Butlletí especial Barcelona Time Use Initiative

La Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society es posa en marxa amb la participació dels principals grups d'interès que treballen per millorar les polítiques d'ús del temps El passat mes de juny es presentava el projecte de la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society al CIDOB, en el marc de la Setmana dels Horaris. La Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society’ és una iniciativa internacional que segueix el llegat de la Iniciativa per a la Reforma Horària i que vol ser un actor internacional de referència en els propers tres anys per a l’impuls de polítiques de benestar relacionades amb l'ús del temps. En la presentació hi van participar recolzant la iniciativa Sara Berbel, l’ara gerent de l’Ajuntament de Barcelona, i Alexis Serra, director de l’Oficina per a la Reforma Horària de la Generalitat de Catalunya, així com representants d’organitzacions internacionals que treballen per l’ús del temps, com la World Federation of Societies for Chronobiology (WFSC) o l’IATUR, entre altres. Els objectius de la ‘Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society’ són internacionalitzar el discurs sobre el temps i el seu impacte en el nostre benestar, funcionar com a plataforma europea que promogui una millor organització del temps i aglutinar les diferents organitzacions implicades en el tema. [Vídeo de la presentació]

A l'esquerra, Alexis Serra, director de l'Oficina per a la Reforma Horària; Till Roenneberg, ex-president de la European Biological Rhythms Society; Ariadna Güell, coordinadora de la 'Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society'; Jean-Yves Boulin, coordinador de la Xarxa Europea de Ciutats; Fabian Mohedano, promotor de la Reforma Horària; Ticia Luengo Hendriks, coordinadora de la xarxa d’organitzacions que promou la fi del “Daylight Saving Time (DST)” a nivell europeu; Joeri Minnen, investigador i actual tresorer de l'IATUR i Sara Berbel, gerent municipal a l'Ajuntament de Barcelona.

Barcelona recupera lideratge en la Xarxa Europea de Ciutats per a les Polítiques del Temps

La Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society (BTUI) va participar a un esdeveniment internacional organitzat per “Tempo Territorial”, l’entitat  francesa que actualment gestiona per la xarxa de ciutats europea per als usos del temps (Strasbourg, Temporelles 2019 “Le droit au temps”), celebrat a Estrasburg el 7 i 8 de novembre. La BTUI sorgeix del llegat de la Iniciativa per a la Reforma Horària i ara inicia una nova etapa per poder posar a l’agenda europea i global les polítiques del temps. A Europa, hi ha diverses ciutats impulsant polítiques d'usos del temps, especialment a França, Itàlia i Bèlgica. Degut a la necessitat d'establir un espai de col·laboració i intercanvi sobre aquestes polítiques emergents, l’any 2008 va néixer la Xarxa de Ciutats Europees en Usos del Temps, liderada per l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona, respectivament. El 2012 es va cedir el lideratge a la xarxa francesa “Tempo Territorial” que en els darrers anys ha anat organitzant diverses trobades de ciutats a nivell europeu. En aquesta última trobada a Estrasburg, la comitiva català ha inclòs fins a 5 participants: 2 representants de l'Ajuntament de Barcelona, la directora executiva de Desenvolupament Socioeconòmic de Proximitat, Emilia Pallàs, i la tècnica Carme Carrera, el director de l’Oficina per a la Reforma Horària, Alexis Serra, i el promotor i co-coordinadora de la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society: Fabian Mohedano i Marta Junqué. Com a conclusió d’aquesta trobada, Barcelona ha recuperat lideratge en la xarxa europea per als úsos del temps i la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society (BTUI) tindrà un paper fonamental en els propers anys per a dinamitzar aquesta xarxa, amb el suport de les institucions catalanes, tot buscant sinèrgies per la primera trobada internacional de polítiques del temps que es farà a Barcelona l’Octubre del 2021. En aquesta setmana del 2021, Barcelona acollirà el l’Assablea General Internacional IATUR, l’organització de recerca més rellevant internacionalment en polítiques del temps. En la trobada, Emilia Pallàs i Fabian Mohedano van intervenir al plenari sobre polítiques locals i Marta Junqué a la xerrada sobre iniciatives col·lectives.

