Educació a l’hora: Uns altres horaris escolars són possibles

Amb el títol “Educació a l’hora: Uns altres horaris escolars són possibles. Proposta d'horaris escolars en clau d'educació a temps complet” la Fundació Jaume Bofill i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica han presentat aquesta setmana una proposta d’horari escolar per Catalunya que respongui a les necessitats educatives, de salut i benestar dels infants, millori els aprenentatges i l’equitat del sistema educatiu. El document s’ajusta a les mesures a l’àmbit educatiu del Pacte per a la Reforma Horària (signat ara farà 2 anys per 110 entitats): ubicar les pauses pel dinar en un horari saludable, reduir el temps de la pausa de migdia i avançament de les activitats extraescolars. Segons l’informe, els horaris actuals no s’ajusten a les característiques pròpies de cada edat, no asseguren la realització de les activitats en un horari saludable ni inclouen un ritme que vetlli pel benestar dels alumnes i dels docents. El nou plantejament d’horaris inclou les etapes d’infantil, primària i secundària, i vol ser extensible a tot el sistema, per evitar diferències horàries entre centres i no incrementar la segregació per motius d’oferta horària. Per la Fundació Jaume Bofill i la FMRPC la proposta té avantatges per a tota la comunitat educativa: infants i adolescents, famílies, docents i altres educadors i territori.

Entre d'altres mesures a l’informe es formula: 1.    Un horari educatiu que inclou activitats lectives i no lectives en col·laboració amb l’entorn, temps de reforç educatiu 2.    Flexibilitat en l’horari d’entrada i de sortida per adaptar-se a les necessitats pròpies de cada edat. 3.    Reducció de la pausa de migdia. 4.    Temps de migdia inclòs en el projecte educatiu de centre i situat en franja horària saludable de 12h a 14h. 5.    Reducció, diversificació i personalització del temps lectiu. 6.    Enriquiment del projecte educatiu amb activitats educatives opcionals en l’escola i en l’entorn. 7.    Participació interdisciplinar de perfils diferents d’educadors durant l’horari del centre educatiu.

Imatge: Fundació Jaume Bofill

La nova proposta és un horari més saludable i millora el benestar perquè flexibilitza els horaris d’entrada i sortida, s’ajusta al Pacte per a la Reforma Horària, ubicant les pauses en un horari saludable i la reducció del temps de la pausa de migdia permet avançar l’horari de les activitats extraescolars. A més, contempla un temps màxim d’estada al centre per no allargar en excés els horaris de l’alumnat i assegurar-ne el temps lliure, el descans i la vida familiar. I, alhora, permet uns horaris de treball més saludables per als docents i professionals de l’educació. Quant als nous horaris proposats, el document inclou una descripció de l’horari de primària i de secundària. A primària quedaria el següent: Servei d’acollida de 8h a 9h. De 9h a 9,30h entrada flexible, amb activitats participatives i d’explicació del programa del dia. De 9,30h a 12h es fan activitats lectives que combinen diferents pedagogies i treball grupal o individual. Entre 12hs i 14hs hi ha el temps de migdia, que s’escurça a una hora i mitja, admetent la flexibilitat d’entrada a l’alumnat, especialment aquell que marxa a casa a dinar. L’activitat lectiva de tarda va de les 14h a les 16h aproximadament (segons el temps que es destini al menjador). De 16h a 17h el centre proveeix una estona de temps lliure, berenar, i espai d’estudi assistit on l’alumnat pot fer reforç o tasques escolars, en funció de les seves necessitats i amb supervisió docent. Les famílies poden recollir als seus infants durant aquest espai horari. En paral·lel o a continuació, el projecte educatiu de centre preveu una oferta d’activitats no lectives fins a les 18hs. Algunes es fan al centre i d’altres en equipaments de l’entorn. El personal docent del centre coneix aquestes activitats i s’interrelaciona amb el personal educador que les realitza, generant algunes activitats conjuntes.

I a secundària es proposa: Flexibilitat d’entrada entre 8,30h i 9h. De 9h a 12,30-13h es fan les activitats lectives. El temps de descans entre aquestes hores forma part del temps lectiu. De 13h a 14h hi ha el temps de migdia, amb horari d’entrada i finalització flexible. Entre una i tres tardes de 14h a 16hs, hi ha activitats lectives en el propi centre. La resta de tardes es fan activitats lectives de lliure opció, que poden ser dins o fora del centre. Poden incloure un rang ampli d’activitats: estudi assistit, estudi autònom o el treball en grups, a activitats de tipus artístic, cultural, esportiu o científic, en combinació amb equipaments i educadors de l’entorn, que treballen en xarxa amb l’institut. Fins a les 18h s’organitzen altres activitats educatives no lectives que l’alumnat pot triar segons el seu interès, que podran fer-se dins o fora del centre en col·laboració amb l’entorn.

