Al debat, emmarcat en la 6a Setmana dels Horaris i que s’ha celebrat a l’Associació de Mestres Rosa Sensat (Barcelona) hi han participat 11 persones de diferents àmbits de l’educació, com la Fundació Bofill, la FAPAES, l’Associació de Mestres Rosa Sensat, la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (FMRPC), un director i una directora d’instituts i 3 alumnes de l’Institut Jaume Balmes de l’Eixample de Barcelona. A més, hi han intervingut el president de la Comissió de Participació del Consell Escolar Municipal de l’Eixample Jordi Mayné i la secretaria general d'Educació del Departament d’Educació, Núria Cuenca.
Les mesures que defensa el Pacte per a la Reforma Horària a l’educació són les següents:
– Protecció de la franja horària de 8 a 16 hores com a horari lectiu en els ensenyaments universal i obligatori.
– Acomodació de la jornada escolar, especialment del temps destinat a l’àpat del migdia, a la franja horària més saludable possible.
– Avançament dels horaris de l’activitat extraescolar, amb l’objectiu de respectar el temps de convivència familiar de tarda i vespre i el temps de descans.
Ricard López Muñoz, director de l'Escola Barnola d'Avinyó ha defensat les mesures de Reforma Horària i ha explicat l’adequació del centre el proper curs a institut escola, amb uns horaris compactats de 8:30 a 16h a secundària i amb 3 franges (de 8:30 a 10:30; d’11 a 13 i de 14 a 16 amb dinar de 13 a 14h amb mitja hora de pati de 10:30 a 11h).
Des de la Comissió de Participació de l’Eixample Jordi Mayné ha preguntat: “Per què el nen a primària pot menjar a la 1 i en canvi quan passa als horaris de la ESO canvia radicalment els seus hàbits? Quant a les mesures per a aplicar la reforma horària als instituts, Mayné ha destacat la necessitat que hi hagi “un total compromís de tota la comunitat educativa, des de l’administració, passant pels pares, professors, directors i alumnes.” També ha parlat de la necessitat d’apostar per l’institut escola, “una peça fonamental.”
Precisament Núria Cuenca, de la secretaria general d'Educació del Departament d’Educació de la Generalitat ha explicat com “totes les polítiques que intentem implementar i posar en marxa des del Departament sempre les pensem des del punt de vista de l’alumne, en relació als beneficis i a l’impacte que té sobre ells.”
“El plantejament que es fa des de la racionalització dels horaris té un benefici molt substancial en relació als alumnes, tant en la millora dels hàbits saludables com pel seu rendiment acadèmic i per la cohesió social”, ha dit. Respecte de la mesura que permeti que l’alumnat pugui fer l’àpat al centre tenint un espai de menjador, Cuenca ha defensat que amb això “es pot garantir que poden tenir assegurat almenys un àpat al dia i això forma part també de garantir la cohesió social i l’equitat en el sistema i en la nostra societat.” També ha anunciat l’impuls dels instituts escola, que garanteix aquest pas de la primària a la secundària i que hi hagi un únic projecte educatiu que sigui correlatiu i que es mantingui en el temps.
Alguns dels problemes amb els que es troba el Departament a l’hora d’aplicar la racionalització dels horaris i l’adequació d’un espai de menjador als centres de secundària que s’han posat sobre la taula són: que hi ha diferents horaris i diferents interessos, la comunitat educativa és molt àmplia i els interessos s’han de fer coincidir; que els centres institut escola, a més de dir-se així en la teoria ho han d’aplicar en la pràctica i els recursos dels que es disposen per tal que tots els centres disposin d’un espai de menjador. Un aspecte central i bàsic per a generalitzar els instituts escola és, segons Cuenca, “que el claustre es cregui el projecte i el vulgui tirar endavant.”
Mireia Martínez, directora de l'institut Jaume Balmes ha defensat la jornada continuada del seu centre destacant que va ser una proposta de les famílies i apuntant la inviabilitat de l’institut per a tenir un espai de menjador i de poder aconseguir que els 800 alumnes dinin en una hora. Per Martínez, “més que l’horari és més important que els àpats siguin saludables.”
Per part de Rosa Sensat, la seva presidenta Francina Martí ha demanat com des dels centres “a l’hora d’elaborar els horaris s’hauria de tenir com a criteri posar els alumnes i les activitats d’aprenentatge com a objectiu.” I ha subratllat que quan es parli d’horaris “s’ha de parlar també en funció de l’organització del currículum i de l’organització de les activitats.” Com a conclusió, per Francina Martí “la reforma dels horaris és una bona oportunitat per replantejar el focus, que seria l’alumnat i les directives d’aprenentatge, i pel canvi metodològic que afavoreixi que l’aprenentatge curricular sigui més eficient.”
Pilar Gargallo, presidenta de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (FMRPC), ha destacat el canvi dels horaris centrat en la salut dels adolescents i infants “però també en l’equitat del sistema, en reduir la segregació i les desigualtats educatives que provoca el tema dels horaris, que és un dels puntals clau.”
Quant als instituts escola, Gargallo ha subratllat la importància del municipi “i més en una jornada a temps complert on tot el que educa s’ha d’articular al voltant d’un horari i el paper de l’escola s’ha de poder articular.” Per l’FMRPC: “El tema clau és el territori, no podem tenir dinant a adolescents a segons quines hores i les zones rurals s’han de contemplar.”
