Aquest diumenge torna el canvi d'hora, que deixarà de fer-se el 2021

Aquest diumenge 27 d'octubre finalitza l'horari d'estiu. A a les 03.00 hores s'endarreriran els rellotges i de nou tornaran a marcar les 02.00 hores, recuperant així l'horari d'hivern, d'acord amb la Directiva Europea del Canvi de hora que s'aplica a tots els estats de la UE. El passat dimarts 26 de març, el Parlament Europeu va demanar als països de la Unió Europea que posessin fi al canvi d'hora a partir de 2021, permetent a cada país triar quin horari mantenir, el d'hivern o el d'estiu. El text, recolzat per 410 vots a favor, 197 en contra i 51 abstencions, basa aquesta petició en una consulta pública que va revelar un ampli suport ciutadà a la idea, i argumenta que s'ha comprovat que aquesta pràctica no comporta un estalvi energètic. Els països europeus tenen de termini fins l’abril de 2020 per decidir si es queden amb l’horari d’estiu o el d’hivern. Si escullen la primera opció, l’últim canvi d’hora serà el març de 2021 i, si opten per l’horari d’hivern, l’últim canvi d’hora serà l’octubre de 2021. Des de fa uns mesos, des de la Reforma Horària i la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society demanem que el debat sobre el canvi d'hora es pugui afrontar en el marc europeu, sobretot amb França i el BENELUX. La petició va arribar davant la decisió d'ara fa uns mesos del Govern espanyol de mantenir el canvi d'horari almenys fins a l'any 2021 (una data proposada per les autoritats europees per reprendre el tema) i que, a més, un estudi d'experts emès al govern espanyol recomani mantenir l'actual fus horari, que correspon al d'Alemanya.

El Consell Assessor per a la Reforma Horària recomana l'horari d'hivern tot l'any  El Consell Assessor per a la Reforma Horària (CARH) dona suport a l'eliminació del canvi d'hora d'estiu i hivern i aposta per mantenir l'horari d'hivern tot l'any. Així ho anunciava un estudi encarregat al CARH pel govern de la Generalitat l'octubre del 2018 i que va fer públic la llavors consellera de la Presidència Elsa Artadi. Al dictamen encarregat pel govern a causa de la possible decisió de les institucions europees de suprimir el canvi horari, els experts del CARH defensaven la supressió del canvi horari perquè “té una afectació sobre les persones per alteracions de son” i recomanen el manteniment de l’horari d’hivern tot l’any. Així, segons el CARH l’horari d’hivern "és el que permet millor ajust als horaris més generals de la població, atenent sobretot als horaris escolars actuals." A més, amb l'horari d'hivern tot l'any, l’activitat de les persones és més ajustada a les hores de llum. Al haver més llum al matí pot ajudar a que les persones comencin abans la jornada laboral i la escolar. Els experts també assenyala estudis que mostren -en  general- un millor horari de son en l’horari d’hivern. Per contra, el Consell Assessor per a la Reforma Horària assenyalava que amb l'horari d'estiu "el principal problema seria la falta de llum al matí els mesos d’hivern, ja que a l’hivern no es faria clar fins a les 9:15h." Així, més llum al vespre i poca al matí, "pot produir més alteracions del son, més discrepància horària especialment en persones que ja de per si tenen el ritme de son endarrerit i privació de son." En nens i adolescents tenir l'horari d'estiu a l’hivern tampoc ajuda a sincronitzar als horaris escolars i afavoreix la tendència vespertina, amb la qual cosa pot disminuir el rendiment acadèmic. El rellotge circadiari modula totes les funcions de l’organisme al llarg del dia. Segons el dictamen, a nivell de la població en general, l’horari d’estiu pot provocar un increment de desajust circadiari. Per tant, com afirma Fabian Mohedano, impulsor de la Iniciativa per la Reforma Horària “mantenir l’horari d’hivern tot l’any ens portaria a tenir una societat més saludable”.

Membres del Consell Assessor per a la Reforma Horària, ara fa uns mesos, amb l'ex consellera Elsa Artadi.

