Proposta de desconfinament progressiu dels infants i joves

La Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society (BTUI) celebra el desconfinament progressiu dels infants i joves al carrer que s’ha proposat per part del Govern de Catalunya i Govern de l’Estat. 

Seguint les recomanacions dels experts i alineades amb els ritmes circadiaris, la BTUI recomana que el govern segueix unes franges horàries lligades amb uns horaris saludables. 

• 11-13: fins a 6 anys + adult
• 15-17: 6 a 16 anys + adult
• 17-19: + 16 anys 

Això significaria avançar una hora l’horari que avui ha anunciat el Govern de la Generalitat de Catalunya. 

Aquesta recomanació es basa amb els informes que s’han anat recopilant els llarg dels darrers 6 anys amb la Iniciativa per la Reforma Horària i amb les pautes que s’han rebut els darrers dies de més de 20 experts internacionals i locals amb els usos horaris a través de la campanya #HorarisSaludables, en els que s'inclou inclou Ignace Glorieux, President International Association for Time Use Research (IATUR) i Erik Herzog, president of the Society for Research on Biological Rhythms, Carl Honore, veu del moviment Slow, entre altres. 

La  Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society creu que aquesta proposta ajudarà a tenir uns horaris més saludables i millorar la salut mental dels infants i joves i també de les famílies. Recoma també que el Govern de l’Estat faci efectiva aquesta proposta i l’expendeixi a la resta de municipis de l’Estat.

Barcelona, a 18 d’abril de 2020

La fi del canvi d’hora, una oportunitat cap a una societat més saludable i sostenible

Des del passat mes de juny, el llegat de la Iniciativa per a la Reforma Horària el gestiona la “Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society”, una iniciativa internacional que vol ser un actor global de referencia en els propers 3 anys per a l’impuls de polítiques de salut i benestar relacionades amb l’ús del temps. Cal aprofitar aquest moment per tal de corregir un desalineament històric entre l’hora social i l’hora solar. Recomanem un debat a nivell europeu, especialment entre els estats situats a l’Europa Occidental i que estan a dins de la mateixa franja horària que Espanya (Bèlgica, Països Baixos, França i Luxemburg), per tal de coordinar la decisió sobre quin horari escollim. Seguint les recomanacions dels òrgans d’experts, la Barcelona Time Use Initiative defensa el manteniment de l’horari d’hivern permanent o bé, moure’s al fus horari que ens pertanyeria (horari actual de Lisboa i Londres) de manera permanent. Mantenir l’hora més similar a la nostra hora solar ens oferiria l’oportunitat de millorar de manera global la salut de tota la ciutadania.