(Esq.) Carme Carrera, tècnica de Programes de Temps de l'Ajuntament de Barcelona; Alexis Serra, director de l'Oficina per a la Reforma Horària del Govern; Marta Junqué, coordinadora de la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society; Emilia Pallars, directora executiva de Desenvolupament Socioeconòmic de Proximitat i Fabian Mohedano, promotor de la BCN Time Use Initiative.

Barcelona ha estat seleccionada per acollir la conferència anual de la IATUR la tardor de 2021 La International Association for Time Use Research (IATUR) és una associació internacional que agrupa investigadors dels usos del temps. Barcelona celebrarà la 43a conferència anual de l’IATUR la tardor 2021, del 27 al 29 d’octubre. La consecució de la candidatura es va anunciar a la 41a Conferència anual de l’IATUR, celebrada a Washington el passat juliol. La ‘Annual Conference of the International Association for Time Use Research (IATUR)’ és el congrés internacional d’organització del temps més important a escala mundial i una de les trobades internacionals de més renom per intercanviar idees, bones pràctiques i recollir les últimes novetats en recerca sobre l’ús del temps. La voluntat de la conferència de la IATUR a Barcelona és promoure la confluència entre la recerca i la investigació i les polítiques públiques sobre usos del temps i el seu impacte sobre la societat. Se celebrarà en el marc de la “International Time Use Week” (Setmana Internacional dels Horaris) que es farà a Barcelona en aquella data, on diverses xarxes internacionals organitzaran activitats de treball.

(Esq.) Fabian Mohedano, durant la presentació de la candidatura de Barcelona a la IATUR, el passat mes de juliol.

La Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society, que van presentar la candidatura en el marc de l'IATUR d'enguany, lideraran l'organització de la conferència, juntament amb la Diputació de Barcelona. Les quatre organitzacions tenen experiència col·laborant en programes relacionats amb l’ús del temps, especialment al voltant dels Pactes del temps. A la conferència està previst que hi participin: Barcelona Activa; amb la presentació del Pacte del temps de l’Ajuntament de Barcelona i de la xarxa d’empreses NUST; el Parlament català, que informarà sobre la seva experiència canviant els horaris del dia a dia; l’Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT) i Ajuntaments de Catalunya que compartiran exemples d’aplicació del Pacte del Temps. També hi intervindran altres organitzacions que han proposat polítiques relacionades amb el temps: com la  Fundació Bofill i el Consell Català de Relacions Laborals (en col·laboració amb sindicats i confederacions patronals).

La Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society internacionalitza la Setmana dels Horaris amb l’ambició de celebrar la primera edició de la International Time Use Week el 2020 El juny de 2020 tindrà lloc a Catalunya la primera edició de la International Time Use Week, que mantindrà les activitats que normalment es fan durant la Setmana dels Horaris i aspira a crear nous espais de discussió i intercanvi amb actors clau internacionals. Es planteja la creació de taules de debat sectorials entre els actors catalans involucrats en polítiques d’usos del temps i actors internacionals que han tingut contacte o estan interessats en els usos del temps. Aquesta setmana serà l’embrió de la International Time Use Week de 2021, una setmana dedicada a accions de comunicació, xerrades, conferències i trobades per a difondre els avantatges econòmics, ambientals i socials, així com idees per avançar cap a una reforma dels nous usos del temps. Vol garantir la implicació dels diferents actors clau i de territoris ja compromesos en l’acceleració del canvi cap a uns horaris més saludables. Es preveu que durant l’edició de 2021, a més de la celebració de la conferència del IATUR, diferents xarxes puguin organitzar sessions de treball durant aquesta setmana (com per exemple la Xarxa Europea de Ciutats per a l’Ús del Temps) i fer diversos seminaris o trobades temàtiques, per exemple amb la Xarxa Europea per a la supressió del DST, cronobiologia i estudis del son o una jornada de la Xarxa de Ciutats i Pobles per a la Reforma Horària de Catalunya, entre d’altres.