Una reivindicació compartida amb altres organitzacions i experts a nivell europeu  Diferents organitzacions i centres de recerca europeus especialitzades amb polítiques del temps, especialment basades a França i a Benelux, també s’han posicionat en els darrers mesos a favor de mantenir l’horari d’hivern durant tot l’any, com per exemple la xarxa d’organitzacions que promou la fi del “Daylight Saving Time (DST)”. Des de la Reforma Horària estem començant a crear xarxa amb aquestes organitzacions, ja que creiem que a través de la cooperació i el treball en xarxa serà la manera més efectiva de poder incidir a escala local i europea per assegurar aquesta reivindicació i treballar per unes polítiques per un ús del temps més saludables i aconseguir un lloc a l’agenda política europea i local.  Els orígens del canvi d'hora  Canviem l'hora dues vegades l'any. La pràctica d'endarrerir el rellotge una hora a l'hivern i avançar-lo en estiu es va generalitzar de manera desigual a partir de 1974, al produir-se la primera crisi del petroli en la resposta alguns països van decidir avançar els rellotges per poder aprofitar millor la llum del sol i, per tant, consumir menys electricitat en il·luminació. S'aplica com a directiva des de 1981 i ha estat renovada successivament cada quatre anys, segons recorda el Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme. Des de l'aprovació de la Novena Directiva, pel Parlament Europeu i Consell de la Unió, al gener de 2001, aquest canvi s'aplica amb caràcter indefinit. Aquesta Directiva està incorporada a l'ordenament jurídic espanyol per Reial decret 236/2002, d'1 de març. Des de la Iniciativa per a la Reforma Horària, pensem que quan la mesura es va implementar, encendre o apagar el llum una hora abans implicava un canvi significatiu en l'ús d'energia. Però avui dia, en què l'energia es fa servir en pràcticament tots els àmbits -aire condicionat, calefacció, equips de música i televisió, electrodomèstics, ordinadors- la diferència no és significativa. A més pensem que el cos humà triga molt més d'un dia a adaptar-se a les variacions horàries, el que es tradueix en molèsties, especialment en infants i gent gran. Aquesta mesura no s'ha de confondre amb altres qüestions que afecten a la Reforma Horària com:  La recuperació de les dues hores de desfassament horari en relació a la resta del món L'impuls d'una nova cultura del temps a les organtizacions a favor de models més eficients i més flexibles per atendre les noves complexitats socials  La recuperació del fus GMT en el marc d'una reordenació global europea

Barcelona celebrarà la 43a Conferència de la IATUR la tardor de 2021

• S’ha aprovat a la trobada d’enguany a Washington DC de la IATUR, l’associació internacional sobre recerca en usos del temps amb més rellevància internacional

• Organitzaran el congrés Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona i la ‘Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society’
•  La 42a edició es farà a Tòquio el 2020

Barcelona acollirà la 43a edició de la Conferència de la IATUR el 2021, del 27 al 29 d’octubre. La ‘Annual Conference of the International Association for Time Use Research (IATUR)’ és el congrés internacional d’organització del temps més important a escala mundial i una de les trobades internacionals de més renom per intercanviar idees, bones pràctiques i recollir les últimes novetats en recerca sobre l’ús del temps.

La voluntat de conferència de la IATUR a Barcelona és promoure la confluència entre la recerca i la investigació i les polítiques públiques sobre usos del temps i el seu impacte sobre la societat. Se celebrarà en el marc de la International Time Use Week (Setmana Internacional dels Horaris) que es farà a Barcelona en aquella data, on diverses xarxes internacionals podrien organitzar activitats de treball.

  

Presentació de la candidatura de Barcelona durant la 41st Annual Conference of the International Association for Time Use Research (IATUR), aquesta setmana. 

La Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i la ‘Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society’, que són les coorgantitzadores de la Conferència de la IATUR el 2021, han presentat la candidatura de Barcelona aquesta setmana, durant la 41st Annual Conference of the International Association for Time Use Research (IATUR), que s’ha celebrat a l'American University a Washington DC. 

En la presentació hi han intervingut el director de l’Oficina de Reforma Horària del Govern de la Generalitat de Catalunya, Alexis Serra; la directora executiva del Departament de desenvolupament socioeconòmic de proximitat de Barcelona Activa de l’Ajuntament de Barcelona, Emilia Pallàs Zenke i Fabian Mohedano, promotor de la Iniciativa per a la Reforma Horària i de la ‘Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society’, una iniciativa internacional que segueix el llegat de la Iniciativa per a la Reforma Horària i que vol ser un actor internacional de referència en els propers tres anys per a l’impuls de polítiques de benestar relacionades amb l'ús del temps.