Beneficis de mantenir l’hora d’hivern Segons diversos estudis de la cronobiologia, mantenir l’hora d’hivern tot l’any tindria set beneficis clars en relació a la salut: 1) millor salut cardíaca, 2) menys sobrepès, 3) menys incidència de càncer, 4) reducció del consum d’alcohol i de tabac 5) millores  a la salut mental 6) més productivitat escolar i laboral i 7) millor son. Mantenir l’hora més similar a la nostra hora solar ens ofereix de cop i volta l’oportunitat de millorar de manera global la salut de tota la ciutadania. En la mateixa direcció, es va pronunciar el Consell Aassessor per a la Reforma Horària (CARH) l’any 2018 en l’informe encarregat per la Generalitat de Catalunya, on defensava la supressió del canvi horari perquè “té una afectació sobre les persones per alteracions de son” i recomanava el manteniment de l’horari d’hivern tot l’any. Així, segons el CARH l’horari d’hivern "és el que permet millor ajust als horaris més generals de la població, atenent sobretot als horaris escolars actuals." Per això, amb l'horari d'hivern tot l'any, l’activitat de les persones és més ajustada a les hores de llum. El fet que hi hagi més llum al matí pot ajudar a què les persones comencin abans la jornada laboral i l'escolar. El Consell Assessor per a la Reforma Horària assenyalava que amb l'horari d'estiu tot l'any "el principal problema seria la falta de llum al matí els mesos d’hivern, ja que a l’hivern no es faria clar fins a les 9:15h." Així, més llum al vespre i poca al matí "pot produir més alteracions del son i més discrepància horària, especialment en persones que ja de per si tenen el ritme de son endarrerit i privació de son." En infants i adolescents tenir l'horari d'estiu a l’hivern tampoc ajuda a sincronitzar als horaris escolars i afavoreix la tendència vespertina, amb la qual cosa pot disminuir el rendiment acadèmic. El rellotge circadiari modula totes les funcions de l’organisme al llarg del dia. Segons el dictamen, a nivell de la població en general, l’horari d’estiu pot provocar un increment del desajust circadiari. Per tant, com afirma Fabian Mohedano, impulsor de la Iniciativa per la Reforma Horària “mantenir l’horari d’hivern tot l’any ens portaria a tenir una societat més saludable.” Pendents de la decisió final El 2019, el Parlament Europeu va adoptar la proposta de la Comissió per abolir el canvi d’hora. Els governs estatals ara han de determinar la seva posició i després, en el Consell d’Europa, s’ha d’arribar a una decisió conjunta. A dia d’avui, el Govern d’Espanya ha d’escollir entre tres possibles opcions: ·       Mantenir sempre l’hora d’hivern (UTC +1) ·       Mantenir sempre l’hora d’estiu (UTC +2) ·       Mantenir sempre l’hora solar (ens tocaria l’actual hora d’hivern de Londres) (UTC +0)   Tenint en compte els arguments exposats, la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy society (BTUI) considera necessari un debat a nivell europeu, especialment entre els estats situats en l’Europa Occidental i que estan dins la mateixa franja horària que Espanya (Bèlgica, Països Baixos, França i Luxemburg), per tal de coordinar la decisió final. Seguint les recomanacions dels òrgans d’experts, la BTUI defensa el manteniment de l’horari d’hivern permanent o bé, moure’s al fus horari que ens pertanyeria (UTC+0) de manera permanent. Aquest canvi, junt amb la implantació progressiva d’horaris més saludables, poden suposar una diferència en nombrosos aspectes de la nostra salut, així com proporcionar beneficis econòmics i mediambientals (reducció d’accidents, reducció del consum d’energia, regulació de la mobilitat en hores puntes, etc.).

La Barcelona TIme Use Initiative for a Healthy Society pren força amb un nou lideratge i la constitució de la seva oficina tècnica

Des del mes de setembre, la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society està liderada per Ariadna Güell i Marta Junqué, que fins ara havien estat consultores de la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society, presentada el passat 7 de juny. Ambdues assumeixen, a partir d’ara, l’oficina tècnica de la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society, de la qual Fabian Mohedano n’és el promotor. Podeu consultar la web i seguir-nos a les xarxes socials per estar al dia de totes les novetats i de les accions (twitter @BCNTimeUse i Facebook @BarcelonaTimeUse). Ariadna Güell és una professional dedicada al sector públic tant a nivell local i regional com a nivell internacional. És llicenciada en Sociologia i màster en Gestió Pública. Ha treballat en empreses de consultoria multinacionals els últims 8 anys, focalitzant-se en projectes pel sector públic a nivell internacional (Comissió Europea, incloent DG GROWTH, EASME o EUIPO, el EBRD i Nacions Unides (WFP, UNFCCC) i a nivell regional i local (Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona). Marta Junqué, consultora de projectes d’estratègia i transformació pel Sector Públic, tant a nivell local com internacional i activisita. Actualment doctorant-te de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP). És llicenciada en Ciències Polítiques, té un màster en Gestió Pública i i Administracions Públiques per la Universitat Pompeu Fabra i ha fer diversos cursos sobre governança europea per Science PO Paris i la Universitat Autonòma de Barcelona. En els darrers 12 anys ha treballat per diverses organitzacions i institucions en l’àmbit públic (en els darrers anys especialitzada en projectes europeus), sempre buscant la manera de contribuir en fer una societat més saludable, equitativa i creativa. Ha co-coordinat en la publicació del llibre “Ciutats Sense Por” (2018, Icària) i actualment és co-coordinadora de la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society.

La Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society internacionalitza la Setmana dels Horaris amb l’ambició de celebrar la primera edició de la International Time Use Week el 2020

El juny de 2020 tindrà lloc a Catalunya la primera edició de la International Time Use Week, que mantindrà les activitats que normalment es fan durant la Setmana dels Horaris i aspira a crear nous espais de discussió i intercanvi amb actors clau internacionals. Es planteja la creació de taules de debat sectorials entre els actors catalans involucrats en polítiques d’usos del temps i actors internacionals que han tingut contacte o estan interessats en els usos del temps. Aquesta setmana serà l’embrió de la International Time Use Week de 2021, una setmana dedicada a accions de comunicació, xerrades, conferències i trobades per a difondre els avantatges econòmics, ambientals i socials, així com idees per avançar cap a una reforma dels nous usos del temps. Vol garantir la implicació dels diferents actors clau i de territoris ja compromesos en l’acceleració del canvi cap a uns horaris més saludables. Es preveu que durant l’edició de 2021, a més de la celebració de la conferència del IATUR, diferents xarxes puguin organitzar sessions de treball durant aquesta setmana (com per exemple la Xarxa Europea de Ciutats per a l’Ús del Temps) i fer diversos seminaris o trobades temàtiques, per exemple amb la Xarxa Europea per a la supressió del DST, cronobiologia i estudis del son o una jornada de la Xarxa de Ciutats i Pobles per a la Reforma Horària de Catalunya, entre d’altres.

Barcelona recupera lideratge en la Xarxa Europea de Ciutats per a les Polítiques del Temps

La Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society (BTUI) va participar a un esdeveniment internacional organitzat per “Tempo Territorial”, l’entitat  francesa que actualment gestiona per la xarxa de ciutats europea per als usos del temps (Strasbourg, Temporelles 2019 “Le droit au temps”), celebrat a Estrasburg el 7 i 8 de novembre. La BTUI sorgeix del llegat de la Iniciativa per a la Reforma Horària i ara inicia una nova etapa per poder posar a l’agenda europea i global les polítiques del temps. A Europa, hi ha diverses ciutats impulsant polítiques d'usos del temps, especialment a França, Itàlia i Bèlgica. Degut a la necessitat d'establir un espai de col·laboració i intercanvi sobre aquestes polítiques emergents, l’any 2008 va néixer la Xarxa de Ciutats Europees en Usos del Temps, liderada per l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona, respectivament. El 2012 es va cedir el lideratge a la xarxa francesa “Tempo Territorial” que en els darrers anys ha anat organitzant diverses trobades de ciutats a nivell europeu. En aquesta última trobada a Estrasburg, la comitiva català ha inclòs fins a 5 participants: 2 representants de l'Ajuntament de Barcelona, la directora executiva de Desenvolupament Socioeconòmic de Proximitat, Emilia Pallàs, i la tècnica Carme Carrera, el director de l’Oficina per a la Reforma Horària, Alexis Serra, i el promotor i co-coordinadora de la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society: Fabian Mohedano i Marta Junqué. Com a conclusió d’aquesta trobada, Barcelona ha recuperat lideratge en la xarxa europea per als úsos del temps i la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society (BTUI) tindrà un paper fonamental en els propers anys per a dinamitzar aquesta xarxa, amb el suport de les institucions catalanes, tot buscant sinèrgies per la primera trobada internacional de polítiques del temps que es farà a Barcelona l’Octubre del 2021. En aquesta setmana del 2021, Barcelona acollirà el l’Assablea General Internacional IATUR, l’organització de recerca més rellevant internacionalment en polítiques del temps. En la trobada, Emilia Pallàs i Fabian Mohedano van intervenir al plenari sobre polítiques locals i Marta Junqué a la xerrada sobre iniciatives col·lectives.

(Esq.) Carme Carrera, tècnica de Programes de Temps de l'Ajuntament de Barcelona; Alexis Serra, director de l'Oficina per a la Reforma Horària del Govern; Marta Junqué, coordinadora de la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society; Emilia Pallars, directora executiva de Desenvolupament Socioeconòmic de Proximitat i Fabian Mohedano, promotor de la BCN Time Use Initiative.