La Barcelona TIme Use Initiative for a Healthy Society pren força amb un nou lideratge i la constitució de la seva oficina tècnica

Des d’aquest mes de setembre, la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society estarà liderada per Ariadna Güell i Marta Junqué, que fins ara havien estat consultores de la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society, presentada el passat 7 de juny. Ambdues assumeixen, a partir d’ara, l’oficina tècnica de la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society, de la qual Fabian Mohedano n’és el promotor. Podeu consultar la web i seguir-nos a les xarxes socials per estar al dia de totes les novetats i de les accions (twitter @BCNTimeUse i Facebook @BarcelonaTimeUse). Ariadna Güell és una professional dedicada al sector públic tant a nivell local i regional com a nivell internacional. És llicenciada en Sociologia i màster en Gestió Pública. Ha treballat en empreses de consultoria multinacionals els últims 8 anys, focalitzant-se en projectes pel sector públic a nivell internacional (Comissió Europea, incloent DG GROWTH, EASME o EUIPO, el EBRD i Nacions Unides (WFP, UNFCCC) i a nivell regional i local (Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona). Marta Junqué, consultora de projectes d’estratègia i transformació pel Sector Públic, tant a nivell local com internacional i activisita. Actualment doctorant-te de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP). És llicenciada en Ciències Polítiques, té un màster en Gestió Pública i i Administracions Públiques per la Universitat Pompeu Fabra i ha fer diversos cursos sobre governança europea per Science PO Paris i la Universitat Autonòma de Barcelona. En els darrers 12 anys ha treballat per diverses organitzacions i institucions en l’àmbit públic (en els darrers anys especialitzada en projectes europeus), sempre buscant la manera de contribuir en fer una societat més saludable, equitativa i creativa. Ha co-coordinat en la publicació del llibre “Ciutats Sense Por” (2018, Icària) i actualment és co-coordinadora de la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society.

Si vols inscriure't al butlletí de la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society vés a la web: https://www.timeuse.barcelona/ o subscriu-te a sota. També pot seguir-la a les seves xarxes socials per estar al dia!

Aquest diumenge torna el canvi d'hora, que deixarà de fer-se el 2021

Aquest diumenge 27 d'octubre finalitza l'horari d'estiu. A a les 03.00 hores s'endarreriran els rellotges i de nou tornaran a marcar les 02.00 hores, recuperant així l'horari d'hivern, d'acord amb la Directiva Europea del Canvi de hora que s'aplica a tots els estats de la UE. El passat dimarts 26 de març, el Parlament Europeu va demanar als països de la Unió Europea que posessin fi al canvi d'hora a partir de 2021, permetent a cada país triar quin horari mantenir, el d'hivern o el d'estiu. El text, recolzat per 410 vots a favor, 197 en contra i 51 abstencions, basa aquesta petició en una consulta pública que va revelar un ampli suport ciutadà a la idea, i argumenta que s'ha comprovat que aquesta pràctica no comporta un estalvi energètic. Els països europeus tenen de termini fins l’abril de 2020 per decidir si es queden amb l’horari d’estiu o el d’hivern. Si escullen la primera opció, l’últim canvi d’hora serà el març de 2021 i, si opten per l’horari d’hivern, l’últim canvi d’hora serà l’octubre de 2021. Des de fa uns mesos, des de la Reforma Horària i la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society demanem que el debat sobre el canvi d'hora es pugui afrontar en el marc europeu, sobretot amb França i el BENELUX. La petició va arribar davant la decisió d'ara fa uns mesos del Govern espanyol de mantenir el canvi d'horari almenys fins a l'any 2021 (una data proposada per les autoritats europees per reprendre el tema) i que, a més, un estudi d'experts emès al govern espanyol recomani mantenir l'actual fus horari, que correspon al d'Alemanya.