Durant la ponència, Fabian Mohedano ha destacat la necessitat de “promoure la interacció entre l’ús del temps i les polítiques a escala internacional. Plantegem una nova agenda global”, ha proposat. “Volem convertir Barcelona en la capital mundial de l’impuls de recerca i les polítiques del temps”, ha anunciat el promotor de la ‘Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society’. Sobre el naixement de la ‘Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society’, Fabian Mohedano ha subratllat “la necessitat de treballar junts per crear polítiques de temps orientades a la salut, el benestar, el futur del treball i l'equitat de tot el planeta.”

L’edició 43 de la IATUR de Barcelona inclourà la combinació de presentacions de treballs de recerca, de polítiques públiques i la mostra d’iniciatives que connecten la recerca amb les organitzacions, la política pública i la societat:

•   Visita a Girona. Presentació del Pacte del Temps i la Xarxa gironina d’empreses
•    Visita a Barcelona Activa. Presentació del Pacte del Temps i la  Xarxa d’empreses NUST
•    Visita al Parlament de Catalunya. Experiència de canvi d’horaris
•    Visita a empreses promotores de polítiques d’usos del temps
•    Recepció a l’Ajuntament de Barcelona. Trobada amb les entitats promotores del Pacte del Temps
•    Recepció a la Generalitat de Catalunya. Explicació del Pacte per a la Reforma Horària 

Igualment, la candidatura podria comptar amb diverses xarxes que poden organitzar activitats de treball:

•       Trobada de la Xarxa Europea Ciutats d’Usos del Temps

•   Trobada de la Xarxa de Ciutats i Pobles per la Reforma Horària (Catalunya)

•       Seminari de la xarxa europea de supressió del DST

•       Seminari internacional organitzat per cronobiòlegs i metges del son

•       Altres activitats pendents de concretar

El tema de la 41a Conferència de la IATUR d’aquest any ha estat sobre la comunicació de la investigació als responsables de la formulació de polítiques i al públic en general (“Communicating Time Use Research to the Public”). La 42a edició es farà a Tòquio el 2020.

Barcelona es postula com a candidata per acollir la Conferència de la IATUR la tardor de 2021

• Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona i la ‘Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society’ la proposaran a la IATUR de Washington DC
•  La IATUR és l’associació internacional sobre recerca en usos del temps més important a escala mundial

Del 10 al 12 de juliol, la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i la ‘Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society’ participaran a la 41st Annual Conference of the International Association for Time Use Research (IATUR), el congrés internacional d’organització del temps més important a escala mundial, que enguany se celebra a l'American University a Washington DC. La Conferència de la IATUR és una de les trobades internacionals de més renom per intercanviar idees, bones pràctiques i recollir les últimes novetats en recerca sobre l’ús del temps.

El tema de la 41a Conferència de la IATUR d’enguany serà sobre la comunicació de la investigació als responsables de la formulació de polítiques i al públic en general (“Communicating Time Use Research to the Public”).

Presentada el passat 7 de juny en el marc de la Setmana dels Horaris, la ‘Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society’ és una iniciativa internacional que segueix el llegat de la Iniciativa per a la Reforma Horària i que vol ser un actor internacional de referència en els propers tres anys per a l’impuls de polítiques de benestar relacionades amb l'ús del temps.

En el marc de la conferència, Fabian Mohedano, promotor de la Iniciativa per a la Reforma Horària i de la ‘Barcelona Time Use Intiative for a Healthy Society’, Alexis Serra, director de l’Oficina de Reforma Horària del Govern de la Generalitat de Catalunya i la directora executiva del Departament de desenvolupament socioeconòmic de proximitat de Barcelona Activa de l’Ajuntament de Barcelona, Emilia Pallàs Zenke, presentaran la candidatura de Barcelona per a celebrar la 43a. Conferència de la IATUR durant tres dies la tardor de 2021.

La candidatura tindrà com a comitè d’organització les tres institucions: la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i la ‘Time Use Intiative for a Healthy Society’. La proposta per a organitzar la conferència el 2021 a Barcelona és que es dugui a terme en el marc de la International Time Use Week (Setmana Internacional dels Horaris) que se celebrarà a Barcelona en aquella data, on diverses xarxes internacionals podrien organitzar activitats de treball.

Sara Berbel, Fabian Mohedano i Alexis Serra durant la Conferència de la IATUR a Budapest l'octubre de 2018

La presentació de Mohedano a la IATUR tindrà lloc el 12 de juliol, entre les sessions de 9 a 10.30h, amb el nom “A new initiative for a dialogue between scientist community and public policies”, on a part de la candidatura també presentarà la Time Use Initiative for a Healthy Society a nivell internacional. Emilia Pallàs farà la xerrada “Boosting new time use in companyies in Barcelona”, en què entomarà el tema d’incentivar els nous usos del temps a les organitzacions per aconseguir més benestar de les persones i millor competitivitat de les empreses.

