Benvolgut/da,
Com sabeu, Catalunya s’organitza en uns horaris que
corresponen a l’època de la societat industrial, agreujats per transformacions
sobre l’organització social del temps patides pel creixement econòmic durant el
franquisme. Aquesta situació deriva en seriosos obstacles per a la
competitivitat i la producció empresarial, en el augment de riscos psicosocials
de les persones treballadores, el manteniment de la desigualtat de les dones, els
problemes de salut derivats de la manca del son en adults i infants, la manca
de temps personal i en una disminució del benestar de la societat en general.
A Europa fa algunes dècades que va començar la
substitució del model horari tradicional per un altre adaptat a les necessitats
d’igualtat i productivitat de la ciutadania, i diversos estudis de l’Eurostat
mostren que estan avançant en el bon camí, tot i que hi ha diferències entre
països segons els models adaptats. Al nostre país el debat tot just s’inicia fa
uns anys i ara emergeix en un context de crisi en el que cal trobar fórmules
d’optimització dels recursos escassos. En aquest context és en el que la
Iniciativa per a la Reforma Horària impulsa uns horaris sostenibles i
beneficiosos per a les institucions, les empreses i la ciutadania. Cal, en
definitiva, passar d’uns horaris propis de l’era industrial a uns que s’adaptin
a les necessitats de la nova societat del coneixement.
El Parlament –amb el suport de tots els grups- i el
Govern de la Generalitat de Catalunya donen suport a la Iniciativa a partir de
diferents mesures que s’encaminen a impulsar
una reforma d’horaris per adaptar-se als que funcionen a Europa i, en
general, arreu del món. Ens cal però cercar complicitats més enllà de les
nostres fronteres, afortunadament la Globalització és un element favorable i
accelerador de la nostra proposta.
Em plau doncs transmetre, en nom del Grup Motor que
impulsa la Iniciativa per a la Reforma Horària les següents qüestions:
1. Seria possible obrir el debat sobre la Directiva Europea 2000/84, aprovada pel Parlament
Europeu i Consell de la Unió, el 19 de gener de 2001, per tal que s’apliqués amb
caràcter indefinit? Ens consta que la CDU de la cancellera Angela Merkel ho portava
al programa electoral a les darreres eleccions alemanyes.
2. Com es podria generar un debat sobre la conveniència o
no de reordenar l’espai horari europeu entre els països de la Unió
(especialment Espanya, França, Bèlgica, Luxemburg i Holanda, que no es troben
en el fus horari corresponent segons la proposta de la Conferència Mundial del
Meridià de 1884?
3. Com es podria ajudar des de les institucions europees
a Catalunya i Espanya a recuperar les dues hores de desfasament que provocà el
‘desarrollismo’ dels anys seixanta a partir dels fenòmens de la pluriocupació i
les hores extres; i que té i unes conseqüències desastroses principalment en la
salut de les persones, en la competitivitat de les organitzacions i en la
cohesió i l’equitat?
4. En quina situació es troba el procés de revisió de la Directiva
del Temps de Treball iniciat el 2014? I el que és més rellevant, de quina
manera podria contribuir a corregir i millorar els temps de treball inexistent
arreu del món a Catalunya i Espanya des de fa unes dècades?
Tot desitjant rebre resposta en nom del Grup motor[1] sobre
aquestes qüestions. Li fem saber que es pot consultar tota la nostra activitat
a la web www.reformahoraria.cat.
Cordialment,
Fabian Mohedano
Promotor
[1] Javier
Albares, metge (Clínica del Son
Estivill), Assumpta Baig, mestra
(Associació Salut i Família), Sara Berbel, psicòloga social i experta en
polítiques de gènere, Trinitat Cambras, professora (Universitat de
Barcelona), Salvador Cardús, professor (Universitat Autònoma
de Barcelona), Lluís Casado,
consultor (Grupo Mediterráneo Consultores), Núria Chinchilla,
professora (IESE Business School), Anna
Ginés, professora (Universitat
Pompeu Fabra) Josep Ginesta,
treballòleg (Grupo Empresarial Ribé Salat), Elvira Méndez, directora
general (Associació Salut i Família), Jordi
Ojeda, professor (Universitat de
Barcelona), Mercè Otero, professora jubilada (Ca la
Dona), Jordi Pigem, filòsof i escriptor, Cristina
Sánchez, professora (Universitat de
Girona), Esther Sánchez, professora (Universitat Ramon Llull-ESADE), Elena Sintes, sociòloga (Fundació Bofill/Ajuntament de Barcelona).