Uns horaris més equitatius Segons l’informe, els horaris actuals només asseguren l’accés de l’alumnat a les activitats lectives i no garanteixen un accés equitatiu a les activitats no lectives. Les extraescolars depenen bàsicament de les possibilitats de cada família. I en la majoria d’instituts ni tan sols es manté el centre obert a la tarda, deixant l’alumnat sense garanties d’acompanyament adult després del migdia. En aquest sentit, per la Fundació Bofill i la FMRPC el nou horari és més equitatiu perquè el centre ofereix activitats extraescolars accessibles per a tot l’alumnat dins el seu projecte educatiu; l’oferta del centre inclou activitats realitzades en col·laboració amb altres centres, entitats, serveis i equipaments, que li permeten oferir un ventall més ampli i ric d’activitats al seu alumnat i inclou l’acompanyament en la realització de deures, reforç escolar i estudi assistit dins l’horari.

El Pacte per a la Reforma Horària, signat el 17 de juliol de 2017, té l’objectiu d’impulsar uns hàbits horaris que potenciïn la igualtat entre les persones, les capacitats i opcions de relació i implicació familiar i comunitària i, sobretot, la salut i el benestar. En els camps social i general, el Pacte per a la Reforma Horària ha consensuat les recomanacions següents: ■ Compactar la jornada laboral per sortir abans de la feina. ■ Introduir horaris laborals més flexibles d’entrada i sortida. ■ Avançar les hores dels àpats, tant del dinar com del sopar. ■ Sincronitzar els horaris de les empreses, institucions i actors socials i culturals. Segons l'informe, és evident que aquests acords generen un context social i laboral molt més favorable que l’actual per a la conciliació familiar, l’educació d’infants i adults i uns hàbits més saludables. És per això que el Pacte representa un consens actual i proper idoni per a la definició d’un nou marc horari escolar. Concretament en l’àmbit educatiu, el Pacte per a la Reforma Horària ha assolit dos grans consensos i que són: ■ Acomodació de la jornada escolar, especialment del temps destinat a l’àpat del migdia, a la franja horària més saludable possible (recomanant entre les 12 h i les 14 h). ■ Avançament dels horaris de l’activitat extraescolar amb l’objectiu de respectar el temps de convivència familiar de tarda i vespre, així com el temps de descans. Font: Fundació Jaume Bofill i Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya

Avancen les polítiques públiques de Reforma Horària

La 6a Setmana dels Horaris celebrada del 3 al 7 de juny ha demostrat que la reforma horària està plenament interioritzada a una part de la societat catalana, que s’ha guanyat l’hegemonia del pensament de què cal un canvi en els horaris i que ara és un bon moment per a internacionalitzar el discurs sobre el temps i el seu impacte en el nostre benestar.

Els actes celebrats en aquesta edició han estat relacionats amb els eixos i les mesures que estableix el Pacte per a la Reforma Horària rubricat pel govern i 110 organitzacions ara farà 2 anys. La Setmana començava amb el president Torra anunciant mesures de reforma horària a l’administració i amb la constitució de la Comissió de Seguiment del Pacte per a la Reforma Horàriaque impulsarà una nova concertació social. La comissió acabarà amb l’aprovació al desembre d’un Pla de Transició per a la Reforma Horària 2020-2021, el full de ruta que ha de portar a concretar la transició cap a l’Objectiu 2025. 

  

ELS HORARIS EN LA PRÀCTICA ESPORTIVA

Dimecres es presentava un nou estudi  al Museu Colet sobre la reforma horària i la pràctica esportiva als municipis i entitats del país, que demostra que la pràctica esportiva es desenvolupa en una franja horària tardana, el que no permet un temps de descans saludable, especialment en el cas d’adolescents. Les causes principals dels horaris en aquestes franges d’edat són els horaris de les escoles i instituts i els horaris laborals.

L’acte va comptar amb la intervenció del director del Consell Català de l’Esport, Antoni Reig; el coordinador d’Esports de la Diputació de Barcelona, Daniel Laga, i el director de l'Oficina per a la Reforma Horària de la Generalitat de Catalunya, Alexis Serra. També hi van participar els consultors i autors de l’estudi Alberto Abella i Xavier Peralta, i el doctor Javier Albares, membre del Consell Assessor per a la Reforma Horària, que va exposar la relació entre pràctica esportiva, salut i horaris.

NOVA APP REFORMA HORÀRIA I UN TASTET D’EMPRESES EXPLICANT AL CONSELLER CHAKIR EL HOMRANI LES SEVES BONES PRÀCTIQUES 
 

Presentació de la APP Reforma Horària que compta amb 140 organitzacions de tot Catalunya que sumen més de 620 mesures (flexibilitat horària, compactació horària, teletreball, dinar en horaris saludables, etc.) i que inclou una quarantena de vídeos. Aquesta era la novetat més destacada de la tarda de dimecres, que transcorria amb una presentació al conseller Chakir el Homrani en què 9 empreses explicaven, una a una, les bones pràctiques en reforma horària de la seva organització. Hi van participar: Agroxarxa, Comexi, Fideta Economistes i Advocats, Fundació Joia, Lear Corporation, Softmachine, TBS, Tortillas Nagual i Vallformosa.