La proposta a la candidatura a l’edició 43 de la IATUR (l’edició 42 es farà a Tòquio l’any que ve) inclou la combinació de presentacions de treballs de recerca, de polítiques públiques i la mostra d’iniciatives que connecten la recerca amb les organitzacions, la política pública i la societat:

•  Visita a Girona. Presentació del Pacte del Temps i la Xarxa gironina d’empreses

•   Visita a Barcelona Activa. Presentació del Pacte del Temps i la Xarxa d’empreses NUST

•     Visita al Parlament de Catalunya. Experiència de canvi d’horaris

•     Visita a empreses promotores de polítiques d’usos del temps

•    Recepció a l’Ajuntament de Barcelona. Trobada amb les entitats promotores del Pacte del Temps

•  Recepció a la Generalitat de Catalunya. Explicació del Pacte per a la Reforma Horària

Igualment, la candidatura inclou diverses xarxes que podrien organitzar activitats de treball:

•     Trobada de la Xarxa Europea Ciutats d’Usos del Temps

•     Trobada de la Xarxa de Ciutats i Pobles per la Reforma Horària (Catalunya)

•     Seminari de la xarxa europea de supressió del DST

•     Seminari internacional organitzat per cronobiòlegs i metges del son

•     Altres activitats pendents de concretar

L’octubre del 2018 Fabian Mohedano ja va participar a l’edició celebrada a Budapest, on va presentar el Pacte per a la Reforma Horària juntament amb Alexis Serra, director de l’Oficina per a la Reforma Horària de la Generalitat. La directora general de Barcelona Activa, Sara Berbel, també va presentar el Pacte del Temps de Barcelona. La d’aquest any està organitzada per l’School of Public Affairs of the American University juntament amb la  Population Research Center of the University of Maryland.

Programa: https://www.dropbox.com/s/k9h2l1va95m6xiv/conference_program.pdf?dl=0

Educació a l’hora: Uns altres horaris escolars són possibles

Amb el títol “Educació a l’hora: Uns altres horaris escolars són possibles. Proposta d'horaris escolars en clau d'educació a temps complet” la Fundació Jaume Bofill i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica han presentat aquesta setmana una proposta d’horari escolar per Catalunya que respongui a les necessitats educatives, de salut i benestar dels infants, millori els aprenentatges i l’equitat del sistema educatiu. El document s’ajusta a les mesures a l’àmbit educatiu del Pacte per a la Reforma Horària (signat ara farà 2 anys per 110 entitats): ubicar les pauses pel dinar en un horari saludable, reduir el temps de la pausa de migdia i avançament de les activitats extraescolars. Segons l’informe, els horaris actuals no s’ajusten a les característiques pròpies de cada edat, no asseguren la realització de les activitats en un horari saludable ni inclouen un ritme que vetlli pel benestar dels alumnes i dels docents. El nou plantejament d’horaris inclou les etapes d’infantil, primària i secundària, i vol ser extensible a tot el sistema, per evitar diferències horàries entre centres i no incrementar la segregació per motius d’oferta horària. Per la Fundació Jaume Bofill i la FMRPC la proposta té avantatges per a tota la comunitat educativa: infants i adolescents, famílies, docents i altres educadors i territori.

Entre d'altres mesures a l’informe es formula: 1.    Un horari educatiu que inclou activitats lectives i no lectives en col·laboració amb l’entorn, temps de reforç educatiu 2.    Flexibilitat en l’horari d’entrada i de sortida per adaptar-se a les necessitats pròpies de cada edat. 3.    Reducció de la pausa de migdia. 4.    Temps de migdia inclòs en el projecte educatiu de centre i situat en franja horària saludable de 12h a 14h. 5.    Reducció, diversificació i personalització del temps lectiu. 6.    Enriquiment del projecte educatiu amb activitats educatives opcionals en l’escola i en l’entorn. 7.    Participació interdisciplinar de perfils diferents d’educadors durant l’horari del centre educatiu.

Imatge: Fundació Jaume Bofill

La nova proposta és un horari més saludable i millora el benestar perquè flexibilitza els horaris d’entrada i sortida, s’ajusta al Pacte per a la Reforma Horària, ubicant les pauses en un horari saludable i la reducció del temps de la pausa de migdia permet avançar l’horari de les activitats extraescolars. A més, contempla un temps màxim d’estada al centre per no allargar en excés els horaris de l’alumnat i assegurar-ne el temps lliure, el descans i la vida familiar. I, alhora, permet uns horaris de treball més saludables per als docents i professionals de l’educació. Quant als nous horaris proposats, el document inclou una descripció de l’horari de primària i de secundària. A primària quedaria el següent: Servei d’acollida de 8h a 9h. De 9h a 9,30h entrada flexible, amb activitats participatives i d’explicació del programa del dia. De 9,30h a 12h es fan activitats lectives que combinen diferents pedagogies i treball grupal o individual. Entre 12hs i 14hs hi ha el temps de migdia, que s’escurça a una hora i mitja, admetent la flexibilitat d’entrada a l’alumnat, especialment aquell que marxa a casa a dinar. L’activitat lectiva de tarda va de les 14h a les 16h aproximadament (segons el temps que es destini al menjador). De 16h a 17h el centre proveeix una estona de temps lliure, berenar, i espai d’estudi assistit on l’alumnat pot fer reforç o tasques escolars, en funció de les seves necessitats i amb supervisió docent. Les famílies poden recollir als seus infants durant aquest espai horari. En paral·lel o a continuació, el projecte educatiu de centre preveu una oferta d’activitats no lectives fins a les 18hs. Algunes es fan al centre i d’altres en equipaments de l’entorn. El personal docent del centre coneix aquestes activitats i s’interrelaciona amb el personal educador que les realitza, generant algunes activitats conjuntes.

I a secundària es proposa: Flexibilitat d’entrada entre 8,30h i 9h. De 9h a 12,30-13h es fan les activitats lectives. El temps de descans entre aquestes hores forma part del temps lectiu. De 13h a 14h hi ha el temps de migdia, amb horari d’entrada i finalització flexible. Entre una i tres tardes de 14h a 16hs, hi ha activitats lectives en el propi centre. La resta de tardes es fan activitats lectives de lliure opció, que poden ser dins o fora del centre. Poden incloure un rang ampli d’activitats: estudi assistit, estudi autònom o el treball en grups, a activitats de tipus artístic, cultural, esportiu o científic, en combinació amb equipaments i educadors de l’entorn, que treballen en xarxa amb l’institut. Fins a les 18h s’organitzen altres activitats educatives no lectives que l’alumnat pot triar segons el seu interès, que podran fer-se dins o fora del centre en col·laboració amb l’entorn.

Uns horaris més equitatius Segons l’informe, els horaris actuals només asseguren l’accés de l’alumnat a les activitats lectives i no garanteixen un accés equitatiu a les activitats no lectives. Les extraescolars depenen bàsicament de les possibilitats de cada família. I en la majoria d’instituts ni tan sols es manté el centre obert a la tarda, deixant l’alumnat sense garanties d’acompanyament adult després del migdia. En aquest sentit, per la Fundació Bofill i la FMRPC el nou horari és més equitatiu perquè el centre ofereix activitats extraescolars accessibles per a tot l’alumnat dins el seu projecte educatiu; l’oferta del centre inclou activitats realitzades en col·laboració amb altres centres, entitats, serveis i equipaments, que li permeten oferir un ventall més ampli i ric d’activitats al seu alumnat i inclou l’acompanyament en la realització de deures, reforç escolar i estudi assistit dins l’horari.

El Pacte per a la Reforma Horària, signat el 17 de juliol de 2017, té l’objectiu d’impulsar uns hàbits horaris que potenciïn la igualtat entre les persones, les capacitats i opcions de relació i implicació familiar i comunitària i, sobretot, la salut i el benestar. En els camps social i general, el Pacte per a la Reforma Horària ha consensuat les recomanacions següents: ■ Compactar la jornada laboral per sortir abans de la feina. ■ Introduir horaris laborals més flexibles d’entrada i sortida. ■ Avançar les hores dels àpats, tant del dinar com del sopar. ■ Sincronitzar els horaris de les empreses, institucions i actors socials i culturals. Segons l'informe, és evident que aquests acords generen un context social i laboral molt més favorable que l’actual per a la conciliació familiar, l’educació d’infants i adults i uns hàbits més saludables. És per això que el Pacte representa un consens actual i proper idoni per a la definició d’un nou marc horari escolar. Concretament en l’àmbit educatiu, el Pacte per a la Reforma Horària ha assolit dos grans consensos i que són: ■ Acomodació de la jornada escolar, especialment del temps destinat a l’àpat del migdia, a la franja horària més saludable possible (recomanant entre les 12 h i les 14 h). ■ Avançament dels horaris de l’activitat extraescolar amb l’objectiu de respectar el temps de convivència familiar de tarda i vespre, així com el temps de descans. Font: Fundació Jaume Bofill i Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya

Avancen les polítiques públiques de Reforma Horària

La 6a Setmana dels Horaris celebrada del 3 al 7 de juny ha demostrat que la reforma horària està plenament interioritzada a una part de la societat catalana, que s’ha guanyat l’hegemonia del pensament de què cal un canvi en els horaris i que ara és un bon moment per a internacionalitzar el discurs sobre el temps i el seu impacte en el nostre benestar.