Des de la FAPAES (Federació de Pares i Mares d’Alumnes d’Estudis Sufragats amb Fons Públics No Universitaris de Catalunya, Lluís Vila ha enumerat quatre reflexions importants: la dificultat en la conciliació familiar amb la jornada compactada als instituts “amb alumnat que acaba a les 15h l’institut, va cap a casa, no arriba ningú fins a les 19h i tenen una franja en què no saps ben bé què està fent aquest alumne, ni si ha menjat bé o no”; la diversitat d’instituts al territori on a zones rurals “els alumnes triguen una hora i mitja a anar a l’institut i una altra hora i mitja en tornar, cosa que comporta que per aquests alumnes fer extraescolars els suposi un desplaçament i al final tenen menys opcions de fer-ne”; el temps dels àpats i el tema del son en els adolescents. Per Lluís Vila: “Hi ha instituts que no tenen espai perquè l’espai s’ha reconvertit i estan donant un altre ús a aquell menjador: això és molt difícil de revertir i el fet de donar un menjador a l’ús és una inversió que el departament no podrà fer.” Per tant, la FAPAES proposa buscar alternatives.
Quant al descans dels i les joves per Vila “és molt important tant la qualitat dels son com la qualitat dels descansos i els esbarjos al centre i les activitats extraescolars.” Sobre això, Vila a criticat els horaris d’algunes extraescolars que són “inacceptables, amb nanos que pleguen a les 10 de la nit d’entrenar del futbol.”
Sobre les accions sobre hàbits saludables i els beneficis de la Reforma Horària, des de la FAPAES proposen: conscienciar les famílies en hàbits saludables i sobre els beneficis de la reforma horària amb una campanya amb el Departament de Salut per explicar els beneficis d’una alimentació saludable; elaborar una guia molt completa
per donar pautes a les famílies que faran servir carmanyola de com preparar-la i com conservar-la i, finalment, intentar conscienciar les famílies de la cultura del son, i aconseguir que els alumnes vagin a dormir amb la ment en repòs, reduint l’ús de les pantalles.
Elena Sintes, cap de projectes de la Fundació Bofill i membre del Consell Assessor per a la Reforma Horària ha parlat dels horaris al sistema educatiu. “Tenim un model horari inèdit, amb dos models que no tenen res a veure amb el nostre entorn: el de primària amb un migdia molt llarg (és el més llarg del nostre entorn) i un model sense pausa (a secundària pública). En cap país del món hi ha aquest doble model”, ha subratllat Sintes. “A secundària comporta un endarreriment de l’hora de dinar i en un horari inusual a l’entorn europeu, a cap altre país es dina a partir de les 14.30h o les 15h”, ha destacat.
Elena Sintes ha posat sobre la taula les propostes de l’informe de 2014 de la UNESCO “Repensar l’educació” com a pilars a l’educació del segle XXI: buscar solucions organitzatives i educatives que completin la feina dels professionals de l’educació o dels docents amb altres professionals, creant entorns d’aprenentatge; introduir una certa flexibilitat, altres professionals i altres aprenentatges a dins del que és l’horari lectiu i trencar les rigideses amb què estem ara; centrar els horaris en l’interès superior de l’alumne i que els horaris estiguin al servei de l’aprenentatge i la integració de l’horari lectiu, l’extralectiu i els temps de pausa per als àpats.
Per Sintes, cal separar l’horari de l’Infant, del mestre i del centre i també que hi hagi la implicació de diferents professionals i agents.
Des de la Fundació Bofill també s’ha recordat com els actuals horaris tenen conseqüències negatives en la salut: “El 70% dels adolescents de la ciutat de Barcelona no estan dormint les hores adequades. En nens menors de 12 anys és un 40%. Això és una malaltia per la societat i és un problema de salut pública molt gran i té conseqüències en el desenvolupament i en el rendiment educatiu molt rellevants.”
Altres propostes d’Elena Sintes són “apostar perquè no necessàriament a tot arreu hi hagi el mateix horari i que pugui d’estar adaptat a les circumstàncies de cada territori, a les característiques socials i econòmiques”. Plantejat això últim amb dos condicionants. Primer, amb una sèrie de garanties que s’han de complir sí o sí: salut, equitat, qualitat educativa. I, segon, mirar que no hi hagi diferències dins d’un mateix territori “perquè no hi hagi competències entre centres pel tema de l’horari, com ara ho tenim entre la pública i la concertada per tal que la diferència horària no sigui un element més de segregació”, ha proposat la Fundació Bofill.
Des de l’institut Jaume Balmes de l’Eixample, Inhi Choi Bae, estudiant de 2n Batxillerat ha intervingut per destacar que cal complir amb “certs requisits fonamentals i que a partir d’aquí cada centre faci el que li sigui més adient, adaptant-se al temps i a l’espai que té.” Sobre l’horari compactat del seu centre ha subratllat: “Pels alumnes és una de les coses que més es valora psicològicament, ja que estar més hores al centre et crea un estrès perquè no tens temps personal.” Si s’estableix estar més hores al centre, per l’alumna “repercutirà en el fet que tinguis menys hores de son perquè hauràs d’estudiar, fer les coses que vulguis i acabaràs més tard les extraescolars.” Amb tot, per Inhi Choi fins a la ESO “es podria acabar potser més tard i fins i tot incloure el dinar, però a Batxillerat no perquè es necessita un temps per estudiar, és incompatible acabar a les 16 o 17h havent dinat al centre i tenir les hores suficients per estudiar i preparar-te bé pels exàmens.” De fet, ha aclarit: “A batxillerat ja hi ha gent que deixa extraescolars i altres activitats per poder estudiar per la tarda.”