El Consell Assessor per a la Reforma Horària recomana l'horari d'hivern tot l'any  El Consell Assessor per a la Reforma Horària (CARH) dona suport a l'eliminació del canvi d'hora d'estiu i hivern i aposta per mantenir l'horari d'hivern tot l'any. Així ho anunciava un estudi encarregat al CARH pel govern de la Generalitat l'octubre del 2018 i que va fer públic la llavors consellera de la Presidència Elsa Artadi. Al dictamen encarregat pel govern a causa de la possible decisió de les institucions europees de suprimir el canvi horari, els experts del CARH defensaven la supressió del canvi horari perquè “té una afectació sobre les persones per alteracions de son” i recomanen el manteniment de l’horari d’hivern tot l’any. Així, segons el CARH l’horari d’hivern "és el que permet millor ajust als horaris més generals de la població, atenent sobretot als horaris escolars actuals." A més, amb l'horari d'hivern tot l'any, l’activitat de les persones és més ajustada a les hores de llum. Al haver més llum al matí pot ajudar a que les persones comencin abans la jornada laboral i la escolar. Els experts també assenyala estudis que mostren -en  general- un millor horari de son en l’horari d’hivern. Per contra, el Consell Assessor per a la Reforma Horària assenyalava que amb l'horari d'estiu "el principal problema seria la falta de llum al matí els mesos d’hivern, ja que a l’hivern no es faria clar fins a les 9:15h." Així, més llum al vespre i poca al matí, "pot produir més alteracions del son, més discrepància horària especialment en persones que ja de per si tenen el ritme de son endarrerit i privació de son." En nens i adolescents tenir l'horari d'estiu a l’hivern tampoc ajuda a sincronitzar als horaris escolars i afavoreix la tendència vespertina, amb la qual cosa pot disminuir el rendiment acadèmic. El rellotge circadiari modula totes les funcions de l’organisme al llarg del dia. Segons el dictamen, a nivell de la població en general, l’horari d’estiu pot provocar un increment de desajust circadiari. Per tant, com afirma Fabian Mohedano, impulsor de la Iniciativa per la Reforma Horària “mantenir l’horari d’hivern tot l’any ens portaria a tenir una societat més saludable”.

Membres del Consell Assessor per a la Reforma Horària, ara fa uns mesos, amb l'ex consellera Elsa Artadi.

Una reivindicació compartida amb altres organitzacions i experts a nivell europeu  Diferents organitzacions i centres de recerca europeus especialitzades amb polítiques del temps, especialment basades a França i a Benelux, també s’han posicionat en els darrers mesos a favor de mantenir l’horari d’hivern durant tot l’any, com per exemple la xarxa d’organitzacions que promou la fi del “Daylight Saving Time (DST)”. Des de la Reforma Horària estem començant a crear xarxa amb aquestes organitzacions, ja que creiem que a través de la cooperació i el treball en xarxa serà la manera més efectiva de poder incidir a escala local i europea per assegurar aquesta reivindicació i treballar per unes polítiques per un ús del temps més saludables i aconseguir un lloc a l’agenda política europea i local.  Els orígens del canvi d'hora  Canviem l'hora dues vegades l'any. La pràctica d'endarrerir el rellotge una hora a l'hivern i avançar-lo en estiu es va generalitzar de manera desigual a partir de 1974, al produir-se la primera crisi del petroli en la resposta alguns països van decidir avançar els rellotges per poder aprofitar millor la llum del sol i, per tant, consumir menys electricitat en il·luminació. S'aplica com a directiva des de 1981 i ha estat renovada successivament cada quatre anys, segons recorda el Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme. Des de l'aprovació de la Novena Directiva, pel Parlament Europeu i Consell de la Unió, al gener de 2001, aquest canvi s'aplica amb caràcter indefinit. Aquesta Directiva està incorporada a l'ordenament jurídic espanyol per Reial decret 236/2002, d'1 de març. Des de la Iniciativa per a la Reforma Horària, pensem que quan la mesura es va implementar, encendre o apagar el llum una hora abans implicava un canvi significatiu en l'ús d'energia. Però avui dia, en què l'energia es fa servir en pràcticament tots els àmbits -aire condicionat, calefacció, equips de música i televisió, electrodomèstics, ordinadors- la diferència no és significativa. A més pensem que el cos humà triga molt més d'un dia a adaptar-se a les variacions horàries, el que es tradueix en molèsties, especialment en infants i gent gran. Aquesta mesura no s'ha de confondre amb altres qüestions que afecten a la Reforma Horària com:  La recuperació de les dues hores de desfassament horari en relació a la resta del món L'impuls d'una nova cultura del temps a les organtizacions a favor de models més eficients i més flexibles per atendre les noves complexitats socials  La recuperació del fus GMT en el marc d'una reordenació global europea