Els actes celebrats en aquesta edició han estat relacionats amb els eixos i les mesures que estableix el Pacte per a la Reforma Horària rubricat pel govern i 110 organitzacions ara farà 2 anys. La Setmana començava amb el president Torra anunciant mesures de reforma horària a l’administració i amb la constitució de la Comissió de Seguiment del Pacte per a la Reforma Horàriaque impulsarà una nova concertació social. La comissió acabarà amb l’aprovació al desembre d’un Pla de Transició per a la Reforma Horària 2020-2021, el full de ruta que ha de portar a concretar la transició cap a l’Objectiu 2025. 

  

ELS HORARIS EN LA PRÀCTICA ESPORTIVA

Dimecres es presentava un nou estudi  al Museu Colet sobre la reforma horària i la pràctica esportiva als municipis i entitats del país, que demostra que la pràctica esportiva es desenvolupa en una franja horària tardana, el que no permet un temps de descans saludable, especialment en el cas d’adolescents. Les causes principals dels horaris en aquestes franges d’edat són els horaris de les escoles i instituts i els horaris laborals.

L’acte va comptar amb la intervenció del director del Consell Català de l’Esport, Antoni Reig; el coordinador d’Esports de la Diputació de Barcelona, Daniel Laga, i el director de l'Oficina per a la Reforma Horària de la Generalitat de Catalunya, Alexis Serra. També hi van participar els consultors i autors de l’estudi Alberto Abella i Xavier Peralta, i el doctor Javier Albares, membre del Consell Assessor per a la Reforma Horària, que va exposar la relació entre pràctica esportiva, salut i horaris.

NOVA APP REFORMA HORÀRIA I UN TASTET D’EMPRESES EXPLICANT AL CONSELLER CHAKIR EL HOMRANI LES SEVES BONES PRÀCTIQUES 
 

Presentació de la APP Reforma Horària que compta amb 140 organitzacions de tot Catalunya que sumen més de 620 mesures (flexibilitat horària, compactació horària, teletreball, dinar en horaris saludables, etc.) i que inclou una quarantena de vídeos. Aquesta era la novetat més destacada de la tarda de dimecres, que transcorria amb una presentació al conseller Chakir el Homrani en què 9 empreses explicaven, una a una, les bones pràctiques en reforma horària de la seva organització. Hi van participar: Agroxarxa, Comexi, Fideta Economistes i Advocats, Fundació Joia, Lear Corporation, Softmachine, TBS, Tortillas Nagual i Vallformosa.

ELS HORARIS DE LES DONES   Tot seguit, a l’Associació Salut i Família presentaven l'informe “Les dones i la reforma horària: TEMPS RETROBAT”, amb dades esfereïdores com que les dones dormen menys hores, practiquen menys esport, tenen més excés de pes que els homes i presenten més ansietat o depressió. Hi van participar Assumpta Baig, presidenta de l’Associació Salut i Família; Núria Ramon, directora executiva de l’Institut Català de les Dones; Fabian Mohedano, promotor de la Reforma Horària; Elvira Méndez, directora general de l’Associació Salut i Família i Cristina Sánchez Miret, sociòloga i membre del CARH. ELS HORARIS DELS INSTITUTS, A DEBAT    11 persones de l’àmbit de l’educació intervenien dijous passat al seminari debat “Els horaris als instituts”, que tenia lloc a l’Associació de Mestres Rosa Sensat (Barcelona), i entre elles, 3 estudiants de l’institut Jaume Balmes de l’Eixample, que exposaven el seu punt de vista sobre la jornada compactada o partida a secundària. El punt de partida era com aconseguir uns millors horaris als instituts posant al centre de tot l’interès superior dels infants i adolescents i les mesures del Pacte per a la Reforma Horària a l’educació: – Protecció de la franja horària de 8 a 16 hores com a horari lectiu en els ensenyaments universal i obligatori. – Acomodació de la jornada escolar, especialment del temps destinat a l’àpat del migdia, a la franja horària més saludable possible. – Avançament dels horaris de l’activitat extraescolar, amb l’objectiu de respectar el temps de convivència familiar de tarda i vespre i  el temps de descans.

