El Consell Assessor per a la Reforma Horària valora positivament la nova iniciativa internacional

Les coordinadores de la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society (BTUI), Marta Junqué i Ariadna Güell, van presentar el projecte i les properes fites de la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society al Consell Assessor per a la Reforma Horària (CARH) al gener. Durant la reunió del CARH, celebrada al Palau de la Generalitat amb el director de l’Oficina per a la Reforma Horària del Govern, Alexis Serra i presidida per la nova presidenta del CARH, Elvira Méndez, les representants de la BTUI van subratllar els objectius de la BCN Time Use Initiative for a Healthy Society, que segueix el llegat de la Iniciativa per a la Reforma Horària: ser un actor internacional de referència per a l’impuls de polítiques de benestar relacionades amb l'ús del temps. El CARH va valorar molt positivament la nova iniciativa internacional i va demanar continuar informat.

Elvira Méndez, nova presidenta del CARH; el director de l’Oficina per a la Reforma Horària del Govern, Alexis Serra i Esther Sànchez, anterior presidenta del CARH

Nova presidència del CARH

A la reunió també es va presentar Elvira Méndez, directora general de l’Associació Salut i Família i membre del Consell Assessor per a la Reforma Horària, com a nova presidenta del CARH. Méndez pren el relleu a Esther Sánchez com a segona presidenta del CARH (2016-2020), després que aquesta assumís el càrrec en substitució de Fabian Mohedano (2015-2016), promotor de la Iniciativa per a la Reforma Horària (2014-2018). El Consell Executiu del govern va acordar el nomenament d’Elvira Méndez el passat 26 de novembre del 2019. 

Com canvia l’ús del temps a causa de la COVID-19? Recopilació de les experiències de recerca més rellevants sobre el tema

Està clar que l’esclat de pandèmia COVID-19 està tenint un impacte enorme en la nostra vida diària d’una manera que no havíem experimentat mai; també ens està afectant específicament la nostra vida respecte al nostre ús del temps, ja que desenvolupem tota vida laboral i personal a casa en el marc d’un bloqueig massiu i de circumstàncies estressants o, si més no, incertes.

Per tant, l’ús del temps durant la crisi de la COVID-19 s’ha convertit en un fenomen de recerca important i s’han llançat diverses enquestes i investigacions arreu del món, moltes d’elles amb l’objectiu de captar els canvis més immediats provocats en la gestió del temps per part de la pandèmia, però també sobre com afecta el nostre benestar en general.

La Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society té la missió d’aglutinar la informació, les accions i les activitats de xarxes més rellevants relacionades amb les polítiques d’ús del temps tant a nivell local com internacional. Així doncs, atès el context pandèmic actual, ha recopilat la informació sobre les principals iniciatives de recerca relacionades amb les polítiques d’ús del temps i la crisi de la COVID-19.

Per començar, el grup de recerca de temps, cultura i societat TOR amb seu a la Vrije Universiteit de Brussel.les, ha llançat una enquesta per saber com el coronavirus afecta la vida diària, mentre que el CEAS UMayor (Centro de Economía y Políticas Sociales de la Universidad Mayor) de Santiago de Chile ha llançat una de semblant però només per habitants al país andí.

Només amb abast de l’Estat Espanyol, alguns investigadors de la Universidad Politécnica de Madrid han publicat un qüestionari sobre usos del temps durant el confinament. QUIT UAB (Centre d’Estudis Sociològics sobre la vida diària i el treball de la Universitat Autònoma de Barcelona) també té una enquesta pròpia per capturar com afecta el confinament a la distribució del temps i del treball a casa durant el confinament per la COVID19, només d’abast de l’àrea catalana.
La Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society espera que es posin en marxa moltes més diverses iniciatives al respecte i creu fermament que totes poden contribuir a obtenir informació rellevant per tal que aquesta crisi es converteixi també en una oportunitat per a obtenir més informació sobre els efectes d’un ús del temps diferent en el nostre benestar i en la consecució d’una societat més sana, independentment de les circumstàncies.