Butlletí especial Barcelona Time Use Initiative

La Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society es posa en marxa amb la participació dels principals grups d'interès que treballen per millorar les polítiques d'ús del temps El passat mes de juny es presentava el projecte de la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society al CIDOB, en el marc de la Setmana dels Horaris. La Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society’ és una iniciativa internacional que segueix el llegat de la Iniciativa per a la Reforma Horària i que vol ser un actor internacional de referència en els propers tres anys per a l’impuls de polítiques de benestar relacionades amb l'ús del temps. En la presentació hi van participar recolzant la iniciativa Sara Berbel, l’ara gerent de l’Ajuntament de Barcelona, i Alexis Serra, director de l’Oficina per a la Reforma Horària de la Generalitat de Catalunya, així com representants d’organitzacions internacionals que treballen per l’ús del temps, com la World Federation of Societies for Chronobiology (WFSC) o l’IATUR, entre altres. Els objectius de la ‘Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society’ són internacionalitzar el discurs sobre el temps i el seu impacte en el nostre benestar, funcionar com a plataforma europea que promogui una millor organització del temps i aglutinar les diferents organitzacions implicades en el tema. [Vídeo de la presentació]

A l'esquerra, Alexis Serra, director de l'Oficina per a la Reforma Horària; Till Roenneberg, ex-president de la European Biological Rhythms Society; Ariadna Güell, coordinadora de la 'Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society'; Jean-Yves Boulin, coordinador de la Xarxa Europea de Ciutats; Fabian Mohedano, promotor de la Reforma Horària; Ticia Luengo Hendriks, coordinadora de la xarxa d’organitzacions que promou la fi del “Daylight Saving Time (DST)” a nivell europeu; Joeri Minnen, investigador i actual tresorer de l'IATUR i Sara Berbel, gerent municipal a l'Ajuntament de Barcelona.

Barcelona recupera lideratge en la Xarxa Europea de Ciutats per a les Polítiques del Temps

La Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society (BTUI) va participar a un esdeveniment internacional organitzat per “Tempo Territorial”, l’entitat  francesa que actualment gestiona per la xarxa de ciutats europea per als usos del temps (Strasbourg, Temporelles 2019 “Le droit au temps”), celebrat a Estrasburg el 7 i 8 de novembre. La BTUI sorgeix del llegat de la Iniciativa per a la Reforma Horària i ara inicia una nova etapa per poder posar a l’agenda europea i global les polítiques del temps. A Europa, hi ha diverses ciutats impulsant polítiques d'usos del temps, especialment a França, Itàlia i Bèlgica. Degut a la necessitat d'establir un espai de col·laboració i intercanvi sobre aquestes polítiques emergents, l’any 2008 va néixer la Xarxa de Ciutats Europees en Usos del Temps, liderada per l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona, respectivament. El 2012 es va cedir el lideratge a la xarxa francesa “Tempo Territorial” que en els darrers anys ha anat organitzant diverses trobades de ciutats a nivell europeu. En aquesta última trobada a Estrasburg, la comitiva català ha inclòs fins a 5 participants: 2 representants de l'Ajuntament de Barcelona, la directora executiva de Desenvolupament Socioeconòmic de Proximitat, Emilia Pallàs, i la tècnica Carme Carrera, el director de l’Oficina per a la Reforma Horària, Alexis Serra, i el promotor i co-coordinadora de la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society: Fabian Mohedano i Marta Junqué. Com a conclusió d’aquesta trobada, Barcelona ha recuperat lideratge en la xarxa europea per als úsos del temps i la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society (BTUI) tindrà un paper fonamental en els propers anys per a dinamitzar aquesta xarxa, amb el suport de les institucions catalanes, tot buscant sinèrgies per la primera trobada internacional de polítiques del temps que es farà a Barcelona l’Octubre del 2021. En aquesta setmana del 2021, Barcelona acollirà el l’Assablea General Internacional IATUR, l’organització de recerca més rellevant internacionalment en polítiques del temps. En la trobada, Emilia Pallàs i Fabian Mohedano van intervenir al plenari sobre polítiques locals i Marta Junqué a la xerrada sobre iniciatives col·lectives.