ELS HORARIS DE LES DONES   Tot seguit, a l’Associació Salut i Família presentaven l'informe “Les dones i la reforma horària: TEMPS RETROBAT”, amb dades esfereïdores com que les dones dormen menys hores, practiquen menys esport, tenen més excés de pes que els homes i presenten més ansietat o depressió. Hi van participar Assumpta Baig, presidenta de l’Associació Salut i Família; Núria Ramon, directora executiva de l’Institut Català de les Dones; Fabian Mohedano, promotor de la Reforma Horària; Elvira Méndez, directora general de l’Associació Salut i Família i Cristina Sánchez Miret, sociòloga i membre del CARH. ELS HORARIS DELS INSTITUTS, A DEBAT    11 persones de l’àmbit de l’educació intervenien dijous passat al seminari debat “Els horaris als instituts”, que tenia lloc a l’Associació de Mestres Rosa Sensat (Barcelona), i entre elles, 3 estudiants de l’institut Jaume Balmes de l’Eixample, que exposaven el seu punt de vista sobre la jornada compactada o partida a secundària. El punt de partida era com aconseguir uns millors horaris als instituts posant al centre de tot l’interès superior dels infants i adolescents i les mesures del Pacte per a la Reforma Horària a l’educació: – Protecció de la franja horària de 8 a 16 hores com a horari lectiu en els ensenyaments universal i obligatori. – Acomodació de la jornada escolar, especialment del temps destinat a l’àpat del migdia, a la franja horària més saludable possible. – Avançament dels horaris de l’activitat extraescolar, amb l’objectiu de respectar el temps de convivència familiar de tarda i vespre i  el temps de descans.

Participants: Núria Cuenca, secretaria general d'Educació del Departament d’Educació de la Generalitat; Elena Sintes, cap de projectes de la Fundació Bofill i membre del Consell Assessor per a la Reforma Horària; Pilar Gargallo, presidenta de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (FMRPC); Lluís Vila Prat, president de la Federació de Pares i Mares d’Alumnes d’Estudis Sufragats amb Fons Públics No Universitaris de Catalunya (FAPAES); Francina Martí, presidenta de l'Associació de Mestres Rosa Sensat; Jordi Mayné, president de la Comissió de Participació del Consell Escolar Municipal de l’Eixample; Mireia Martínez, directora de l'institut Jaume Balmes; Ricard López Muñoz, director de l'Escola Barnola d'Avinyó; Estudiants de l’institut Jaume Balmes (Inhi Choi Bae 2n Batxillerat, Ona Pié Comajuncosa 3r d'ESO i Mariona Vicens I Salvadó 2n ESO)

NAIXEMENT DE LA ‘BARCELONA TIME USE INITIATIVE FOR A HEALTHY SOCIETY’ 

A l'esquerra, Alexis Serra, directpr Oficina per a la Reforma Horària; Till Roenneberg, ex-president de la European Biological Rhythms Society; Ariadna Güell, coordinadora de la 'Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society'; Jean-Yves Boulin, coordinador de la Xarxa Europea de Ciutats; Fabian Mohedano, promotor de la Reforma Horària; Ticia Luengo Hendriks, coordinadora de la xarxa d’organitzacions que promou la fi del “Daylight Saving Time (DST)” a nivell europeu; Joeri Minnen, investigador i actual tresorer de l'IATUR i Sara Berbel, directora general de Barcelona Activa

La Setmana dels Horaris cloïa la seva sisena edició divendres passat amb l’anunci del naixement d’una nova entitat: la  ‘Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society’, una iniciativa internacional que seguirà el llegat de la Iniciativa per a la Reforma Horària i que vol ser un actor internacional de referència en els propers tres anys per a l’impuls de polítiques de benestar relacionades amb l'ús del temps.

A l’acte, celebrat al CIDOB (Barcelona) hi participaven el promotor de la Inciativa per a la Reforma Horària Fabian Mohedano; el director de l’Oficina per a la Reforma Horària del Govern de la Generalitat de Catalunya, Alexis Serra; la gerent de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona i directora general de Barcelona Activa, Sara Berbel, i representants d’algunes de les principals xarxes internacionals vinculades als usos del temps, els horaris i la cronobiologia: Till Roenneberg, president de la World Federation of Societies for Chronobiology (WFSC); Jean-Yves Boulin, coordinador de la Xarxa Europea de Ciutats i membre de Tempo Territorial; Joeri Minnen, investigador i actual tresorer de l'IATUR i Ticia Luengo, coordinadora de la xarxa d’organitzacions que promou la fi del “Daylight Saving Time (DST)” a nivell europeu.

Els objectius de la 'Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society' són internacionalitzar el discurs sobre el temps i el seu impacte en el nostre benestar i funcionar com a plataforma europea que promogui una millor organització del temps i aglutinar les diferents organitzacions implicades en el tema. 