Per la seva banda, el CEO (Centre d’Estudis d’Opinió) de la Generalitat de Catalunya, amb l’assessorament de l’Oficina per a la Reforma Horària i l’Institut Català de les Dones, acaba de publicar una enquesta sobre l’ús del temps durant el confinament que pot ser resposta per la ciutadania de més de 15 anys resident a Catalunya.

Quant a l'estudi de l'efecte del bloqueig de coronavirus sobre el nostre rellotge corporal i el nostre ritme circadià, amb el suport de la Societat de Recerca sobre Ritmes Biològics, la Dra. Maria Korman (Universitat d’Ariel, Israel) i el professor Till Roenneberg (LMU Munich i Chronsulting, Alemanya) han creat un qüestionari online per saber quins són els canvis d’hàbits i comportaments i els seus efectes als ritmes biològics i la son. 

Més concretament sobre els efectes del bloqueig en el son dels infants, Gonzalo Pin, de la Clínica Quirón de València ha llançat una enquesta, només per a persones que viuen a Espanya, en el marc d'una investigació més àmplia que es portarà a terme sobre aquest tema. 

Pel que fa als efectes del bloqueig de la COVID19 en el benestar general, a nivell europeu, l'Eurofound (Fundació Europea per la millora de les condicions de vida i treball) ha llançat una ràpida enquesta per a averiguar els efectes de la pandèmia COVID-19 en la qualitat de vida i de treball de les persones per tal de captar els canvis i els impactes més immediats. En el marc d’un àmbit general similar per poder fer front als impactes de la pandèmia en el benestar de les persones, però també incloent el factor temps, des del centre What works Center for Wellbeing amb seu al Regne Unit, hi ha una convocatòria de recerques de col·laboració sobre els impactes de la pandèmia sobre el benestar i la vida diària. 

Sobre els efectes de la crisi causada per la pandèmia a l’educació, la Fundació Jaume Bofill, d’abast català, ha publicat una agenda de propostes per a l’educació davant la crisi COVID-19 que inclou algunes recomanacions sobre canvis d’horari a les escoles.

Canvis a la cultura de les organitzacions

Tanmateix, la investigació sobre els canvis d’usos del temps no només se centra en els impactes sobre els individus, empreses i organitzacions també estan experimentant grans canvis relacionats amb l’ús del temps, l’organització del treball, la gestió de recursos humans i el repte d’implementar el teletreball.

Les Escoles de Negocis de Londres i la de Harvard han llançat plegades una investigació sobre la manera com les noves tecnologies ajuden a fer més efectiu el treball en empreses i organitzacions i a adaptar-se a la nova situació, amb l’objectiu d’ajudar les organitzacions i la seva plantilla a cultivar una cultura laboral àgil, en el marc del que s’ha denominat “responsabilitat psicosocial”.

Per la seva banda, la consultoria In Time té l’objectiu d’ajudar les empreses a conèixer i millorar la situació de les persones del seu equip que aquests dies es troben fent teletreball a casa o simplement confinades, a través d’aquest qüestionari que es pot respondre tant en català com en castellà. 

Quant a l’Estat Espanyol, des de ARHOE-Comisión Nacional para la Racionalización de los Horarios Españoles, també han llançat una enquesta per a empreses per conèixer com s’estan adaptant a la situació actual pel que fa a la gestió del temps i l’organització del treball.

A nivell català, el  Pacte del Temps de l’Ajuntament de Barcelona ha obert una convocatòria per a reunir bones pràctiques d’empreses en matèria de teletreball i d’organització laboral durant la pandèmia. 

Per a més informació: https://www.timeuse.barcelona/ i @BcnTimeUse. 

Arrenca la construcció del Global Time Use Expert Lab

La Barcelona Time Use for a  Healthy Society vol esdevenir una plataforma per a la trobada i discussió entre persones provinents de diferents disciplines i activitats, per crear consensos al voltant de les polítiques del temps. Per avançar cap a aquest objectiu, s’ha creat un Expert Lab. Aquest espai de trobada d’investigadors, experts i activistes dels usos del temps potenciarà la discussió científica i política sobre usos del temps i guiarà futures línies de recerca.