(Esq.) Carme Carrera, tècnica de Programes de Temps de l'Ajuntament de Barcelona; Alexis Serra, director de l'Oficina per a la Reforma Horària del Govern; Marta Junqué, coordinadora de la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society; Emilia Pallars, directora executiva de Desenvolupament Socioeconòmic de Proximitat i Fabian Mohedano, promotor de la BCN Time Use Initiative.

Barcelona ha estat seleccionada per acollir la conferència anual de la IATUR la tardor de 2021 La International Association for Time Use Research (IATUR) és una associació internacional que agrupa investigadors dels usos del temps. Barcelona celebrarà la 43a conferència anual de l’IATUR la tardor 2021, del 27 al 29 d’octubre. La consecució de la candidatura es va anunciar a la 41a Conferència anual de l’IATUR, celebrada a Washington el passat juliol. La ‘Annual Conference of the International Association for Time Use Research (IATUR)’ és el congrés internacional d’organització del temps més important a escala mundial i una de les trobades internacionals de més renom per intercanviar idees, bones pràctiques i recollir les últimes novetats en recerca sobre l’ús del temps. La voluntat de la conferència de la IATUR a Barcelona és promoure la confluència entre la recerca i la investigació i les polítiques públiques sobre usos del temps i el seu impacte sobre la societat. Se celebrarà en el marc de la “International Time Use Week” (Setmana Internacional dels Horaris) que es farà a Barcelona en aquella data, on diverses xarxes internacionals organitzaran activitats de treball.

(Esq.) Fabian Mohedano, durant la presentació de la candidatura de Barcelona a la IATUR, el passat mes de juliol.

La Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society, que van presentar la candidatura en el marc de l'IATUR d'enguany, lideraran l'organització de la conferència, juntament amb la Diputació de Barcelona. Les quatre organitzacions tenen experiència col·laborant en programes relacionats amb l’ús del temps, especialment al voltant dels Pactes del temps. A la conferència està previst que hi participin: Barcelona Activa; amb la presentació del Pacte del temps de l’Ajuntament de Barcelona i de la xarxa d’empreses NUST; el Parlament català, que informarà sobre la seva experiència canviant els horaris del dia a dia; l’Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT) i Ajuntaments de Catalunya que compartiran exemples d’aplicació del Pacte del Temps. També hi intervindran altres organitzacions que han proposat polítiques relacionades amb el temps: com la  Fundació Bofill i el Consell Català de Relacions Laborals (en col·laboració amb sindicats i confederacions patronals).

La Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society internacionalitza la Setmana dels Horaris amb l’ambició de celebrar la primera edició de la International Time Use Week el 2020 El juny de 2020 tindrà lloc a Catalunya la primera edició de la International Time Use Week, que mantindrà les activitats que normalment es fan durant la Setmana dels Horaris i aspira a crear nous espais de discussió i intercanvi amb actors clau internacionals. Es planteja la creació de taules de debat sectorials entre els actors catalans involucrats en polítiques d’usos del temps i actors internacionals que han tingut contacte o estan interessats en els usos del temps. Aquesta setmana serà l’embrió de la International Time Use Week de 2021, una setmana dedicada a accions de comunicació, xerrades, conferències i trobades per a difondre els avantatges econòmics, ambientals i socials, així com idees per avançar cap a una reforma dels nous usos del temps. Vol garantir la implicació dels diferents actors clau i de territoris ja compromesos en l’acceleració del canvi cap a uns horaris més saludables. Es preveu que durant l’edició de 2021, a més de la celebració de la conferència del IATUR, diferents xarxes puguin organitzar sessions de treball durant aquesta setmana (com per exemple la Xarxa Europea de Ciutats per a l’Ús del Temps) i fer diversos seminaris o trobades temàtiques, per exemple amb la Xarxa Europea per a la supressió del DST, cronobiologia i estudis del son o una jornada de la Xarxa de Ciutats i Pobles per a la Reforma Horària de Catalunya, entre d’altres.