Barcelona celebrarà la 43a Conferència de la IATUR la tardor de 2021

• S’ha aprovat a la trobada d’enguany a Washington DC de la IATUR, l’associació internacional sobre recerca en usos del temps amb més rellevància internacional

• Organitzaran el congrés Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona i la ‘Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society’
•  La 42a edició es farà a Tòquio el 2020

Barcelona acollirà la 43a edició de la Conferència de la IATUR el 2021, del 27 al 29 d’octubre. La ‘Annual Conference of the International Association for Time Use Research (IATUR)’ és el congrés internacional d’organització del temps més important a escala mundial i una de les trobades internacionals de més renom per intercanviar idees, bones pràctiques i recollir les últimes novetats en recerca sobre l’ús del temps.

La voluntat de conferència de la IATUR a Barcelona és promoure la confluència entre la recerca i la investigació i les polítiques públiques sobre usos del temps i el seu impacte sobre la societat. Se celebrarà en el marc de la International Time Use Week (Setmana Internacional dels Horaris) que es farà a Barcelona en aquella data, on diverses xarxes internacionals podrien organitzar activitats de treball.

  

Presentació de la candidatura de Barcelona durant la 41st Annual Conference of the International Association for Time Use Research (IATUR), aquesta setmana. 

La Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i la ‘Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society’, que són les coorgantitzadores de la Conferència de la IATUR el 2021, han presentat la candidatura de Barcelona aquesta setmana, durant la 41st Annual Conference of the International Association for Time Use Research (IATUR), que s’ha celebrat a l'American University a Washington DC. 

En la presentació hi han intervingut el director de l’Oficina de Reforma Horària del Govern de la Generalitat de Catalunya, Alexis Serra; la directora executiva del Departament de desenvolupament socioeconòmic de proximitat de Barcelona Activa de l’Ajuntament de Barcelona, Emilia Pallàs Zenke i Fabian Mohedano, promotor de la Iniciativa per a la Reforma Horària i de la ‘Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society’, una iniciativa internacional que segueix el llegat de la Iniciativa per a la Reforma Horària i que vol ser un actor internacional de referència en els propers tres anys per a l’impuls de polítiques de benestar relacionades amb l'ús del temps.

Durant la ponència, Fabian Mohedano ha destacat la necessitat de “promoure la interacció entre l’ús del temps i les polítiques a escala internacional. Plantegem una nova agenda global”, ha proposat. “Volem convertir Barcelona en la capital mundial de l’impuls de recerca i les polítiques del temps”, ha anunciat el promotor de la ‘Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society’. Sobre el naixement de la ‘Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society’, Fabian Mohedano ha subratllat “la necessitat de treballar junts per crear polítiques de temps orientades a la salut, el benestar, el futur del treball i l'equitat de tot el planeta.”

L’edició 43 de la IATUR de Barcelona inclourà la combinació de presentacions de treballs de recerca, de polítiques públiques i la mostra d’iniciatives que connecten la recerca amb les organitzacions, la política pública i la societat:

•   Visita a Girona. Presentació del Pacte del Temps i la Xarxa gironina d’empreses
•    Visita a Barcelona Activa. Presentació del Pacte del Temps i la  Xarxa d’empreses NUST
•    Visita al Parlament de Catalunya. Experiència de canvi d’horaris
•    Visita a empreses promotores de polítiques d’usos del temps
•    Recepció a l’Ajuntament de Barcelona. Trobada amb les entitats promotores del Pacte del Temps
•    Recepció a la Generalitat de Catalunya. Explicació del Pacte per a la Reforma Horària 

Igualment, la candidatura podria comptar amb diverses xarxes que poden organitzar activitats de treball:

•       Trobada de la Xarxa Europea Ciutats d’Usos del Temps

•   Trobada de la Xarxa de Ciutats i Pobles per la Reforma Horària (Catalunya)

•       Seminari de la xarxa europea de supressió del DST

•       Seminari internacional organitzat per cronobiòlegs i metges del son

•       Altres activitats pendents de concretar

El tema de la 41a Conferència de la IATUR d’aquest any ha estat sobre la comunicació de la investigació als responsables de la formulació de polítiques i al públic en general (“Communicating Time Use Research to the Public”). La 42a edició es farà a Tòquio el 2020.