Vídeo trobada de les co-coordinadores de la BTUI, Ariadna Güell i Marta Junqué, amb Carl Honoré, portaveu del Moviment Slow

Per aquest motiu, la BTUI està contactant amb persones destacades de l’àmbit de la recerca i l’activisme sobre usos del temps, amb coneguda expertesa internacional, les seves activitats i la seva implicació en la comunitat interessada en usos del temps. A data d’avui, 5 persones referents ja han acceptat formar part de  l’Expert Lab Carl Honoré, portaveu del moviment Slow; Till Roenneberg, conegut cronobiòleg i actual president de la World Federation of Societies for Chronobiology; Jean-Yves Boulin, sociòleg a l’Universitat Dauphine de Paris i involucrat en la xarxa Tempo Territorial; Ticia Luengo Hendriks, co-fundadora de la Platform Betere Tijden i defensora de l’ús del temps més saludable i la finalització dels canvis d'hora DST i Elvira Méndez, presidenta del Consell Assessor per a la Reforma Horària (CARH).

Així mateix, s’ha iniciat la ronda de contactes amb els experts catalans i espanyols que ja han col·laborat amb la Iniciativa per a la Reforma Horària, per tal que enriqueixin amb el seu coneixement l’Expert Lab. 

La BTUI demana a aquelles persones expertes o investigadores en l’ús del temps que tinguin suggerències de persones que podrien estar interessades en formar part de l’Expert Lab que contactin a través del correu info@timeuse.barcelona.

Agafant impuls per la Time Use Week 2020 del 23 al 29 de novembre de 2020

La Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society (BTUI) ja escalfa motors per la celebració de la primera edició de la International Time Use Week, que tindrà lloc a Catalunya del 23 al 29 de novembre, tal i com va aprovar el grup motor institucional del qual hi formen part representants de l’Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya i Diputació de Barcelona. La crisi sociosanitària pel COVID19 ha estat la causa de aplaçament de la International Time Use Week al mes de novembre. A més, la Time Use Week serà l’embrió de la International Time Use Week de 2021, que també celebrarà la conferència de la IATUR a Barcelona.

La primera edició de la International Time Use Week mantindrà les activitats que normalment es fan durant la Setmana dels Horaris, tot incorporant un caire internacional. L’objectiu de l’esdeveniment és obrir nous espais de discussió i intercanvi amb actors clau internacionals relacionats amb les polítiques del temps i garantir la implicació dels diferents actors catalans, ja compromesos amb l’acceleració del canvi cap a uns horaris més saludables.

Amb aquest objectiu, durant la International Time Use Week es duran a terme taules de debat sectorials entre els actors catalans involucrats en polítiques d’usos del temps i actors internacionals i experts implicats en la recerca i difusió dels usos del temps. Els propers mesos, la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society informarà de l’agenda d’actes i de les persones que hi participaran.

Les entitats, empreses i administracions que vulguin ser partícips de la primera edició de la International Time Use Week poden escriure a  info@timeuse.barcelona i proposar un acte per tal de rebre ajuda en l’organització i la difusió.

20 experts internacionals i locals participen a la campanya de la Barcelona Time Use Initiative per uns #HorarisSaludables durant la crisi del COVID-19

Campanya #HorarisSaludables BTUI

La Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society, que té com a objectiu posar el factor ús del temps al centre de les polítiques econòmiques i socials per a aconseguir una societat saludable, ha llançat la primera campanya internacional per un ús del temps i uns horaris saludables durant el confinament pel coronavirus. 

Es tracta d’una innovadora campanya local i internacional on diàriament es donen recomanacions específiques a través de les xarxes socials per a un ús del temps saludable, fent front al repte de què ara que tothom és a casa i hem de repensar els hàbits de treball, de vida quotidiana i d’organització del temps. Aquesta adaptació a un nou context pot ajudar a plantejar a la ciutadania una nova gestió del temps. Les recomanacions estan agrupades sota tres conceptes clau: descobrir el ritme circadià, organitzar el temps i compartir un temps de qualitat.

El hashtag és #HealthyTimeUse i #HorarisSaludables i es difón en català, castellà i anglès a través dels comptes de Twitter i Facebook i del canal de YouTube de la BCN Time Use Initiative, on es poden trobar tots els missatges i videos de la campanya.