La Barcelona TIme Use Initiative for a Healthy Society pren força amb un nou lideratge i la constitució de la seva oficina tècnica

Des d’aquest mes de setembre, la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society estarà liderada per Ariadna Güell i Marta Junqué, que fins ara havien estat consultores de la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society, presentada el passat 7 de juny. Ambdues assumeixen, a partir d’ara, l’oficina tècnica de la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society, de la qual Fabian Mohedano n’és el promotor. Podeu consultar la web i seguir-nos a les xarxes socials per estar al dia de totes les novetats i de les accions (twitter @BCNTimeUse i Facebook @BarcelonaTimeUse). Ariadna Güell és una professional dedicada al sector públic tant a nivell local i regional com a nivell internacional. És llicenciada en Sociologia i màster en Gestió Pública. Ha treballat en empreses de consultoria multinacionals els últims 8 anys, focalitzant-se en projectes pel sector públic a nivell internacional (Comissió Europea, incloent DG GROWTH, EASME o EUIPO, el EBRD i Nacions Unides (WFP, UNFCCC) i a nivell regional i local (Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona). Marta Junqué, consultora de projectes d’estratègia i transformació pel Sector Públic, tant a nivell local com internacional i activisita. Actualment doctorant-te de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP). És llicenciada en Ciències Polítiques, té un màster en Gestió Pública i i Administracions Públiques per la Universitat Pompeu Fabra i ha fer diversos cursos sobre governança europea per Science PO Paris i la Universitat Autonòma de Barcelona. En els darrers 12 anys ha treballat per diverses organitzacions i institucions en l’àmbit públic (en els darrers anys especialitzada en projectes europeus), sempre buscant la manera de contribuir en fer una societat més saludable, equitativa i creativa. Ha co-coordinat en la publicació del llibre “Ciutats Sense Por” (2018, Icària) i actualment és co-coordinadora de la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society.

Si vols inscriure't al butlletí de la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society vés a la web: https://www.timeuse.barcelona/ o subscriu-te a sota. També pot seguir-la a les seves xarxes socials per estar al dia!

Aquest diumenge torna el canvi d'hora, que deixarà de fer-se el 2021

Aquest diumenge 27 d'octubre finalitza l'horari d'estiu. A a les 03.00 hores s'endarreriran els rellotges i de nou tornaran a marcar les 02.00 hores, recuperant així l'horari d'hivern, d'acord amb la Directiva Europea del Canvi de hora que s'aplica a tots els estats de la UE. El passat dimarts 26 de març, el Parlament Europeu va demanar als països de la Unió Europea que posessin fi al canvi d'hora a partir de 2021, permetent a cada país triar quin horari mantenir, el d'hivern o el d'estiu. El text, recolzat per 410 vots a favor, 197 en contra i 51 abstencions, basa aquesta petició en una consulta pública que va revelar un ampli suport ciutadà a la idea, i argumenta que s'ha comprovat que aquesta pràctica no comporta un estalvi energètic. Els països europeus tenen de termini fins l’abril de 2020 per decidir si es queden amb l’horari d’estiu o el d’hivern. Si escullen la primera opció, l’últim canvi d’hora serà el març de 2021 i, si opten per l’horari d’hivern, l’últim canvi d’hora serà l’octubre de 2021. Des de fa uns mesos, des de la Reforma Horària i la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society demanem que el debat sobre el canvi d'hora es pugui afrontar en el marc europeu, sobretot amb França i el BENELUX. La petició va arribar davant la decisió d'ara fa uns mesos del Govern espanyol de mantenir el canvi d'horari almenys fins a l'any 2021 (una data proposada per les autoritats europees per reprendre el tema) i que, a més, un estudi d'experts emès al govern espanyol recomani mantenir l'actual fus horari, que correspon al d'Alemanya.