Barcelona es postula com a candidata per acollir la Conferència de la IATUR la tardor de 2021

• Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona i la ‘Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society’ la proposaran a la IATUR de Washington DC
•  La IATUR és l’associació internacional sobre recerca en usos del temps més important a escala mundial

Del 10 al 12 de juliol, la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i la ‘Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society’ participaran a la 41st Annual Conference of the International Association for Time Use Research (IATUR), el congrés internacional d’organització del temps més important a escala mundial, que enguany se celebra a l'American University a Washington DC. La Conferència de la IATUR és una de les trobades internacionals de més renom per intercanviar idees, bones pràctiques i recollir les últimes novetats en recerca sobre l’ús del temps.

El tema de la 41a Conferència de la IATUR d’enguany serà sobre la comunicació de la investigació als responsables de la formulació de polítiques i al públic en general (“Communicating Time Use Research to the Public”).

Presentada el passat 7 de juny en el marc de la Setmana dels Horaris, la ‘Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society’ és una iniciativa internacional que segueix el llegat de la Iniciativa per a la Reforma Horària i que vol ser un actor internacional de referència en els propers tres anys per a l’impuls de polítiques de benestar relacionades amb l'ús del temps.

En el marc de la conferència, Fabian Mohedano, promotor de la Iniciativa per a la Reforma Horària i de la ‘Barcelona Time Use Intiative for a Healthy Society’, Alexis Serra, director de l’Oficina de Reforma Horària del Govern de la Generalitat de Catalunya i la directora executiva del Departament de desenvolupament socioeconòmic de proximitat de Barcelona Activa de l’Ajuntament de Barcelona, Emilia Pallàs Zenke, presentaran la candidatura de Barcelona per a celebrar la 43a. Conferència de la IATUR durant tres dies la tardor de 2021.

La candidatura tindrà com a comitè d’organització les tres institucions: la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i la ‘Time Use Intiative for a Healthy Society’. La proposta per a organitzar la conferència el 2021 a Barcelona és que es dugui a terme en el marc de la International Time Use Week (Setmana Internacional dels Horaris) que se celebrarà a Barcelona en aquella data, on diverses xarxes internacionals podrien organitzar activitats de treball.

Sara Berbel, Fabian Mohedano i Alexis Serra durant la Conferència de la IATUR a Budapest l'octubre de 2018

La presentació de Mohedano a la IATUR tindrà lloc el 12 de juliol, entre les sessions de 9 a 10.30h, amb el nom “A new initiative for a dialogue between scientist community and public policies”, on a part de la candidatura també presentarà la Time Use Initiative for a Healthy Society a nivell internacional. Emilia Pallàs farà la xerrada “Boosting new time use in companyies in Barcelona”, en què entomarà el tema d’incentivar els nous usos del temps a les organitzacions per aconseguir més benestar de les persones i millor competitivitat de les empreses.

La proposta a la candidatura a l’edició 43 de la IATUR (l’edició 42 es farà a Tòquio l’any que ve) inclou la combinació de presentacions de treballs de recerca, de polítiques públiques i la mostra d’iniciatives que connecten la recerca amb les organitzacions, la política pública i la societat:

•  Visita a Girona. Presentació del Pacte del Temps i la Xarxa gironina d’empreses

•   Visita a Barcelona Activa. Presentació del Pacte del Temps i la Xarxa d’empreses NUST

•     Visita al Parlament de Catalunya. Experiència de canvi d’horaris

•     Visita a empreses promotores de polítiques d’usos del temps

•    Recepció a l’Ajuntament de Barcelona. Trobada amb les entitats promotores del Pacte del Temps

•  Recepció a la Generalitat de Catalunya. Explicació del Pacte per a la Reforma Horària