Cal destacar la participació a la campanya de 20 experts i expertes i representants d’organitzacions i institucions d’arreu del món, com Carl Honoré, veu del Slow Movement; Ignace Glorieux, president d'International Association for Time Use Research (IATUR);  Jorge Rosales del Centro de Economía y Políticas Sociales de Santiago de Chile; la psicòloga social i gerent de l'Ajuntament de Barcelona Sara Berbel; Alexis Serra, Director de l’Oficina per a la Reforma Horària de la Generalitat de Catalunya, així com d’empreses de la Xarxa Nust compromeses amb els nous usos del temps, com Henkel o Mercabarna, que han fet vídeos breus donant recomanacions o explicant què fan per a afrontar la crisi en termes d’ús del temps.

Als vídeos, que ja porten milers de visualitzacions a dia d’avui, es transmet com les institucions, empreses i persones treballadores estan adaptant-se a la nova realitat establint mesures de flexibilitat i teletreball. Alguns dels consells que destaquen són: establir horaris i rutines durant el confinament; separar el temps de treball del temps d’oci i del temps en comú amb els altres habitants de la casa; prioritzar la realització només d’una tasca a la vegada (i desterrar el multitasking) i posar en valor al descans i les hores de son de qualitat, entre d’altres. 

La Barcelona Time Use for a Healthy Society pretén continuar el llegat i l'experiència de la Iniciativa per la Reforma Horària, que va aconseguir posar a l’agenda política de Catalunya les polítiques d’usos del temps. Així, aquesta iniciativa té l’objectiu de traspassar les fronteres i d’impulsar aquest canvi encara més, compartir bones pràctiques i projectes amb altres organitzacions a nivell internacional i crear coneixement per promoure un canvi global en l’organització del temps per impulsar millors polítiques per regular-lo. 

En aquest sentit, la BTUI organitzarà la Time Use Week 2020 (7a Setmana dels horaris) del 23 al 29 de novembre d’enguany amb l’objectiu principal de connectar la investigació dels usos del temps amb institucions públiques, organitzacions internacionals i societat en general.

Per a més informació:

info@timeuse.barcelona

Proposta de desconfinament progressiu dels infants i joves

La Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society (BTUI) celebra el desconfinament progressiu dels infants i joves al carrer que s’ha proposat per part del Govern de Catalunya i Govern de l’Estat. 

Seguint les recomanacions dels experts i alineades amb els ritmes circadiaris, la BTUI recomana que el govern segueix unes franges horàries lligades amb uns horaris saludables. 

• 11-13: fins a 6 anys + adult
• 15-17: 6 a 16 anys + adult
• 17-19: + 16 anys 

Això significaria avançar una hora l’horari que avui ha anunciat el Govern de la Generalitat de Catalunya. 

Aquesta recomanació es basa amb els informes que s’han anat recopilant els llarg dels darrers 6 anys amb la Iniciativa per la Reforma Horària i amb les pautes que s’han rebut els darrers dies de més de 20 experts internacionals i locals amb els usos horaris a través de la campanya #HorarisSaludables, en els que s'inclou inclou Ignace Glorieux, President International Association for Time Use Research (IATUR) i Erik Herzog, president of the Society for Research on Biological Rhythms, Carl Honore, veu del moviment Slow, entre altres. 

La  Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society creu que aquesta proposta ajudarà a tenir uns horaris més saludables i millorar la salut mental dels infants i joves i també de les famílies. Recoma també que el Govern de l’Estat faci efectiva aquesta proposta i l’expendeixi a la resta de municipis de l’Estat.

Barcelona, a 18 d’abril de 2020

La fi del canvi d’hora, una oportunitat cap a una societat més saludable i sostenible

Des del passat mes de juny, el llegat de la Iniciativa per a la Reforma Horària el gestiona la “Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society”, una iniciativa internacional que vol ser un actor global de referencia en els propers 3 anys per a l’impuls de polítiques de salut i benestar relacionades amb l’ús del temps. Cal aprofitar aquest moment per tal de corregir un desalineament històric entre l’hora social i l’hora solar. Recomanem un debat a nivell europeu, especialment entre els estats situats a l’Europa Occidental i que estan a dins de la mateixa franja horària que Espanya (Bèlgica, Països Baixos, França i Luxemburg), per tal de coordinar la decisió sobre quin horari escollim. Seguint les recomanacions dels òrgans d’experts, la Barcelona Time Use Initiative defensa el manteniment de l’horari d’hivern permanent o bé, moure’s al fus horari que ens pertanyeria (horari actual de Lisboa i Londres) de manera permanent. Mantenir l’hora més similar a la nostra hora solar ens oferiria l’oportunitat de millorar de manera global la salut de tota la ciutadania.

