a la seva adopció. Els resultats tendeixen a variar en funció de la localització geogràfica. Així, segons dades de l'Institut Enerxético de Galícia (Inega), en aquesta comunitat el consum energètic es redueix a un u per cent, enfront del cinc per cent que suposa a la resta d'Espanya. Salut Es creu que l'hora d'estiu genera efectes positius vinculats a l'increment d'activitats d'oci a l'aire lliure. No obstant això, també hi ha estudis cronobiològics que indiquen que l'impacte dels canvis horaris en els bioritmes podria ser més important del que se suposava. La conclusió és que "les dades sobre els efectes globals en la salut no són concloents". Seguretat viària En principi, la privació de son que comporta inicialment l'avançament de l'hora podria incrementar el risc d'accidents, encara que l'augment de les hores de llum vespertina tindria un efecte positiu. En resum, en aquest cas tampoc hi ha dades concloents respecte de la relació entre el canvi d'hora i els accidents de trànsit. Agricultura Una hora extra de llum a l'estiu permet ampliar la jornada laboral a l'exterior, qüestió important per a tasques de conreu o recol·lecció. D'altra banda, la utilització de nous sistemes d'il·luminació artificial i de tecnologies d'automatització han dissipat la majoria de recels que suscitava la pertorbació dels bioritmes animals i els canvis en les rutines de munyida. Mercat interior Les dades que ofereix la CE només donen suport a una conclusió: "Permetre canvis horaris descoordinats entre els estats membres aniria en detriment del mercat interior, com a conseqüència de l'augment de costos en el comerç transfronterer, els inconvenients per al transport i les comunicacions i la menor productivitat ".

El febrer el Parlament Europeu demanava a la CE acabar amb el canvi d'hora  En una resolució no vinculant aprovada el passat 8 de febrer, el Parlament Europeu va demanar a la Comissió Europea acabar amb el canvi d'hora. Els eurodiputats van considerar que, tot i que no hi ha cap estudi científic que ho conclogui, les investigacions apunten a l'existència de repercussions negatives sobre la salut humana." Amb aquesta resolució, la Comissió Europea ha d'avaluar el canvi d'hora bianual i, si és necessari, proposar una revisió del sistema per fer front a la preocupació pel seu possible efecte perjudicial sobre la salut humana. El text, aprovat amb 384 vots a favor, 153 vots en contra i 12 abstencions, demanava a la Comissió Europea una avaluació exhaustiva de la directiva que regula el canvi horari i, en cas necessari, sol·licitava que presenti una proposta de revisió. A més, els eurodiputats van recalcar que és essencial mantenir un règim horari unificat a la Unió, fins i tot en cas que s'abolissin els canvis d'hora bianuals. Els orígens del canvi d’hora  La pràctica d'endarrerir el rellotge una hora a l'hivern i avançar-lo en estiu es va generalitzar de manera desigual a partir de 1974, al produir-se la primera crisi del petroli en la resposta alguns països van decidir avançar els rellotges per poder aprofitar millor la llum del sol i, per tant, consumir menys electricitat en il·luminació. S'aplica com a directiva des de 1981 i ha estat renovada successivament cada quatre anys, segons recorda el Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme. Des de l'aprovació de la Novena Directiva, pel Parlament Europeu i Consell de la Unió, al gener de 2001, aquest canvi s'aplica amb caràcter indefinit. Aquesta Directiva està incorporada a l'ordenament jurídic espanyol per Reial decret 236/2002, d'1 de març. Des de la Reforma Horària es considera que quan la mesura es va implementar, encendre o apagar el llum una hora abans implicava un canvi significatiu en l'ús d'energia. Però avui dia, en què l'energia es fa servir en pràcticament tots els àmbits -aire condicionat, calefacció, equips de música i televisió, electrodomèstics, ordinadors- la diferència no és significativa. A més pensem que el cos humà triga molt més d'un dia a adaptar-se a les variacions horàries, el que es tradueix en molèsties, especialment en infants i gent gran.