Igualment, la candidatura inclou diverses xarxes que podrien organitzar activitats de treball:

•     Trobada de la Xarxa Europea Ciutats d’Usos del Temps

•     Trobada de la Xarxa de Ciutats i Pobles per la Reforma Horària (Catalunya)

•     Seminari de la xarxa europea de supressió del DST

•     Seminari internacional organitzat per cronobiòlegs i metges del son

•     Altres activitats pendents de concretar

L’octubre del 2018 Fabian Mohedano ja va participar a l’edició celebrada a Budapest, on va presentar el Pacte per a la Reforma Horària juntament amb Alexis Serra, director de l’Oficina per a la Reforma Horària de la Generalitat. La directora general de Barcelona Activa, Sara Berbel, també va presentar el Pacte del Temps de Barcelona. La d’aquest any està organitzada per l’School of Public Affairs of the American University juntament amb la  Population Research Center of the University of Maryland.

Programa: https://www.dropbox.com/s/k9h2l1va95m6xiv/conference_program.pdf?dl=0

Educació a l’hora: Uns altres horaris escolars són possibles

Amb el títol “Educació a l’hora: Uns altres horaris escolars són possibles. Proposta d'horaris escolars en clau d'educació a temps complet” la Fundació Jaume Bofill i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica han presentat aquesta setmana una proposta d’horari escolar per Catalunya que respongui a les necessitats educatives, de salut i benestar dels infants, millori els aprenentatges i l’equitat del sistema educatiu. El document s’ajusta a les mesures a l’àmbit educatiu del Pacte per a la Reforma Horària (signat ara farà 2 anys per 110 entitats): ubicar les pauses pel dinar en un horari saludable, reduir el temps de la pausa de migdia i avançament de les activitats extraescolars. Segons l’informe, els horaris actuals no s’ajusten a les característiques pròpies de cada edat, no asseguren la realització de les activitats en un horari saludable ni inclouen un ritme que vetlli pel benestar dels alumnes i dels docents. El nou plantejament d’horaris inclou les etapes d’infantil, primària i secundària, i vol ser extensible a tot el sistema, per evitar diferències horàries entre centres i no incrementar la segregació per motius d’oferta horària. Per la Fundació Jaume Bofill i la FMRPC la proposta té avantatges per a tota la comunitat educativa: infants i adolescents, famílies, docents i altres educadors i territori.

Entre d'altres mesures a l’informe es formula: 1.    Un horari educatiu que inclou activitats lectives i no lectives en col·laboració amb l’entorn, temps de reforç educatiu 2.    Flexibilitat en l’horari d’entrada i de sortida per adaptar-se a les necessitats pròpies de cada edat. 3.    Reducció de la pausa de migdia. 4.    Temps de migdia inclòs en el projecte educatiu de centre i situat en franja horària saludable de 12h a 14h. 5.    Reducció, diversificació i personalització del temps lectiu. 6.    Enriquiment del projecte educatiu amb activitats educatives opcionals en l’escola i en l’entorn. 7.    Participació interdisciplinar de perfils diferents d’educadors durant l’horari del centre educatiu.

Imatge: Fundació Jaume Bofill

La nova proposta és un horari més saludable i millora el benestar perquè flexibilitza els horaris d’entrada i sortida, s’ajusta al Pacte per a la Reforma Horària, ubicant les pauses en un horari saludable i la reducció del temps de la pausa de migdia permet avançar l’horari de les activitats extraescolars. A més, contempla un temps màxim d’estada al centre per no allargar en excés els horaris de l’alumnat i assegurar-ne el temps lliure, el descans i la vida familiar. I, alhora, permet uns horaris de treball més saludables per als docents i professionals de l’educació. Quant als nous horaris proposats, el document inclou una descripció de l’horari de primària i de secundària. A primària quedaria el següent: Servei d’acollida de 8h a 9h. De 9h a 9,30h entrada flexible, amb activitats participatives i d’explicació del programa del dia. De 9,30h a 12h es fan activitats lectives que combinen diferents pedagogies i treball grupal o individual. Entre 12hs i 14hs hi ha el temps de migdia, que s’escurça a una hora i mitja, admetent la flexibilitat d’entrada a l’alumnat, especialment aquell que marxa a casa a dinar. L’activitat lectiva de tarda va de les 14h a les 16h aproximadament (segons el temps que es destini al menjador). De 16h a 17h el centre proveeix una estona de temps lliure, berenar, i espai d’estudi assistit on l’alumnat pot fer reforç o tasques escolars, en funció de les seves necessitats i amb supervisió docent. Les famílies poden recollir als seus infants durant aquest espai horari. En paral·lel o a continuació, el projecte educatiu de centre preveu una oferta d’activitats no lectives fins a les 18hs. Algunes es fan al centre i d’altres en equipaments de l’entorn. El personal docent del centre coneix aquestes activitats i s’interrelaciona amb el personal educador que les realitza, generant algunes activitats conjuntes.