Beneficis de mantenir l’hora d’hivern Segons diversos estudis de la cronobiologia, mantenir l’hora d’hivern tot l’any tindria set beneficis clars en relació a la salut: 1) millor salut cardíaca, 2) menys sobrepès, 3) menys incidència de càncer, 4) reducció del consum d’alcohol i de tabac 5) millores  a la salut mental 6) més productivitat escolar i laboral i 7) millor son. Mantenir l’hora més similar a la nostra hora solar ens ofereix de cop i volta l’oportunitat de millorar de manera global la salut de tota la ciutadania. En la mateixa direcció, es va pronunciar el Consell Aassessor per a la Reforma Horària (CARH) l’any 2018 en l’informe encarregat per la Generalitat de Catalunya, on defensava la supressió del canvi horari perquè “té una afectació sobre les persones per alteracions de son” i recomanava el manteniment de l’horari d’hivern tot l’any. Així, segons el CARH l’horari d’hivern "és el que permet millor ajust als horaris més generals de la població, atenent sobretot als horaris escolars actuals." Per això, amb l'horari d'hivern tot l'any, l’activitat de les persones és més ajustada a les hores de llum. El fet que hi hagi més llum al matí pot ajudar a què les persones comencin abans la jornada laboral i l'escolar. El Consell Assessor per a la Reforma Horària assenyalava que amb l'horari d'estiu tot l'any "el principal problema seria la falta de llum al matí els mesos d’hivern, ja que a l’hivern no es faria clar fins a les 9:15h." Així, més llum al vespre i poca al matí "pot produir més alteracions del son i més discrepància horària, especialment en persones que ja de per si tenen el ritme de son endarrerit i privació de son." En infants i adolescents tenir l'horari d'estiu a l’hivern tampoc ajuda a sincronitzar als horaris escolars i afavoreix la tendència vespertina, amb la qual cosa pot disminuir el rendiment acadèmic. El rellotge circadiari modula totes les funcions de l’organisme al llarg del dia. Segons el dictamen, a nivell de la població en general, l’horari d’estiu pot provocar un increment del desajust circadiari. Per tant, com afirma Fabian Mohedano, impulsor de la Iniciativa per la Reforma Horària “mantenir l’horari d’hivern tot l’any ens portaria a tenir una societat més saludable.” Pendents de la decisió final El 2019, el Parlament Europeu va adoptar la proposta de la Comissió per abolir el canvi d’hora. Els governs estatals ara han de determinar la seva posició i després, en el Consell d’Europa, s’ha d’arribar a una decisió conjunta. A dia d’avui, el Govern d’Espanya ha d’escollir entre tres possibles opcions: ·       Mantenir sempre l’hora d’hivern (UTC +1) ·       Mantenir sempre l’hora d’estiu (UTC +2) ·       Mantenir sempre l’hora solar (ens tocaria l’actual hora d’hivern de Londres) (UTC +0)   Tenint en compte els arguments exposats, la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy society (BTUI) considera necessari un debat a nivell europeu, especialment entre els estats situats en l’Europa Occidental i que estan dins la mateixa franja horària que Espanya (Bèlgica, Països Baixos, França i Luxemburg), per tal de coordinar la decisió final. Seguint les recomanacions dels òrgans d’experts, la BTUI defensa el manteniment de l’horari d’hivern permanent o bé, moure’s al fus horari que ens pertanyeria (UTC+0) de manera permanent. Aquest canvi, junt amb la implantació progressiva d’horaris més saludables, poden suposar una diferència en nombrosos aspectes de la nostra salut, així com proporcionar beneficis econòmics i mediambientals (reducció d’accidents, reducció del consum d’energia, regulació de la mobilitat en hores puntes, etc.).