Participants: Núria Cuenca, secretaria general d'Educació del Departament d’Educació de la Generalitat; Elena Sintes, cap de projectes de la Fundació Bofill i membre del Consell Assessor per a la Reforma Horària; Pilar Gargallo, presidenta de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (FMRPC); Lluís Vila Prat, president de la Federació de Pares i Mares d’Alumnes d’Estudis Sufragats amb Fons Públics No Universitaris de Catalunya (FAPAES); Francina Martí, presidenta de l'Associació de Mestres Rosa Sensat; Jordi Mayné, president de la Comissió de Participació del Consell Escolar Municipal de l’Eixample; Mireia Martínez, directora de l'institut Jaume Balmes; Ricard López Muñoz, director de l'Escola Barnola d'Avinyó; Estudiants de l’institut Jaume Balmes (Inhi Choi Bae 2n Batxillerat, Ona Pié Comajuncosa 3r d'ESO i Mariona Vicens I Salvadó 2n ESO)

NAIXEMENT DE LA ‘BARCELONA TIME USE INITIATIVE FOR A HEALTHY SOCIETY’ 

A l'esquerra, Alexis Serra, directpr Oficina per a la Reforma Horària; Till Roenneberg, ex-president de la European Biological Rhythms Society; Ariadna Güell, coordinadora de la 'Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society'; Jean-Yves Boulin, coordinador de la Xarxa Europea de Ciutats; Fabian Mohedano, promotor de la Reforma Horària; Ticia Luengo Hendriks, coordinadora de la xarxa d’organitzacions que promou la fi del “Daylight Saving Time (DST)” a nivell europeu; Joeri Minnen, investigador i actual tresorer de l'IATUR i Sara Berbel, directora general de Barcelona Activa

La Setmana dels Horaris cloïa la seva sisena edició divendres passat amb l’anunci del naixement d’una nova entitat: la  ‘Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society’, una iniciativa internacional que seguirà el llegat de la Iniciativa per a la Reforma Horària i que vol ser un actor internacional de referència en els propers tres anys per a l’impuls de polítiques de benestar relacionades amb l'ús del temps.

A l’acte, celebrat al CIDOB (Barcelona) hi participaven el promotor de la Inciativa per a la Reforma Horària Fabian Mohedano; el director de l’Oficina per a la Reforma Horària del Govern de la Generalitat de Catalunya, Alexis Serra; la gerent de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona i directora general de Barcelona Activa, Sara Berbel, i representants d’algunes de les principals xarxes internacionals vinculades als usos del temps, els horaris i la cronobiologia: Till Roenneberg, president de la World Federation of Societies for Chronobiology (WFSC); Jean-Yves Boulin, coordinador de la Xarxa Europea de Ciutats i membre de Tempo Territorial; Joeri Minnen, investigador i actual tresorer de l'IATUR i Ticia Luengo, coordinadora de la xarxa d’organitzacions que promou la fi del “Daylight Saving Time (DST)” a nivell europeu.

Els objectius de la 'Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society' són internacionalitzar el discurs sobre el temps i el seu impacte en el nostre benestar i funcionar com a plataforma europea que promogui una millor organització del temps i aglutinar les diferents organitzacions implicades en el tema. 