I a secundària es proposa: Flexibilitat d’entrada entre 8,30h i 9h. De 9h a 12,30-13h es fan les activitats lectives. El temps de descans entre aquestes hores forma part del temps lectiu. De 13h a 14h hi ha el temps de migdia, amb horari d’entrada i finalització flexible. Entre una i tres tardes de 14h a 16hs, hi ha activitats lectives en el propi centre. La resta de tardes es fan activitats lectives de lliure opció, que poden ser dins o fora del centre. Poden incloure un rang ampli d’activitats: estudi assistit, estudi autònom o el treball en grups, a activitats de tipus artístic, cultural, esportiu o científic, en combinació amb equipaments i educadors de l’entorn, que treballen en xarxa amb l’institut. Fins a les 18h s’organitzen altres activitats educatives no lectives que l’alumnat pot triar segons el seu interès, que podran fer-se dins o fora del centre en col·laboració amb l’entorn.

Uns horaris més equitatius Segons l’informe, els horaris actuals només asseguren l’accés de l’alumnat a les activitats lectives i no garanteixen un accés equitatiu a les activitats no lectives. Les extraescolars depenen bàsicament de les possibilitats de cada família. I en la majoria d’instituts ni tan sols es manté el centre obert a la tarda, deixant l’alumnat sense garanties d’acompanyament adult després del migdia. En aquest sentit, per la Fundació Bofill i la FMRPC el nou horari és més equitatiu perquè el centre ofereix activitats extraescolars accessibles per a tot l’alumnat dins el seu projecte educatiu; l’oferta del centre inclou activitats realitzades en col·laboració amb altres centres, entitats, serveis i equipaments, que li permeten oferir un ventall més ampli i ric d’activitats al seu alumnat i inclou l’acompanyament en la realització de deures, reforç escolar i estudi assistit dins l’horari.

El Pacte per a la Reforma Horària, signat el 17 de juliol de 2017, té l’objectiu d’impulsar uns hàbits horaris que potenciïn la igualtat entre les persones, les capacitats i opcions de relació i implicació familiar i comunitària i, sobretot, la salut i el benestar. En els camps social i general, el Pacte per a la Reforma Horària ha consensuat les recomanacions següents: ■ Compactar la jornada laboral per sortir abans de la feina. ■ Introduir horaris laborals més flexibles d’entrada i sortida. ■ Avançar les hores dels àpats, tant del dinar com del sopar. ■ Sincronitzar els horaris de les empreses, institucions i actors socials i culturals. Segons l'informe, és evident que aquests acords generen un context social i laboral molt més favorable que l’actual per a la conciliació familiar, l’educació d’infants i adults i uns hàbits més saludables. És per això que el Pacte representa un consens actual i proper idoni per a la definició d’un nou marc horari escolar. Concretament en l’àmbit educatiu, el Pacte per a la Reforma Horària ha assolit dos grans consensos i que són: ■ Acomodació de la jornada escolar, especialment del temps destinat a l’àpat del migdia, a la franja horària més saludable possible (recomanant entre les 12 h i les 14 h). ■ Avançament dels horaris de l’activitat extraescolar amb l’objectiu de respectar el temps de convivència familiar de tarda i vespre, així com el temps de descans. Font: Fundació Jaume Bofill i Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya