Aquest diumenge torna el canvi d'hora, que deixarà de fer-se el 2021

Aquest diumenge 27 d'octubre finalitza l'horari d'estiu. A a les 03.00 hores s'endarreriran els rellotges i de nou tornaran a marcar les 02.00 hores, recuperant així l'horari d'hivern, d'acord amb la Directiva Europea del Canvi de hora que s'aplica a tots els estats de la UE. El passat dimarts 26 de març, el Parlament Europeu va demanar als països de la Unió Europea que posessin fi al canvi d'hora a partir de 2021, permetent a cada país triar quin horari mantenir, el d'hivern o el d'estiu. El text, recolzat per 410 vots a favor, 197 en contra i 51 abstencions, basa aquesta petició en una consulta pública que va revelar un ampli suport ciutadà a la idea, i argumenta que s'ha comprovat que aquesta pràctica no comporta un estalvi energètic. Els països europeus tenen de termini fins l’abril de 2020 per decidir si es queden amb l’horari d’estiu o el d’hivern. Si escullen la primera opció, l’últim canvi d’hora serà el març de 2021 i, si opten per l’horari d’hivern, l’últim canvi d’hora serà l’octubre de 2021. Des de fa uns mesos, des de la Reforma Horària i la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society demanem que el debat sobre el canvi d'hora es pugui afrontar en el marc europeu, sobretot amb França i el BENELUX. La petició va arribar davant la decisió d'ara fa uns mesos del Govern espanyol de mantenir el canvi d'horari almenys fins a l'any 2021 (una data proposada per les autoritats europees per reprendre el tema) i que, a més, un estudi d'experts emès al govern espanyol recomani mantenir l'actual fus horari, que correspon al d'Alemanya.

El Consell Assessor per a la Reforma Horària recomana l'horari d'hivern tot l'any  El Consell Assessor per a la Reforma Horària (CARH) dona suport a l'eliminació del canvi d'hora d'estiu i hivern i aposta per mantenir l'horari d'hivern tot l'any. Així ho anunciava un estudi encarregat al CARH pel govern de la Generalitat l'octubre del 2018 i que va fer públic la llavors consellera de la Presidència Elsa Artadi. Al dictamen encarregat pel govern a causa de la possible decisió de les institucions europees de suprimir el canvi horari, els experts del CARH defensaven la supressió del canvi horari perquè “té una afectació sobre les persones per alteracions de son” i recomanen el manteniment de l’horari d’hivern tot l’any. Així, segons el CARH l’horari d’hivern "és el que permet millor ajust als horaris més generals de la població, atenent sobretot als horaris escolars actuals." A més, amb l'horari d'hivern tot l'any, l’activitat de les persones és més ajustada a les hores de llum. Al haver més llum al matí pot ajudar a que les persones comencin abans la jornada laboral i la escolar. Els experts també assenyala estudis que mostren -en  general- un millor horari de son en l’horari d’hivern. Per contra, el Consell Assessor per a la Reforma Horària assenyalava que amb l'horari d'estiu "el principal problema seria la falta de llum al matí els mesos d’hivern, ja que a l’hivern no es faria clar fins a les 9:15h." Així, més llum al vespre i poca al matí, "pot produir més alteracions del son, més discrepància horària especialment en persones que ja de per si tenen el ritme de son endarrerit i privació de son." En nens i adolescents tenir l'horari d'estiu a l’hivern tampoc ajuda a sincronitzar als horaris escolars i afavoreix la tendència vespertina, amb la qual cosa pot disminuir el rendiment acadèmic. El rellotge circadiari modula totes les funcions de l’organisme al llarg del dia. Segons el dictamen, a nivell de la població en general, l’horari d’estiu pot provocar un increment de desajust circadiari. Per tant, com afirma Fabian Mohedano, impulsor de la Iniciativa per la Reforma Horària “mantenir l’horari d’hivern tot l’any ens portaria a tenir una societat més saludable”.

Membres del Consell Assessor per a la Reforma Horària, ara fa uns mesos, amb l'ex consellera Elsa Artadi.

Una reivindicació compartida amb altres organitzacions i experts a nivell europeu  Diferents organitzacions i centres de recerca europeus especialitzades amb polítiques del temps, especialment basades a França i a Benelux, també s’han posicionat en els darrers mesos a favor de mantenir l’horari d’hivern durant tot l’any, com per exemple la xarxa d’organitzacions que promou la fi del “Daylight Saving Time (DST)”. Des de la Reforma Horària estem començant a crear xarxa amb aquestes organitzacions, ja que creiem que a través de la cooperació i el treball en xarxa serà la manera més efectiva de poder incidir a escala local i europea per assegurar aquesta reivindicació i treballar per unes polítiques per un ús del temps més saludables i aconseguir un lloc a l’agenda política europea i local.  Els orígens del canvi d'hora  Canviem l'hora dues vegades l'any. La pràctica d'endarrerir el rellotge una hora a l'hivern i avançar-lo en estiu es va generalitzar de manera desigual a partir de 1974, al produir-se la primera crisi del petroli en la resposta alguns països van decidir avançar els rellotges per poder aprofitar millor la llum del sol i, per tant, consumir menys electricitat en il·luminació. S'aplica com a directiva des de 1981 i ha estat renovada successivament cada quatre anys, segons recorda el Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme. Des de l'aprovació de la Novena Directiva, pel Parlament Europeu i Consell de la Unió, al gener de 2001, aquest canvi s'aplica amb caràcter indefinit. Aquesta Directiva està incorporada a l'ordenament jurídic espanyol per Reial decret 236/2002, d'1 de març. Des de la Iniciativa per a la Reforma Horària, pensem que quan la mesura es va implementar, encendre o apagar el llum una hora abans implicava un canvi significatiu en l'ús d'energia. Però avui dia, en què l'energia es fa servir en pràcticament tots els àmbits -aire condicionat, calefacció, equips de música i televisió, electrodomèstics, ordinadors- la diferència no és significativa. A més pensem que el cos humà triga molt més d'un dia a adaptar-se a les variacions horàries, el que es tradueix en molèsties, especialment en infants i gent gran. Aquesta mesura no s'ha de confondre amb altres qüestions que afecten a la Reforma Horària com:  La recuperació de les dues hores de desfassament horari en relació a la resta del món L'impuls d'una nova cultura del temps a les organtizacions a favor de models més eficients i més flexibles per atendre les noves complexitats socials  La recuperació del fus GMT en el marc d'una reordenació global europea