5 de juny 2019

Un nou estudi demostra que la pràctica esportiva es desenvolupa en una franja horaria tardana, el que no permet un temps de descans saludable, especialment en el cas d’adolescents


La iniciativa de recerca neix de les accions consensuades fruit del Pacte per a la Reforma Horària

La Secretaria General de l’Esport i de l’Activitat Física (SGEAF) i la Diputació de Barcelona han presentat avui al Museu i Centre d’Estudis de l’Esport Dr. Melcior Colet, de Barcelona, els estudis sobre la reforma horària i pràctica esportiva sobre municipis i entitats del país, en el marc del Pacte per a la Reforma Horària, impulsat per la Generalitat de Catalunya. 

L’estudi presentat constata dades prou conegudes però que fins ara no s’havien avaluat amb profunditat: que la pràctica esportiva d’adults i adolescents es realitza majoritàriament en hores molt tardanes, allargant-se en ocasions fins a més enllà de les deu i les onze de la nit. Les causes principals dels horaris majoritaris d’aquestes franges d’edat són els horaris de les escoles i instituts i els horaris laborals.

 

Font imatge: Secretaria General de l’Esport i de l'Activitat Física


Entre les principals conclusions dels treballs destaca el fet que les tardes dels dies laborables (de 17h a 20h) es produeix un ús intens de les instal·lacions, així com els dissabtes del cap de setmana, tot i que amb diferències entre comarques. Es confirma també que els adolescents tenen dèficit de son al realitzar esport en hores massa tardanes i que els horaris dels centres educatius i laborals no faciliten la pràctica esportiva en unes franges més saludables.

L’acte ha comptat amb la intervenció del director del Consell Català de l’Esport, Antoni Reig; el coordinador d’Esports de la Diputació de Barcelona, Daniel Laga, i el director de l'Oficina per a la Reforma Horària de la Generalitat de Catalunya, Alexis Serra. També hi han participat els consultors que han exposat les principals conclusions dels estudis, Alberto Abella i Xavier Peralta, i el doctor Javier Albares, membre del Consell Assessor per a la Reforma Horària, que ha exposat la relació entre pràctica esportiva, salut i horaris.  

Algunes de les propostes de l’estudi insten les autoritats competents en matèria d’educació a la reorganització dels horaris lectius per tal d’incrementar una franja horària més saludable per a la pràctica esportiva i es proposa una campanya de sensibilització a les entitats esportives i a les famílies per limitar el nombre d’hores d’entrenament (tant en durada com en sessions), apostar per unes polítiques públiques que integrin l’esport en la vida quotidiana, i fomentar, especialment per als infants, una concepció de l’esport més formativa i no tant competitiva.

A nivell local, es demana als Ajuntaments evitar la saturació dels pavellons i optar per pistes alternatives, mentre que, pel que fa al paper de l’entrenador, es demana formar i capacitar-lo en hàbits saludables i en l’àmbit formatiu, més enllà del tècnic, i professionalitzar la seva figura per tal que no depengui del seu horari laboral de forma que es puguin avançar els horaris d’entrenament, pensant sobretot en els joves.

Quant a les infraestructures, l’estudi planteja incorporar en l’actualització dels plans locals d’equipaments i instal·lacions esportives la perspectiva de la reforma horària a l’hora de planificar i formular indicadors de millora; habilitar altres espais existents als municipis i ciutats, com ara les escoles, i promoure també l’esport popular. Finalment, en les comarques amb dispersió poblacional, s’insta a compartir espais i optimitzar el seu ús, a racionalitzar els seus horaris i a millorar la mobilitat en els desplaçaments.

Les oportunitats de millora que es plantegen arran dels estudis per assolir uns horaris més racionals, un cop vistes les diferents dificultats i casuístiques, es diferencien segons cinc blocs temàtics: estratègia de país, política esportiva local, l’entrenador com a figura clau, infraestructures i comarques amb dispersió poblacional.

Horaris, son i esport, una correlació de forces

Javier Albares, metge especialista en medicina del son i membre del Consell Assessor per a la Reforma Horària ha subratllat com la salut i la reforma horària “estan directament relacionades. Dins de la reforma horària ens importa molt la salut i el ritmes biològics que determinen la nostra salut”, ha dit. 

Sobre dades de pràctica esportiva, Albares ha subratllat que “no hi ha dades de cap lloc del món excepte un estudi del 2013 a EEUU.” I ha destacat:  “L’exercici és bo pel son, es dorm millor fent esport. A la nit dormim menys hores de les que necessitem, anem molt curts de son, hauríem de dormir 7-8 hores els adults i una part de la culpa és dels actuals horaris.” Quant als beneficis de l’esport, per Albares l’esport “és bo per la qualitat del son, per la quantitat, i per reduir el nombre de vegades que ens despertem”. 

Segons Javier Albares, la pràctica esportiva ha de ser diària, d’entre 30, 40 minuts o una hora al dia. I tot i que hi ha uns millor horaris per a practicar-lo, per Albares “l’esport és bo a qualsevol hora del dia, és millor fer-lo encara que sigui a última hora que no fer-lo.” Els beneficis més immediats de l’esport, “que ha d’anar de la mà d’unes correctes hores de son”, ha subratllat Javier Albares, serien: l’augment del temps total del son, la rebaixa de la somnolència diürna, de l’obesitat, la depressió, la diabetis i els riscos cardiovasculars. Sobre els horaris dels adolescents, el metge especialista en medicina del son ha sentenciat: “Un adolescent necessita dormir 9 hores perquè es formi el seu cervell. Un adolescent que dorm 7 hores té la meitat de capacitat matemàtica que un adolescent que en dorm 9 hores.”