La iniciativa de recerca neix de les accions consensuades fruit del Pacte per a la Reforma Horària
La Secretaria General de l’Esport i de l’Activitat Física (SGEAF) i la
Diputació de Barcelona han presentat avui al Museu i Centre d’Estudis de
l’Esport Dr. Melcior Colet, de Barcelona, els estudis sobre la reforma horària
i pràctica esportiva sobre municipis i entitats del país, en el marc del Pacte
per a la Reforma Horària, impulsat per la Generalitat de Catalunya.
L’estudi presentat constata dades prou conegudes però
que fins ara no s’havien avaluat amb profunditat: que la pràctica
esportiva d’adults i adolescents es realitza majoritàriament en hores molt
tardanes, allargant-se en ocasions fins a més enllà de les deu i les onze de la
nit. Les causes principals dels horaris majoritaris d’aquestes franges d’edat
són els horaris de les escoles i instituts i els horaris laborals.
Font imatge: Secretaria General de l’Esport i de l'Activitat Física
Entre les principals conclusions dels treballs destaca el fet que les
tardes dels dies laborables (de 17h a 20h) es produeix un ús intens de les
instal·lacions, així com els dissabtes del cap de setmana, tot i que amb
diferències entre comarques. Es confirma també que els adolescents tenen
dèficit de son al realitzar esport en hores massa tardanes i que els horaris dels
centres educatius i laborals no faciliten la pràctica esportiva en unes franges
més saludables.
L’acte ha
comptat amb la intervenció del director del Consell Català de l’Esport, Antoni
Reig; el coordinador d’Esports de la Diputació de Barcelona, Daniel Laga, i el
director de l'Oficina per a la Reforma Horària de la Generalitat de Catalunya,
Alexis Serra. També hi han participat els consultors que han exposat les
principals conclusions dels estudis, Alberto Abella i Xavier Peralta, i el doctor
Javier Albares, membre del Consell Assessor per a la Reforma Horària, que ha
exposat la relació entre pràctica esportiva, salut i horaris.
Algunes de les
propostes de l’estudi insten les autoritats competents en matèria d’educació a
la reorganització dels horaris lectius per tal d’incrementar una franja horària
més saludable per a la pràctica esportiva i es proposa una campanya de
sensibilització a les entitats esportives i a les famílies per limitar el
nombre d’hores d’entrenament (tant en durada com en sessions), apostar per unes
polítiques públiques que integrin l’esport en la vida quotidiana, i fomentar,
especialment per als infants, una concepció de l’esport més formativa i no tant
competitiva.
A nivell local,
es demana als Ajuntaments evitar la saturació dels pavellons i optar per pistes
alternatives, mentre que, pel que fa al paper de l’entrenador, es demana formar
i capacitar-lo en hàbits saludables i en l’àmbit formatiu, més enllà del
tècnic, i professionalitzar la seva figura per tal que no depengui del seu
horari laboral de forma que es puguin avançar els horaris d’entrenament,
pensant sobretot en els joves.
Quant a les
infraestructures, l’estudi planteja incorporar en l’actualització dels plans
locals d’equipaments i instal·lacions esportives la perspectiva de la reforma
horària a l’hora de planificar i formular indicadors de millora; habilitar
altres espais existents als municipis i ciutats, com ara les escoles, i promoure
també l’esport popular. Finalment, en les comarques amb dispersió poblacional,
s’insta a compartir espais i optimitzar el seu ús, a racionalitzar els seus
horaris i a millorar la mobilitat en els desplaçaments.
Les oportunitats de millora que es plantegen arran dels estudis per assolir
uns horaris més racionals, un cop vistes les diferents dificultats i
casuístiques, es diferencien segons cinc blocs temàtics: estratègia de país,
política esportiva local, l’entrenador com a figura clau, infraestructures i
comarques amb dispersió poblacional.
Horaris, son i esport, una correlació de forces
Javier Albares, metge especialista en medicina del son i membre del Consell
Assessor per a la Reforma Horària ha subratllat com la salut i la reforma
horària “estan directament relacionades. Dins de la reforma horària ens importa
molt la salut i el ritmes biològics que determinen la nostra salut”, ha
dit.
Sobre dades de pràctica esportiva, Albares ha subratllat que “no hi ha
dades de cap lloc del món excepte un estudi del 2013 a EEUU.” I ha
destacat: “L’exercici és bo pel son, es
dorm millor fent esport. A la nit dormim menys hores de les que necessitem,
anem molt curts de son, hauríem de dormir 7-8 hores els adults i una part de la
culpa és dels actuals horaris.” Quant als beneficis de l’esport, per Albares
l’esport “és bo per la qualitat del son, per la quantitat, i per reduir el
nombre de vegades que ens despertem”.
Segons Javier Albares, la pràctica
esportiva ha de ser diària, d’entre 30, 40 minuts o una hora al dia. I tot i
que hi ha uns millor horaris per a practicar-lo, per Albares “l’esport és bo a
qualsevol hora del dia, és millor fer-lo encara que sigui a última hora que no
fer-lo.” Els beneficis més immediats de l’esport, “que ha d’anar de la mà
d’unes correctes hores de son”, ha subratllat Javier Albares, serien: l’augment
del temps total del son, la rebaixa de la somnolència diürna, de l’obesitat, la
depressió, la diabetis i els riscos cardiovasculars. Sobre els horaris dels
adolescents, el metge especialista en medicina del son ha sentenciat: “Un
adolescent necessita dormir 9 hores perquè es formi el seu cervell. Un adolescent
que dorm 7 hores té la meitat de capacitat matemàtica que un adolescent que en
dorm 9 hores.”