El Consell Assessor per a la Reforma Horària recomana l'horari d'hivern tot l'any  El Consell Assessor per a la Reforma Horària (CARH) dona suport a l'eliminació del canvi d'hora d'estiu i hivern i aposta per mantenir l'horari d'hivern tot l'any. Així ho anunciava un estudi encarregat al CARH pel govern de la Generalitat l'octubre del 2018 i que va fer públic la llavors consellera de la Presidència Elsa Artadi. Al dictamen encarregat pel govern a causa de la possible decisió de les institucions europees de suprimir el canvi horari, els experts del CARH defensaven la supressió del canvi horari perquè “té una afectació sobre les persones per alteracions de son” i recomanen el manteniment de l’horari d’hivern tot l’any. Així, segons el CARH l’horari d’hivern "és el que permet millor ajust als horaris més generals de la població, atenent sobretot als horaris escolars actuals." A més, amb l'horari d'hivern tot l'any, l’activitat de les persones és més ajustada a les hores de llum. Al haver més llum al matí pot ajudar a que les persones comencin abans la jornada laboral i la escolar. Els experts també assenyala estudis que mostren -en  general- un millor horari de son en l’horari d’hivern. Per contra, el Consell Assessor per a la Reforma Horària assenyalava que amb l'horari d'estiu "el principal problema seria la falta de llum al matí els mesos d’hivern, ja que a l’hivern no es faria clar fins a les 9:15h." Així, més llum al vespre i poca al matí, "pot produir més alteracions del son, més discrepància horària especialment en persones que ja de per si tenen el ritme de son endarrerit i privació de son." En nens i adolescents tenir l'horari d'estiu a l’hivern tampoc ajuda a sincronitzar als horaris escolars i afavoreix la tendència vespertina, amb la qual cosa pot disminuir el rendiment acadèmic. El rellotge circadiari modula totes les funcions de l’organisme al llarg del dia. Segons el dictamen, a nivell de la població en general, l’horari d’estiu pot provocar un increment de desajust circadiari. Per tant, com afirma Fabian Mohedano, impulsor de la Iniciativa per la Reforma Horària “mantenir l’horari d’hivern tot l’any ens portaria a tenir una societat més saludable”.

Membres del Consell Assessor per a la Reforma Horària, ara fa uns mesos, amb l'ex consellera Elsa Artadi.

Una reivindicació compartida amb altres organitzacions i experts a nivell europeu  Diferents organitzacions i centres de recerca europeus especialitzades amb polítiques del temps, especialment basades a França i a Benelux, també s’han posicionat en els darrers mesos a favor de mantenir l’horari d’hivern durant tot l’any, com per exemple la xarxa d’organitzacions que promou la fi del “Daylight Saving Time (DST)”. Des de la Reforma Horària estem començant a crear xarxa amb aquestes organitzacions, ja que creiem que a través de la cooperació i el treball en xarxa serà la manera més efectiva de poder incidir a escala local i europea per assegurar aquesta reivindicació i treballar per unes polítiques per un ús del temps més saludables i aconseguir un lloc a l’agenda política europea i local.  Els orígens del canvi d'hora  Canviem l'hora dues vegades l'any. La pràctica d'endarrerir el rellotge una hora a l'hivern i avançar-lo en estiu es va generalitzar de manera desigual a partir de 1974, al produir-se la primera crisi del petroli en la resposta alguns països van decidir avançar els rellotges per poder aprofitar millor la llum del sol i, per tant, consumir menys electricitat en il·luminació. S'aplica com a directiva des de 1981 i ha estat renovada successivament cada quatre anys, segons recorda el Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme. Des de l'aprovació de la Novena Directiva, pel Parlament Europeu i Consell de la Unió, al gener de 2001, aquest canvi s'aplica amb caràcter indefinit. Aquesta Directiva està incorporada a l'ordenament jurídic espanyol per Reial decret 236/2002, d'1 de març. Des de la Iniciativa per a la Reforma Horària, pensem que quan la mesura es va implementar, encendre o apagar el llum una hora abans implicava un canvi significatiu en l'ús d'energia. Però avui dia, en què l'energia es fa servir en pràcticament tots els àmbits -aire condicionat, calefacció, equips de música i televisió, electrodomèstics, ordinadors- la diferència no és significativa. A més pensem que el cos humà triga molt més d'un dia a adaptar-se a les variacions horàries, el que es tradueix en molèsties, especialment en infants i gent gran. Aquesta mesura no s'ha de confondre amb altres qüestions que afecten a la Reforma Horària com:  La recuperació de les dues hores de desfassament horari en relació a la resta del món L'impuls d'una nova cultura del temps a les organtizacions a favor de models més eficients i més flexibles per atendre les noves complexitats socials  La recuperació del fus GMT en el marc d'una reordenació global europea