XERRADA AL BIZZ BARCELONA

També en el marc de la Setmana dels Horaris i al Bizz Barcelona aquest dijous s’ha fet la conferència "Per uns horaris més saludables i productius a les organitzacions", en què han participat Emilia Pallàs, directora executiva Desenvolupament Socioeconòmic de Proximitat de Barcelona Activa; Margarita Miralles, cap de Desenvolupament Humà de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya; Laura Zapata, manager de Relaciones Laborals del RACC i Xavier Peralta, soci consultor Intime Barcelona, que han presentat les iniciatives més innovadores per a la conciliació de la vida laboral, personal i familiar a les seves organitzacions. Des de Barcelona Activa, Emilia Pallàs ha anunciat l’impuls d’un programa, dins del Pacte del Temps de Barcelona, deformació i acompanyament a 15 empreses de Barcelona amb l’objectiu de millorar la racionalització horària, la conciliació i la disposició del temps per a les persones. RECULL D'IMPACTES  PREMSA  Arriba la Setmana dels Horaris 2019 FECOM organitza una Taula-Debat empresarial durant la 6a Setmana dels Horaris El Govern crearà un pla de transició 2020-2021 per concretar la Reforma Horària La 6a edició de la Setmana dels Horaris incorporarà novetats en el desplegament de les mesures del Pacte per a la Reforma Horària Presentació del programa de la 6a Setmana dels Horaris La Generalitat ultima un plan de transición para la reforma horària Reforma horària: La setmana dels horaris El Govern ultima un pla de transició per a la reforma horària El manresà Alexis Serra, a l'acte de constitució de la Comissió de Seguiment del Pacte per a la Reforma Horària Reforma Horària La 6a Setmana dels Horaris arrenca amb la constitució de la Comissió de Seguiment del Pacte per a la Reforma Horària El Govern crearà un pla de transició 2020-2021 per concretar la Reforma Horària La Generalitat evitarà convocar actes després de les 18 hores i fomentarà el teletreball Torra anuncia que el Govern aprovarà dimarts que ve diverses mesures per adequar-se a la Reforma Horària El Govern deixarà de fer actes i sopars al vespre La Generalitat evitará convocar actos después de las 18 horas y fomentará el teletrabajo Torra anuncia que el Govern aprovarà dimarts que ve diverses mesures per adequar-se a la Reforma Horària La 6a edició de la Setmana dels Horaris incorporarà novetats El manresà Serra explicarà al Palau de la Generalitat la reforma horària El Govern comença a fer els deures de la reforma horària Reunions fins a les 6 de la tarda: la Generalitat vol adaptar-se a la reforma horària Torra anuncia que el Govern aprovarà mesures per adequar-se a la Reforma Horària Torra no vol sopars oficials ni actes públics després de les 6 de la tarda El Govern crea un pla de transició 2020-2021 per concretar la Reforma Horària La Generalitat no convocarà actes públics després de les sis de la tarda La Generalitat no convocará actos públicos después de las seis de la tarde President Torra: "El Govern implementarà un model propi de teletreball, que modernitzarà l'Administració i millorarà l'eficiència i la qualitat de vida dels treballadors" Los actos públicos de la Generalitat dejarán de hacerse más tarde de las 6 de la tarde Torra anuncia que el Govern aprovarà mesures per adequar-se a la Reforma Horària La 6a edició de la Setmana dels Horaris incorporarà novetats La Setmana dels horaris 2019 Barcelona internacionalitza la reforma horària Comer tarde más temprano L'Administració de la Generalitat racionalitzarà els horaris La Generalitat i la Diputació de Barcelona presenten els estudis sobre la reforma horària i pràctica esportiva Reforma horària: La setmana dels horaris Quina hora és La Generalitat i la Diputació presenten els estudis sobre la reforma horària i pràctica esportiva Advoquen per ajustar l'horari comercial Advoquen per ajustar l'horari comercial La 6a Setmana dels Horaris presenta l'informe de reforma horària als instituts de l'Eixample La Generalitat y la Diputación de Barcelona estudian una reforma horaria para la práctica Deportiva Racionalizar horarios permite que el deporte infantil sea más saludable La Generalitat i la Diputació de Barcelona estudien una reforma horària per a la pràctica esportiva Lluís Casado: “Ens hauríem de quedar en l'horari d'hivern” Participem en un acte de bones pràctiques en Reforma Horària Reforma horària Una nueva entidad estudia el uso del tiempo y su impacto en el benestar Una nueva entidad estudia el uso del tiempo y su impacto en el bienestar Neix la "Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society", que vol ser l'actor internacional per a l'impuls de polítiques d'usos dels temps Presentació dels estudis sobre la reforma horària i pràctica esportiva Catalonia's challenge to reform society's timetables El ‘sudoku’ dels horaris escolars; pros i contres d’un meló que es vol obrir El Govern vol concretar els canvis prioritaris per a la reforma horària en un pla de transició 2020-2021  RÀDIO  Alexis Serra, director de l'Oficina per a la Reforma Horària de la Generalitat La Generalitat quiere concretar los cambios para la reforma horaria en un plan de transición 2020-2021 Debat Reforma Horària Catalunya vol aconseguir l'any 2025 un canvi generalitzat d'horaris en la societat civil 5/06/2019, ràdio “Orgull Ràdio” Capítol tres60 Ràdio Terrassa “El Submarí”  TV  Parlem sobre la Reforma Horària  Badalona TV capítol 6 juny