Propostes eleccions 28A sobre ús del temps dels partits polítics

100 anys de la vaga de la Canadenca, l’origen de la jornada laboral de 8 hores

La vaga va tenir com a resultat que Espanya fos el segon país del món a instaurar la jornada laboral de vuit hores 

Avui fa 100 anys del decret publicat pel govern espanyol que fixava com a màxima la jornada laboral de 8 hores i reconeixia els sindicats amb capacitat per a la negociació. Aquesta mesura, la més important del segle passat pel que fa als drets de les persones treballadores i la lluita de classes, anava precedida d’una vaga que va durar 44 dies, va provocar la paralització total de la ciutat de Barcelona i del 70% del territori català i va suposar la detenció de fins a 3.000 persones treballadores i l’assassinat de sindicalistes. La tensió als carrers va ser màxima, arribant a declarar-se l’estat de guerra, i produint-se la sortida de les tropes de les casernes i l’ocupació dels principals carrers de Barcelona.

L’origen de la vaga

El detonant de l’anomenada “Vaga de la Canadenca” es va produir a finals del mes de gener de 1919 a la principal empresa productora de l’electricitat de Catalunya, Riegos y Fuerzas del Ebro SA (l’anterior a FECSA), coneguda com “La Canadenca”, quan l'empresa va canviar les condicions de treball del personal de facturació, que suposava una disminució dels sous. Els treballadors van demanar l'assessorament i suport del Sindicat Únic d'Aigua, Gas i Electricitat de la CNT (el seu líder era Salvador Seguí, “el Noi del Sucre”). Davant d’això, l’empresa va reaccionar acomiadant 8 dels treballadors afectats. La resposta de la resta del personal de facturació als acomiadaments fou una declaració de vaga de braços caiguts el 5 de febrer, amb la rèplica per part de l’empresa de l’acomiadament de 140 persones treballadores més.

Com a resultat, la protesta local que havia començat a La Canadenca acabaria convertint-se en una vaga general que paralitzaria una bona part de Catalunya i tota Barcelona, que a més quedaria sense transport: s'hi van afegir els treballadors dels trens i dels tramvies, i els de les empreses de l'aigua, el gas i l'electricitat i també els de les empreses del sector tèxtil.

Durant aquest 44 dies de vaga, dues dates van ser claus per a desencallar la situació: el 15 de març, i durant dos dies després, es reunien els representants dels treballadors i els propietaris de La Canadenca. El 21 de març, tenint al capdavant a Salvador Seguí, el Noi del Sucre, es va celebrar un històric míting a la plaça de les Arenes per a acceptar l’acord i tornar a la feina. El suport va ser unànime.

Finalment, 3 d’abril el govern espanyol, tenint al capdavant com a president a Álvaro Figueroa i Torres (el "comte de Romanones"), publicava el decret que deixava en vuit hores la jornada laboral i reconeixia la capacitat de negociació dels sindicats, a més de la readmissió dels acomiadats i l’alliberament de quasi tots els presos. El 17 d'abril s’arribava a un acord que incloïa els següents punts: llibertat per als treballadors empresonats, readmissió dels vaguistes sense represàlies, pagament de la meitat de dies que havia durat la vaga i aplicació de la jornada de vuit hores.

El ajuntaments, imprescindibles per a impulsar la Reforma Horària i arribar a l’Objectiu 2025

La jornada “Els municipis: motor dels canvis en la Reforma Horària” ha mostrat les bones pràctiques de consistoris pioners en els Pactes del Temps Cinc ajuntaments catalans donant a conèixer les bones pràctiques de reforma horària als seus municipis i un d’Euskadi, el del municipi de Beasain, mostrant les accions i estratègies en nous usos del temps i conciliació que està impulsant. Això, sumat a la ponència del sociòleg francès Jean-Yves Boulin, ha estat el contingut principal de la jornada “Els municipis: motor dels canvis en la Reforma Horària”, que s’ha celebrat avui dijous al Palau de la Generalitat, i que ha comptat amb la participació de la consellera de la Presidència de la Generalitat, Meritxell Budó. A l’acte també hi han intervingut el director de l’Oficina per a la Reforma Horària del govern, Alexis Serra; el president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), Xavier Amor i el president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), David Saldoni. La jornada ha estat organitzada per la Xarxa de Ciutats i Pobles per la Reforma Horària, que fins fa poc estava gestionada per la iniciativa ciutadana Reforma Horària i que ara depèn de l’Oficina per a la Reforma Horària, del Departament de la presidència del Govern de la Generalitat.

Per la consellera de la presidència del govern, Meritxell Budó, “la reforma horària és un repte de país” que necessita del “recolzament i de l’impuls de tothom, especialment de les administracions públiques i molt concretament dels ajuntaments”. A més, segons la consellera: "Només construirem el millor país possible si impulsem una societat més integradora, més europea i que recolzi una redistribució dels rols de gènere", i “això passa -ha subratllat- per repensar els nostres horaris, si no la transformació dels rols de gènere a la nostra societat no és possible.” Jean-Yves Boulin, sociòleg francès i expert en matèria de polítiques locals d’ordenació horària, ha centrat la seva intervenció en els reptes i experiències de les polítiques locals del temps a França. Aitor Aldasoro, alcalde de Beasain (Euskadi), primer ajuntament laboratori en la conciliació responsable, ha destacat la necessitat que “no només canviïn les empreses per a aconseguir la conciliació sinó que també ho facin els centres educatius, les administracions i les famílies.” I ha subratllat: “Cal atraure bons exemples que funcionin a altres llocs i cal un canvi estructural i cultural que ens costarà, hem de ser-ne conscients i posar molt de la part nostra perquè es pugui fer.”

Quant a les experiències, cinc dels nou consistoris pioners en la Reforma Horària que hi han participat (Barcelona, Molins de Rei, Argentona, Premià de Mar, Prats de Lluçanès, Esplugues de Llobregat i Cardedeu) han inventariat un seguit de bones pràctiques dels últims anys que han tingut èxit als seus municipi. A més, han compartit les experiències en relació als pactes locals del temps. Algunes de les accions destacades pels ajuntaments participants a la Jornada han estat: la celebració de la Setmana dels Horaris a Esplugues de Llobregat el 2018, amb més de 170 empreses i entitats adherides a la Xarxa d’Empreses per la Reforma Horària; l’èxit de la reforma horària a Argentona; lajornada de Prats de Lluçanès essent la capital de la Reforma Horària en la restauració el 2016 o el Pacte del Temps i la Xarxa Nust (amb 150 empreses adherides) de l’Ajuntament de Barcelona. Durant les intervencions, Eudald Calvo, alcalde d’Argentona ha explica com el municipi és un dels casos on es van trobar amb una "facilitat extrema" per a impulsar el pacte per a la Reforma Horària. "I a més de ser-ne defensor, és un poble impulsor, sobretot entre el comerç, on un 72% dels compradors/es hi estan a favor", ha subratllat. En una pregunta del públic, en què s’ha demanat als ponents pels municipis que es declaren municipi turístic, com és el cas de Figueres, l’alcalde d’Argentona proposat: “Un municipi turístic el que hauria de fer és avançar els horaris per adaptar-se als turistes.” Isaac Peraire, alcalde d’un dels municipis més implicats en la reforma horària, Prats de Lluçanès, ha anunciat mesures passades i futures que s’estan concretant, com una prova pilot a l’institut de la vila, la incorporació del distintiu de reforma horària als comerços que apliquin horaris més humans, la creació d’una regidoria de reforma horària i usos del temps, i  l’adaptació dels horaris a les instal·lacions municipals.

Un altre dels alcaldes assistents, Miquel Àngel Méndez de Premià de Mar ha remarcat: “Tot i que al consistori tenim el suport de la Diputació per a fer la reforma horària al municipi a l'ensenyament, les associacions, l’administració i els serveis públics, entenem també que els canvis més grans han de venir de administració general." Álvaro Porro, comissionat  d'Economia  Social,  Desenvolupament  Local  i  Consum de l’Ajuntament de Barcelona ha enumerat alguns dels reptes del consistori barceloní, com són les millores del conveni, sortir del presentisme i apostar pel treball per objectius. A més, Porro ha admès que "hi ha un canvi molt gran a fer i encara estem molt lluny d'on voldríem estar però és continua treballant” i ha remarcat: “Les polítiques de temps i de reforma horària s'han de fer en un context polític, econòmic i social concret." A la cloenda de l’acte, el director de l’Oficina per a la Reforma Horària,Alexis Serra ha explicat: "La societat actual i les noves generacions ens està reclamant donar més valor al temps quotidià, i les administracions i ajuntaments hem d'aprofitar aquestes onades per a impulsar mesures en usos del temps i millors horaris." També ha demanat als partits polítics i coalicions electorals que es presenten a les eleccions municipals del 26 de maig que facin explícit el seu compromís amb el Pacte per a la Reforma Horària i l’Objectiu 2025. Xavier Amor, president de l'FMC, ha analitzant quins són els reptes de la reforma horària que incideixen en l’àmbit municipal i quines són les dificultats. A més, ha demanat: “La Reforma Horària ha de tenir com a baluard un gran pacte dels agents econòmics i socials i de tot el sector públic” i ha puntualitzat: “Es necessita temps per trenar aquests grans acords en els vessants multidisciplinars que la Reforma horària planteja (...) perquè sabem que tard o d’hora s’hauran d’encarar reformes legals.” Sobre les accions pioneres que s’han compartit a la jornada, Amor ha dit: “Són un mirall per als nostres municipis, perquè això ens obligui i perquè les reformes legals que vindran tinguin ja un context preparat per fer-les possibles.” David Saldoni, president de l'ACM s'ha compromès a impulsar la reforma horària, però fent-ho sense dictar "obligacions" concretes, ja que considera que podria generar desconfiances. També ha demanat la implicació de tothom per a dur a terme la reforma horària, i ha subratllat la necessitat que “des del món local això pugui passar i fluir.” Igualment, ha demanat l’impuls del Govern de la Generalitat. Cristina Sànchez-Miret, sociòloga i membre del CARH que ha conduït una de les taules de la jornada, ha demanat "un canvi de mentalitat en els usos del temps. Els joves ja venen amb aquest canvi perquè han patit la manca de temps i de conciliació dels seus pares", ha precisat. Més informació: Oficina per a la Reforma Horària, tel 935 545 034

28 març: Jornada “Els municipis: motor dels canvis en la Reforma Horària”

Jornada organitzada pel Departament de la Presidència del Govern de la Generalitat de Catalunya. 

Davant la decisió del Govern espanyol, la Reforma Horària demana afrontar el debat sobre el canvi d'hora en el marc europeu, sobretot amb França i el BENELUX

La Reforma Horària demanem que el debat sobre el canvi d'hora es pugui afrontar en el marc europeu, sobretot amb França i el BENELUX. La petició arriba davant la decisió del Govern espanyol de mantenir el canvi d'horari almenys fins a l'any 2021 (una data proposada per les autoritats europees per reprendre el tema) i que, a més, un estudi d'experts emès al govern espanyol recomani mantenir l'actual fus horari, que correspon al d'Alemanya. Aquest cap de setmana, canvi d'hora La matinada del diumenge 31 de març comença l'horari d'estiu i els rellotges s'avançaran una hora. Així, a les 02.00 hores passaran a ser les 03.00, de manera que el dia tindrà una hora menys, en compliment de la Directiva Europea que regeix el denominat canvi d'hora i que afecta tots els Estats de la Unió Europea.  Canviem l'hora dues vegades l'any. La pràctica d'endarrerir el rellotge una hora a l'hivern i avançar-lo en estiu es va generalitzar de manera desigual a partir de 1974, al produir-se la primera crisi del petroli en la resposta alguns països van decidir avançar els rellotges per poder aprofitar millor la llum del sol i, per tant, consumir menys electricitat en il·luminació. S'aplica com a directiva des de 1981 i ha estat renovada successivament cada quatre anys, segons recorda el Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme. Des de l'aprovació de la Novena Directiva, pel Parlament Europeu i Consell de la Unió, al gener de 2001, aquest canvi s'aplica amb caràcter indefinit. Aquesta Directiva està incorporada a l'ordenament jurídic espanyol per Reial decret 236/2002, d'1 de març. Des de la Iniciativa per a la Reforma Horària, pensem que quan la mesura es va implementar, encendre o apagar el llum una hora abans implicava un canvi significatiu en l'ús d'energia. Però avui dia, en què l'energia es fa servir en pràcticament tots els àmbits -aire condicionat, calefacció, equips de música i televisió, electrodomèstics, ordinadors- la diferència no és significativa. A més pensem que el cos humà triga molt més d'un dia a adaptar-se a les variacions horàries, el que es tradueix en molèsties, especialment en infants i gent gran. Aquesta mesura no s'ha de confondre amb altres qüestions que afecten a la Reforma Horària com:  La recuperació de les dues hores de desfassament horari en relació a la resta del món L'impuls d'una nova cultura del temps a les organtizacions a favor de models més eficients i més flexibles per atendre les noves complexitats socials  La recuperació del fus GMT en el marc d'una reordenació global europea

El Consell Assessor per a la Reforma Horària recomana l'horari d'hivern tot l'any  El Consell Assessor per a la Reforma Horària (CARH) dona suport a l'eliminació del canvi d'hora d'estiu i hivern i aposta per mantenir l'horari d'hivern tot l'any. Així ho anunciava un estudi encarregat al CARH pel govern de la Generalitat l'octubre del 2018 i que va fer públic la consellera de la Presidència Elsa Artadi. Al dictamen encarregat pel govern a causa de la possible decisió de les institucions europees de suprimir el canvi horari, els experts del CARH defensen la supressió del canvi horari perquè “té una afectació sobre les persones per alteracions de son” i recomanen el manteniment de l’horari d’hivern tot l’any. Així, segons el CARH l’horari d’hivern "és el que permet millor ajust als horaris més generals de la població, atenent sobretot als horaris escolars actuals." A més, amb l'horari d'hivern tot l'any, l’activitat de les persones és més ajustada a les hores de llum. Al haver més llum al matí pot ajudar a que les persones comencin abans la jornada laboral i la escolar. Els experts també assenyala estudis que mostren -en  general- un millor horari de son en l’horari d’hivern. Per contra, el Consell Assessor per a la Reforma Horària assenyalava que amb l'horari d'estiu "el principal problema seria la falta de llum al matí els mesos d’hivern, ja que a l’hivern no es faria clar fins a les 9:15h." Així, més llum al vespre i poca al matí, "pot produir més alteracions del son, més discrepància horària especialment en persones que ja de per si tenen el ritme de son endarrerit i privació de son." En nens i adolescents tenir l'horari d'estiu a l’hivern tampoc ajuda a sincronitzar als horaris escolars i afavoreix la tendència vespertina, amb la qual cosa pot disminuir el rendiment acadèmic. El rellotge circadiari modula totes les funcions de l’organisme al llarg del dia. Segons el dictamen, a nivell de la població en general, l’horari d’estiu pot provocar un increment de desajust circadiari.

Objectiu 2025: Amb tu hi som més a prop. Organitza accions a la 6a Setmana dels Horaris!

Del 3 al 7 de juny se celebra la 6a. Setmana dels Horaris. En un any clau en què celebrem 5 anys del naixement de la Iniciativa per a la Reforma Horària volem donar a conèixer fins on hem arribat, tenint l’horitzó de l’Objectiu 2025 com a fita. Les empreses, entitats i ajuntaments podeu organitzar activitats, conferències, tallers, proves pilot... per difondre els beneficis del Pacte per a la Reforma Horària i fer créixer la Xarxa de Ciutats i Pobles per la Reforma Horària. Escriviu a info@reformahoraria.cat i proposeu un acte, us ajudarem a organitzar-lo i fer-ne difusió!

Més informació: Cristina González (per correu electrònic a cristinagonzalez@reformahoraria.cat o bé trucant al 661 161 081)

La Reforma Horària signa un protocol amb la Generalitat i les entitats municipalistes per impulsar uns horaris més saludables a Catalunya a través de les ciutats i pobles

Amb l’acord, la reforma horària fa un pas més com a política pública a Catalunya a través de l’Oficina per a la Reforma Horària 

La Iniciativa per a la Reforma Horària ha signat aquesta setmana un protocol amb la Generalitat de Catalunya i les entitats municipalistes per a transferir-los la gestió i el coneixement generat al llarg d’aquests darrers 5 anys en relació a l’impuls de la política pública de la reforma horària als municipis, i per extensió al territori, mitjançant la “Xarxa de Ciutats i Pobles per a la Reforma Horària”.

   

L’objectiu d’aquest document és promoure la racionalització dels horaris a Catalunya a través de les ciutats i pobles, com a elements que poden accelerar el canvi cap a uns horaris més saludables i equiparables al conjunt de països de la Unió Europea. A la signatura de dilluns passat, hi ha assistit la representant de la Reforma Horària, Assumpta Baig; el govern a través del Departament de la Presidència; el president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), David Saldoni i el vicepresident de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), Josep Salom.

La transferència de la gestió d’aquesta Xarxa de Ciutats i Pobles per la Reforma Horària, que fins ara havia dinamitzat la Reforma Horària aconseguint l’adhesió de més de 150 municipis, serà una política pública que impulsarà l’Oficina per a la Reforma Horària del govern i permetrà que les accions de transformació cap a uns horaris més saludables puguin arribar a tots els municipis del territori. 

Amb la rúbrica del protocol, que s’estén fins a finals del 2019 i es pot prorrogar dos anys més, les parts signatàries es comprometen a concretar totes aquelles accions derivades del Pacte per la Reforma Horària en relació als municipis i fer-ne seguiment a través d’una comissió. 

En el marc d’aquestes consideracions, l’objectiu de la Iniciativa, que ja ha conclòs els seus treballs, és de transferir a la Generalitat el coneixement i processos generats al llarg dels darrers anys per tal de desplegar el Pacte per a la Reforma Horària i arribar així a l’Objectiu 2025.