XERRADA AL BIZZ BARCELONA

També en el marc de la Setmana dels Horaris i al Bizz Barcelona aquest dijous s’ha fet la conferència "Per uns horaris més saludables i productius a les organitzacions", en què han participat Emilia Pallàs, directora executiva Desenvolupament Socioeconòmic de Proximitat de Barcelona Activa; Margarita Miralles, cap de Desenvolupament Humà de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya; Laura Zapata, manager de Relaciones Laborals del RACC i Xavier Peralta, soci consultor Intime Barcelona, que han presentat les iniciatives més innovadores per a la conciliació de la vida laboral, personal i familiar a les seves organitzacions. Des de Barcelona Activa, Emilia Pallàs ha anunciat l’impuls d’un programa, dins del Pacte del Temps de Barcelona, deformació i acompanyament a 15 empreses de Barcelona amb l’objectiu de millorar la racionalització horària, la conciliació i la disposició del temps per a les persones. RECULL D'IMPACTES  PREMSA  Arriba la Setmana dels Horaris 2019 FECOM organitza una Taula-Debat empresarial durant la 6a Setmana dels Horaris El Govern crearà un pla de transició 2020-2021 per concretar la Reforma Horària La 6a edició de la Setmana dels Horaris incorporarà novetats en el desplegament de les mesures del Pacte per a la Reforma Horària Presentació del programa de la 6a Setmana dels Horaris La Generalitat ultima un plan de transición para la reforma horària Reforma horària: La setmana dels horaris El Govern ultima un pla de transició per a la reforma horària El manresà Alexis Serra, a l'acte de constitució de la Comissió de Seguiment del Pacte per a la Reforma Horària Reforma Horària La 6a Setmana dels Horaris arrenca amb la constitució de la Comissió de Seguiment del Pacte per a la Reforma Horària El Govern crearà un pla de transició 2020-2021 per concretar la Reforma Horària La Generalitat evitarà convocar actes després de les 18 hores i fomentarà el teletreball Torra anuncia que el Govern aprovarà dimarts que ve diverses mesures per adequar-se a la Reforma Horària El Govern deixarà de fer actes i sopars al vespre La Generalitat evitará convocar actos después de las 18 horas y fomentará el teletrabajo Torra anuncia que el Govern aprovarà dimarts que ve diverses mesures per adequar-se a la Reforma Horària La 6a edició de la Setmana dels Horaris incorporarà novetats El manresà Serra explicarà al Palau de la Generalitat la reforma horària El Govern comença a fer els deures de la reforma horària Reunions fins a les 6 de la tarda: la Generalitat vol adaptar-se a la reforma horària Torra anuncia que el Govern aprovarà mesures per adequar-se a la Reforma Horària Torra no vol sopars oficials ni actes públics després de les 6 de la tarda El Govern crea un pla de transició 2020-2021 per concretar la Reforma Horària La Generalitat no convocarà actes públics després de les sis de la tarda La Generalitat no convocará actos públicos después de las seis de la tarde President Torra: "El Govern implementarà un model propi de teletreball, que modernitzarà l'Administració i millorarà l'eficiència i la qualitat de vida dels treballadors" Los actos públicos de la Generalitat dejarán de hacerse más tarde de las 6 de la tarde Torra anuncia que el Govern aprovarà mesures per adequar-se a la Reforma Horària La 6a edició de la Setmana dels Horaris incorporarà novetats La Setmana dels horaris 2019 Barcelona internacionalitza la reforma horària Comer tarde más temprano L'Administració de la Generalitat racionalitzarà els horaris La Generalitat i la Diputació de Barcelona presenten els estudis sobre la reforma horària i pràctica esportiva Reforma horària: La setmana dels horaris Quina hora és La Generalitat i la Diputació presenten els estudis sobre la reforma horària i pràctica esportiva Advoquen per ajustar l'horari comercial Advoquen per ajustar l'horari comercial La 6a Setmana dels Horaris presenta l'informe de reforma horària als instituts de l'Eixample La Generalitat y la Diputación de Barcelona estudian una reforma horaria para la práctica Deportiva Racionalizar horarios permite que el deporte infantil sea más saludable La Generalitat i la Diputació de Barcelona estudien una reforma horària per a la pràctica esportiva Lluís Casado: “Ens hauríem de quedar en l'horari d'hivern” Participem en un acte de bones pràctiques en Reforma Horària Reforma horària Una nueva entidad estudia el uso del tiempo y su impacto en el benestar Una nueva entidad estudia el uso del tiempo y su impacto en el bienestar Neix la "Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society", que vol ser l'actor internacional per a l'impuls de polítiques d'usos dels temps Presentació dels estudis sobre la reforma horària i pràctica esportiva Catalonia's challenge to reform society's timetables El ‘sudoku’ dels horaris escolars; pros i contres d’un meló que es vol obrir El Govern vol concretar els canvis prioritaris per a la reforma horària en un pla de transició 2020-2021  RÀDIO  Alexis Serra, director de l'Oficina per a la Reforma Horària de la Generalitat La Generalitat quiere concretar los cambios para la reforma horaria en un plan de transición 2020-2021 Debat Reforma Horària Catalunya vol aconseguir l'any 2025 un canvi generalitzat d'horaris en la societat civil 5/06/2019, ràdio “Orgull Ràdio” Capítol tres60 Ràdio Terrassa “El Submarí”  TV  Parlem sobre la Reforma Horària  Badalona TV capítol 6 juny

Neix la ‘Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society’, que vol ser l’actor internacional per a l’impuls de polítiques d’usos del temps

La #BCNTimeUseInitiative seguirà el llegat de la Iniciativa per a la Reforma Horària nascuda el 2014

Avui s’ha presentat la ‘Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society’, una iniciativa internacional que seguirà el llegat de la Iniciativa per a la Reforma Horària i que vol ser un actor internacional de referència en els propers tres anys per a l’impuls de polítiques de benestar relacionades amb l'ús del temps. Per aconseguir-ho, la iniciativa vol aglutinar un discurs integrador de les diferents perspectives sobre l’ús del temps i servir com a plataforma europea en aquest tema. 

Els objectius de la 'Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society' són internacionalitzar el discurs sobre el temps i el seu impacte en el nostre benestar, així com funcionar com a plataforma europea que promogui una millor organització del temps i aglutinar les diferents organitzacions implicades en el tema. 

Actualment, existeixen a Europa i a nivell internacional nombroses associacions i persones individuals que des de perspectives diferents han abordat el tema de l’ús del temps i el seu impacte en la nostra salut i benestar. En la recerca feta per a conceptualitzar aquesta iniciativa, s’han identificat 38 organitzacions, 28 persones clau i més de 30 agents rellevants en aquest àmbit. En aquest mapa d’actors però, no existeix un actor que treballi el temps des d’una perspectiva holística i multi-disciplinar, tal i com s’ha abordat des de Catalunya. És en aquest context que neix la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society i és el que ha volgut reflectir l’acte organitzat avui.

A l’acte celebrat al CIDOB (Barcelona) hi han participat el Promotor de la Iniciativa per a la Reforma Horària, Fabian Mohedano; el director de l’Oficina per a la Reforma Horària del Govern de la Generalitat de Catalunya, Alexis Serra; la gerent de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona i directora general de Barcelona Activa, Sara Berbel, i representants d’algunes de les principals xarxes internacionals vinculades als usos del temps, els horaris i la cronobiologia: Till Roenneberg, president de la World Federation of Societies for Chronobiology (WFSC); Jean-Yves Boulin, coordinador de la Xarxa Europea de Ciutats i membre de Tempo Territorial; Joeri Minnen, investigador i actual tresorer de l'IATUR i Ticia Luengo, coordinadora de la xarxa d’organitzacions que promou la fi del “Daylight Saving Time (DST)” a nivell europeu.

En l’acte s’ha discutit el rol que la nova iniciativa ha de tenir en el panorama europeu i les maneres de col·laborar plegats amb la resta d’organitzacions ja existents. Els ponents han coincidit en senyalar la necessitat de lligar l’àmbit local, on es dona la implementació concreta de polítiques del temps, i l’àmbit internacional, on es pot influir en polítiques de més impacte. Així mateix, aglutinar coneixement provinent de diferents disciplines, així com realitzar accions de comunicació i sensibilització, especialment orientades als decisors polítics, han sigut dos dels aspectes clau que s’han destacat en les intervencions.

Finalment, es coincideix que molts dels reptes que s’han trobat a Catalunya són també globals, tals com els horaris escolars, la flexibilització dels horaris laborals o el canvi d’hora. En aquest sentit, tots els ponents, en nom de les seves respectives organitzacions, s’han mostrat oberts a seguir col·laborant i compartint coneixement per avançar cap a polítiques públiques que posin el temps com a eix central.

Després d’aquest acte de presentació, la ‘Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society’ seguirà el llegat de la Iniciativa per a la Reforma Horària nascuda el 2014, posant en valor els coneixements i experiència adquirits durant aquest procés i connectant la xarxa existent d’entitats que treballen al voltant del temps i les polítiques del benestar a nivell europeu i internacional.

També treballarà en tres grans direccions: la recerca, la divulgació i activisme, i la incidència política. La recerca, produint tant publicacions pròpies com recopilant i analitzant literatura existent; la divulgació i activisme, agrupant totes les activitats enfocades a crear interès social i polític al voltant de la reforma horària i la incidència política, incidint i/o col·laborant amb associacions, polítics i altres actors rellevants per a influir en polítiques europees al voltant de la RH.

Des d’abans de la seva creació oficial, la ‘Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society’ ha començat a fer contactes amb la xarxa de municipis europeus per l’ús del temps i ha participat en el congrés anual que organitza la International Association for Time Use Research (IATUR).

La comunitat educativa coincideix en la millora dels horaris als instituts posant al centre l’interès dels infants i adolescents

Com aconseguir uns millors horaris als instituts posant al centre de tot l’interès superior dels infants i adolescents. Amb aquest objectiu s’ha dut a terme aquest matí un seminari sobre “Els horaris als instituts” en què han participat els principals actors de la comunitat educativa.

Al debat, emmarcat en la 6a Setmana dels Horaris i que s’ha celebrat a l’Associació de Mestres Rosa Sensat (Barcelona) hi han participat 11 persones de diferents àmbits de l’educació, com la Fundació Bofill, la FAPAES, l’Associació de Mestres Rosa Sensat, la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (FMRPC), un director i una directora d’instituts i 3 alumnes de l’Institut Jaume Balmes de l’Eixample de Barcelona. A més, hi han intervingut el president de la Comissió de Participació del Consell Escolar Municipal de l’Eixample Jordi Mayné i la secretaria general d'Educació del Departament d’Educació, Núria Cuenca.

Amb el marc de les mesures de reforma horària a l’educació del Pacte per a la Reforma Horària de fons, el seminari ha destacat per l’anàlisi detallat de la situació dels horaris als centres de secundària i les mesures que cal adoptar per tal d’aconseguir uns horaris més saludables per als adolescents.

Les mesures que defensa el Pacte per a la Reforma Horària a l’educació són les següents:
– Protecció de la franja horària de 8 a 16 hores com a horari lectiu en els ensenyaments universal i obligatori.
– Acomodació de la jornada escolar, especialment del temps destinat a l’àpat del migdia, a la franja horària més saludable possible.
– Avançament dels horaris de l’activitat extraescolar, amb l’objectiu de respectar el temps de convivència familiar de tarda i vespre i  el temps de descans.


Ricard López Muñoz, director de l'Escola Barnola d'Avinyó ha defensat les mesures de Reforma Horària i ha explicat l’adequació del centre el proper curs a institut escola, amb uns horaris compactats de 8:30 a 16h a secundària i amb 3  franges (de 8:30 a 10:30; d’11 a 13 i de 14 a 16 amb dinar de 13 a 14h amb mitja hora de pati de 10:30 a 11h).

Des de la Comissió de Participació de l’Eixample Jordi Mayné ha preguntat: “Per què el nen a primària pot menjar a la 1 i en canvi quan passa als horaris de la ESO canvia radicalment els seus hàbits? Quant a les mesures per a aplicar la reforma horària als instituts, Mayné ha destacat la necessitat que hi hagi “un total compromís de tota la comunitat educativa, des de l’administració, passant pels pares, professors, directors i alumnes.” També ha parlat de la necessitat d’apostar per l’institut escola, “una peça fonamental.”
Precisament Núria Cuenca, de la secretaria general d'Educació del Departament d’Educació de la Generalitat ha explicat com “totes les polítiques que intentem implementar i posar en marxa des del Departament sempre les pensem des del punt de vista de l’alumne, en relació als beneficis i a l’impacte que té sobre ells.”

“El plantejament que es fa des de la racionalització dels horaris té un benefici molt substancial en relació als alumnes, tant en la millora dels hàbits saludables com pel seu rendiment acadèmic i per la cohesió social”, ha dit. Respecte de la mesura que permeti que l’alumnat pugui fer l’àpat al centre tenint un espai de menjador, Cuenca ha defensat que amb això “es pot garantir que poden tenir assegurat almenys un àpat al dia i això forma part també de garantir la cohesió social i l’equitat en el sistema i en la nostra societat.” També ha anunciat l’impuls dels instituts escola, que garanteix aquest pas de la primària a la secundària i que hi hagi un únic projecte educatiu que sigui correlatiu i que es mantingui en el temps.

Alguns dels problemes amb els que es troba el Departament a l’hora d’aplicar la racionalització dels horaris i l’adequació d’un espai de menjador als centres de secundària que s’han posat sobre la taula són: que hi ha diferents horaris i diferents interessos, la comunitat educativa és molt àmplia i els interessos s’han de fer coincidir; que els centres institut escola, a més de dir-se així en la teoria ho han d’aplicar en la pràctica i els recursos dels que es disposen per tal que tots els centres disposin d’un espai de menjador. Un aspecte central i bàsic per a generalitzar els instituts escola és, segons Cuenca, “que el claustre es cregui el projecte i el vulgui tirar endavant.”

Mireia Martínez, directora de l'institut Jaume Balmes ha defensat la jornada continuada del seu centre destacant que va ser una proposta de les famílies i apuntant la inviabilitat de l’institut per a tenir un espai de menjador i de poder aconseguir que els 800 alumnes dinin en una hora. Per Martínez, “més que l’horari és més important que els àpats siguin saludables.”
Per part de Rosa Sensat, la seva presidenta Francina Martí ha demanat com des dels centres “a l’hora d’elaborar els horaris s’hauria de tenir com a criteri posar els alumnes i les activitats d’aprenentatge com a objectiu.” I ha subratllat que quan es parli d’horaris “s’ha de parlar també en funció de l’organització del currículum i de l’organització de les activitats.” Com a conclusió, per Francina Martí “la reforma dels horaris és una bona oportunitat per replantejar el focus, que seria l’alumnat i les directives d’aprenentatge, i pel canvi metodològic que afavoreixi que l’aprenentatge curricular sigui més eficient.” 

Pilar Gargallo, presidenta de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (FMRPC), ha destacat el canvi dels horaris centrat en la salut dels adolescents i infants “però també en l’equitat del sistema, en reduir la segregació i les desigualtats educatives que provoca el tema dels horaris, que és un dels puntals clau.”

Quant als instituts escola, Gargallo ha subratllat la importància del municipi “i més en una jornada a temps complert on tot el que educa s’ha d’articular al voltant d’un horari i el paper de l’escola s’ha de poder articular.” Per l’FMRPC: “El tema clau és el territori, no podem tenir dinant a adolescents a segons quines hores i les zones rurals s’han de contemplar.”

Des de la FAPAES (Federació de Pares i Mares d’Alumnes d’Estudis Sufragats amb Fons Públics No Universitaris de Catalunya, Lluís Vila ha enumerat quatre reflexions importants: la dificultat en la conciliació familiar amb la jornada compactada als instituts “amb alumnat que acaba a les 15h l’institut, va cap a casa, no arriba ningú fins a les 19h i tenen una franja en què no saps ben bé què està fent aquest alumne, ni si ha menjat bé o no”; la diversitat d’instituts al territori on a zones rurals “els alumnes triguen una hora i mitja a anar a l’institut i una altra hora i mitja en tornar, cosa que comporta que per aquests alumnes fer extraescolars els suposi un desplaçament i al final tenen menys opcions de fer-ne”; el temps dels àpats i el tema del son en els adolescents. Per Lluís Vila: “Hi ha instituts que no tenen espai perquè l’espai s’ha reconvertit i estan donant un altre ús a aquell menjador: això és molt difícil de revertir i el fet de donar un menjador a l’ús és una inversió que el departament no podrà fer.” Per tant, la FAPAES proposa buscar alternatives.