*|MC_PREVIEW_TEXT|*

View this email in your browser La Comissió Europea consulta la ciutadania sobre la continuïtat o l’eliminació del canvi d’hora dos cops l’any El procés participatiu en línia estarà obert fins el 18 d’agost La Comissió Europea ha obert una consulta pública en línia perquè els ciutadans de la UE opinin sobre la continuïtat o l’eliminació del canvi d'horari que es realitza a començament de l'estiu i de la tardor. El procés participatiu està obert des del passat 4 de juliol i durarà fins el 18 d’agost i qualsevol ciutadà, empresa, organització o autoritat pública de la Unió Europea hi podrà participar. El qüestionari conté 5 preguntes, la primera sobre quina és l’experiència general amb el canvi de l'hora d'hivern a l'hora d'estiu i a la inversa; una altra demana el parer sobre si s’està a favor de “mantenir els actuals ajustaments entre l’estiu i l’hivern a tots els països de la UE” o al contrari es recolza “l’abolició d’aquests canvis a tots els països membres”. En el cas de ser eliminat el canvi d’hora, es pregunta a la ciutadania si preferiria “mantenir sempre l’horari d’estiu” o quedar-se “permanentment en l’horari d’hivern”. I finalment, en la darrera qüestió es demana els motius pels que s’està a favor del canvi: la salut, l’estalvi energètic o la falta d'estalvi energètic, les activitats d'oci nocturnes, la seguretat viària, el funcionament del mercat interior (comerç transfronterer, organització de transports, comunicacions ...) o un altre motiu. Des dels seus inicis l’any 2014, la Reforma Horària ha demanat a les instàncies europees competents la supressió del canvi d’hora d’estiu i d’hivern. Si finalment s’aprova la dissolució del canvi d’hora, la Unió Europea no seria la primera regió en aturar aquest hàbit als rellotges, Islàndia, Bielorrússia, Rússia i Turquia ja ho han fet. Respecte de quin és el millor horari, el d’hivern o el d’estiu, durant la XXVI Reunió Anual de la Sociedad Española del Sueño (SES) l'abril passat a Barcelona, la SES va arribar a la conclusió que era millor mantenir l'horari d'hivern, pel fet que sinó els dies d'hivern queden massa foscos al matí, amb la qual cosa es tendiria a endarrerir encara més els horaris al vespre. Ara bé, segons la SES, tots dos horaris tenen pros i contres. Per la SES, a nivell europeu tampoc té tanta transcendència quin horari s’escull, tot i que sempre s'ha d'assumir que per un mateix horari oficial, les persones que viuen més a l'est és lleven abans i les que hi viuen més a l'oest s’aixequen més tard, per la llum del sol. Energia Les anàlisis incloses per la CE indiquen que l'estalvi d'energia que es deriva de canviar l'hora és marginal, tot i haver estat aquesta una de les principals justificacions per a la seva adopció. Els resultats tendeixen a variar en funció de la localització geogràfica. Així, segons dades de l'Institut Enerxético de Galícia (Inega), en aquesta comunitat el consum energètic es redueix a un u per cent, enfront del cinc per cent que suposa a la resta d'Espanya. Salut Es creu que l'hora d'estiu genera efectes positius vinculats a l'increment d'activitats d'oci a l'aire lliure. No obstant això, també hi ha estudis cronobiològics que indiquen que l'impacte dels canvis horaris en els bioritmes podria ser més important del que se suposava. La conclusió és que "les dades sobre els efectes globals en la salut no són concloents". Seguretat viària En principi, la privació de son que comporta inicialment l'avançament de l'hora podria incrementar el risc d'accidents, encara que l'augment de les hores de llum vespertina tindria un efecte positiu. En resum, en aquest cas tampoc hi ha dades concloents respecte de la relació entre el canvi d'hora i els accidents de trànsit. Agricultura Una hora extra de llum a l'estiu permet ampliar la jornada laboral a l'exterior, qüestió important per a tasques de conreu o recol·lecció. D'altra banda, la utilització de nous sistemes d'il·luminació artificial i de tecnologies d'automatització han dissipat la majoria de recels que suscitava la pertorbació dels bioritmes animals i els canvis en les rutines de munyida. Mercat interior Les dades que ofereix la CE només donen suport a una conclusió: "Permetre canvis horaris descoordinats entre els estats membres aniria en detriment del mercat interior, com a conseqüència de l'augment de costos en el comerç transfronterer, els inconvenients per al transport i les comunicacions i la menor productivitat ". El febrer el Parlament Europeu demanava a la CE acabar amb el canvi d'hora En una resolució no vinculant aprovada el passat 8 de febrer, el Parlament Europeu va demanar a la Comissió Europea acabar amb el canvi d'hora. Els eurodiputats van considerar que, tot i que no hi ha cap estudi científic que ho conclogui, les investigacions apunten a l'existència de repercussions negatives sobre la salut humana." Amb aquesta resolució, la Comissió Europea ha d'avaluar el canvi d'hora bianual i, si és necessari, proposar una revisió del sistema per fer front a la preocupació pel seu possible efecte perjudicial sobre la salut humana. El text, aprovat amb 384 vots a favor, 153 vots en contra i 12 abstencions, demanava a la Comissió Europea una avaluació exhaustiva de la directiva que regula el canvi horari i, en cas necessari, sol·licitava que presenti una proposta de revisió. A més, els eurodiputats van recalcar que és essencial mantenir un règim horari unificat a la Unió, fins i tot en cas que s'abolissin els canvis d'hora bianuals. Els orígens del canvi d’hora La pràctica d'endarrerir el rellotge una hora a l'hivern i avançar-lo en estiu es va generalitzar de manera desigual a partir de 1974, al produir-se la primera crisi del petroli en la resposta alguns països van decidir avançar els rellotges per poder aprofitar millor la llum del sol i, per tant, consumir menys electricitat en il·luminació. S'aplica com a directiva des de 1981 i ha estat renovada successivament cada quatre anys, segons recorda el Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme. Des de l'aprovació de la Novena Directiva, pel Parlament Europeu i Consell de la Unió, al gener de 2001, aquest canvi s'aplica amb caràcter indefinit. Aquesta Directiva està incorporada a l'ordenament jurídic espanyol per Reial decret 236/2002, d'1 de març. Des de la Reforma Horària es considera que quan la mesura es va implementar, encendre o apagar el llum una hora abans implicava un canvi significatiu en l'ús d'energia. Però avui dia, en què l'energia es fa servir en pràcticament tots els àmbits -aire condicionat, calefacció, equips de música i televisió, electrodomèstics, ordinadors- la diferència no és significativa. A més pensem que el cos humà triga molt més d'un dia a adaptar-se a les variacions horàries, el que es tradueix en molèsties, especialment en infants i gent gran. Més informació: Cristina González (per correu electrònic a cristinagonzalez@reformahoraria.cat o bé trucant al 661 161 081)

This email was sent to *|EMAIL|* why did I get this? unsubscribe from this list update subscription preferences *|LIST:ADDRESSLINE|* *|REWARDS|*