Quant al descans dels i les joves per Vila “és molt important tant la qualitat dels son com la qualitat dels descansos i els esbarjos al centre i les activitats extraescolars.” Sobre això, Vila a criticat els horaris d’algunes extraescolars que són “inacceptables, amb nanos que pleguen a les 10 de la nit d’entrenar del futbol.”

Sobre les accions sobre hàbits saludables i els beneficis de la Reforma Horària, des de la FAPAES proposen: conscienciar les famílies en hàbits saludables i sobre els beneficis de la reforma horària amb una campanya amb el Departament de Salut per explicar els beneficis d’una alimentació saludable; elaborar una guia molt completa
per donar pautes a les famílies que faran servir carmanyola de com preparar-la i com conservar-la i, finalment, intentar conscienciar les famílies de la cultura del son, i aconseguir que els alumnes vagin a dormir amb la ment en repòs, reduint l’ús de les pantalles.

Elena Sintes, cap de projectes de la Fundació Bofill i membre del Consell Assessor per a la Reforma Horària ha parlat dels horaris al sistema educatiu. “Tenim un model horari inèdit, amb dos models que no tenen res a veure amb el nostre entorn: el de primària amb un migdia molt llarg (és el més llarg del nostre entorn) i un model sense pausa (a secundària pública). En cap país del món hi ha aquest doble model”, ha subratllat Sintes. “A secundària comporta un endarreriment de l’hora de dinar i en un horari inusual a l’entorn europeu, a cap altre país es dina a partir de les 14.30h o les 15h”, ha destacat.

Elena Sintes ha posat sobre la taula les propostes de l’informe de 2014 de la UNESCO “Repensar l’educació” com a pilars a l’educació del segle XXI: buscar solucions organitzatives i educatives que completin la feina dels professionals de l’educació o dels docents amb altres professionals, creant entorns d’aprenentatge; introduir una certa flexibilitat, altres professionals i altres aprenentatges a dins del que és l’horari lectiu i trencar les rigideses amb què estem ara; centrar els horaris en l’interès superior de l’alumne i que els horaris estiguin al servei de l’aprenentatge i la integració de l’horari lectiu, l’extralectiu i els temps de pausa per als àpats.

Per Sintes, cal separar l’horari de l’Infant, del mestre i del centre i també que hi hagi la implicació de diferents professionals i agents.
Des de la Fundació Bofill també s’ha recordat com els actuals horaris tenen conseqüències negatives en la salut: “El 70% dels adolescents de la ciutat de Barcelona no estan dormint les hores adequades. En nens menors de 12 anys és un 40%. Això és una malaltia per la societat i és un problema de salut pública molt gran i té conseqüències en el desenvolupament i en el rendiment educatiu molt rellevants.” 

Altres propostes d’Elena Sintes són “apostar perquè no necessàriament a tot arreu hi hagi el mateix horari i que pugui d’estar adaptat a les circumstàncies de cada territori, a les característiques socials i econòmiques”. Plantejat això últim amb dos condicionants. Primer, amb una sèrie de garanties que s’han de complir sí o sí: salut, equitat, qualitat educativa. I, segon, mirar que no hi hagi diferències dins d’un mateix territori “perquè no hi hagi competències entre centres pel tema de l’horari, com ara ho tenim entre la pública i la concertada per tal que la diferència horària no sigui un element més de segregació”, ha proposat la Fundació Bofill.

Des de l’institut Jaume Balmes de l’Eixample, Inhi Choi Bae, estudiant de 2n Batxillerat ha intervingut per destacar que cal complir amb “certs requisits fonamentals i que a partir d’aquí cada centre faci el que li sigui més adient, adaptant-se al temps i a l’espai que té.” Sobre l’horari compactat del seu centre ha subratllat: “Pels alumnes és una de les coses que més es valora psicològicament, ja que estar més hores al centre et crea un estrès perquè no tens temps personal.” Si s’estableix estar més hores al centre, per l’alumna “repercutirà en el fet que tinguis menys hores de son perquè hauràs d’estudiar, fer les coses que vulguis i acabaràs més tard les extraescolars.” Amb tot, per Inhi Choi fins a la ESO “es podria acabar potser més tard i fins i tot incloure el dinar, però a Batxillerat no perquè es necessita un temps per estudiar, és incompatible acabar a les 16 o 17h havent dinat al centre i tenir les hores suficients per estudiar i preparar-te bé pels exàmens.” De fet, ha aclarit:  “A batxillerat ja hi ha gent que deixa extraescolars i altres activitats per poder estudiar per la tarda.”

Un nou estudi demostra que la pràctica esportiva es desenvolupa en una franja horaria tardana, el que no permet un temps de descans saludable, especialment en el cas d’adolescents

La iniciativa de recerca neix de les accions consensuades fruit del Pacte per a la Reforma Horària

La Secretaria General de l’Esport i de l’Activitat Física (SGEAF) i la Diputació de Barcelona han presentat avui al Museu i Centre d’Estudis de l’Esport Dr. Melcior Colet, de Barcelona, els estudis sobre la reforma horària i pràctica esportiva sobre municipis i entitats del país, en el marc del Pacte per a la Reforma Horària, impulsat per la Generalitat de Catalunya. 

L’estudi presentat constata dades prou conegudes però que fins ara no s’havien avaluat amb profunditat: que la pràctica esportiva d’adults i adolescents es realitza majoritàriament en hores molt tardanes, allargant-se en ocasions fins a més enllà de les deu i les onze de la nit. Les causes principals dels horaris majoritaris d’aquestes franges d’edat són els horaris de les escoles i instituts i els horaris laborals.

 

Font imatge: Secretaria General de l’Esport i de l'Activitat Física

Entre les principals conclusions dels treballs destaca el fet que les tardes dels dies laborables (de 17h a 20h) es produeix un ús intens de les instal·lacions, així com els dissabtes del cap de setmana, tot i que amb diferències entre comarques. Es confirma també que els adolescents tenen dèficit de son al realitzar esport en hores massa tardanes i que els horaris dels centres educatius i laborals no faciliten la pràctica esportiva en unes franges més saludables.

L’acte ha comptat amb la intervenció del director del Consell Català de l’Esport, Antoni Reig; el coordinador d’Esports de la Diputació de Barcelona, Daniel Laga, i el director de l'Oficina per a la Reforma Horària de la Generalitat de Catalunya, Alexis Serra. També hi han participat els consultors que han exposat les principals conclusions dels estudis, Alberto Abella i Xavier Peralta, i el doctor Javier Albares, membre del Consell Assessor per a la Reforma Horària, que ha exposat la relació entre pràctica esportiva, salut i horaris.  

Algunes de les propostes de l’estudi insten les autoritats competents en matèria d’educació a la reorganització dels horaris lectius per tal d’incrementar una franja horària més saludable per a la pràctica esportiva i es proposa una campanya de sensibilització a les entitats esportives i a les famílies per limitar el nombre d’hores d’entrenament (tant en durada com en sessions), apostar per unes polítiques públiques que integrin l’esport en la vida quotidiana, i fomentar, especialment per als infants, una concepció de l’esport més formativa i no tant competitiva.

A nivell local, es demana als Ajuntaments evitar la saturació dels pavellons i optar per pistes alternatives, mentre que, pel que fa al paper de l’entrenador, es demana formar i capacitar-lo en hàbits saludables i en l’àmbit formatiu, més enllà del tècnic, i professionalitzar la seva figura per tal que no depengui del seu horari laboral de forma que es puguin avançar els horaris d’entrenament, pensant sobretot en els joves.

Quant a les infraestructures, l’estudi planteja incorporar en l’actualització dels plans locals d’equipaments i instal·lacions esportives la perspectiva de la reforma horària a l’hora de planificar i formular indicadors de millora; habilitar altres espais existents als municipis i ciutats, com ara les escoles, i promoure també l’esport popular. Finalment, en les comarques amb dispersió poblacional, s’insta a compartir espais i optimitzar el seu ús, a racionalitzar els seus horaris i a millorar la mobilitat en els desplaçaments.

Les oportunitats de millora que es plantegen arran dels estudis per assolir uns horaris més racionals, un cop vistes les diferents dificultats i casuístiques, es diferencien segons cinc blocs temàtics: estratègia de país, política esportiva local, l’entrenador com a figura clau, infraestructures i comarques amb dispersió poblacional.

Horaris, son i esport, una correlació de forces

Javier Albares, metge especialista en medicina del son i membre del Consell Assessor per a la Reforma Horària ha subratllat com la salut i la reforma horària “estan directament relacionades. Dins de la reforma horària ens importa molt la salut i el ritmes biològics que determinen la nostra salut”, ha dit. 

Sobre dades de pràctica esportiva, Albares ha subratllat que “no hi ha dades de cap lloc del món excepte un estudi del 2013 a EEUU.” I ha destacat:  “L’exercici és bo pel son, es dorm millor fent esport. A la nit dormim menys hores de les que necessitem, anem molt curts de son, hauríem de dormir 7-8 hores els adults i una part de la culpa és dels actuals horaris.” Quant als beneficis de l’esport, per Albares l’esport “és bo per la qualitat del son, per la quantitat, i per reduir el nombre de vegades que ens despertem”. 

Segons Javier Albares, la pràctica esportiva ha de ser diària, d’entre 30, 40 minuts o una hora al dia. I tot i que hi ha uns millor horaris per a practicar-lo, per Albares “l’esport és bo a qualsevol hora del dia, és millor fer-lo encara que sigui a última hora que no fer-lo.” Els beneficis més immediats de l’esport, “que ha d’anar de la mà d’unes correctes hores de son”, ha subratllat Javier Albares, serien: l’augment del temps total del son, la rebaixa de la somnolència diürna, de l’obesitat, la depressió, la diabetis i els riscos cardiovasculars. Sobre els horaris dels adolescents, el metge especialista en medicina del son ha sentenciat: “Un adolescent necessita dormir 9 hores perquè es formi el seu cervell. Un adolescent que dorm 7 hores té la meitat de capacitat matemàtica que un adolescent que en dorm 9 hores.”